Resultats de la cerca

Membre fundador de la Federació Catalana de Golf Fou secretari del Club de Golf el Prat i ostentà diversos càrrecs a la federació catalana, entre els quals destaquen el d’assessor jurídic i el de secretari general 1968-85 Fou nomenat president d’honor l’any 1988 Participà en l’organització de la Copa del Món disputada al Club de Campo de Madrid, fet que impulsà la pràctica del golf a tota la península

Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels ,  Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña  i a El Guardia Nacional  Dirigí el diari La…

Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que feu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…

Fill de Gaietà Cornet i Mas , es formà artísticament a l’Acadèmia Borrell, encara que seguí també, per tradició familiar, la carrera d’enginyer industrial, que exercí a La Maquinista Terrestre i Marítima Pertangué, vers 1897-98, quan conreava la pintura a l’oli, al grup prenoucentista El Rovell de l’Ou Publicà els seus primers dibuixos a L’Esquella de la Torratxa 1898, que deixà per incompatibilitat ideològica, i collaborà a La Veu de Catalunya Fou cofundador i director artístic del Cu-cut 1902-12, per al qual creà el famós ninot amb barretina, prototip del català realista i…

Es destacà en l’estudi de les qüestions penitenciàries El 1879 fundà l’Asociación para la Reforma Penitenciaria en España i participà en els congressos sobre aquest tema celebrats a Estocolm i a Roma Fou un dels promotors de la nova presó cellular de Barcelona Publicà diversos estudis sobre la reincidència, la prevenció de la delinqüència juvenil i la reforma del sistema penitenciari

Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987 en la prova de 4 × 400 m En…

Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana  una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los   trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i guies de…