Resultats de la cerca

Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant el tirs, coronades d’heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell Al màxim de llur excitació devoraven carn crua i esdevenien així capaces de realitzar prodigis i crims Foren anomenades també mènades i tíades Les bacants foren representades tant cobertes de pells com mig nues o vestides amb robes transparents, amb els cabells a lloure Foren tema decoratiu freqüent de la ceràmica àtica Destaquen les bacants de Callímac i d’Escopes L’art romà recollí…

Situació Façana de ponent de l’església, amb el petit campanar d’espadanya convertit en comunidor ECSA-E Pablo Absis de l’església, sobrealçat, ornamentat amb quatre petites pilastres coronades per sengles capitells ECSA-X Solé L’església de Santa Maria es troba aïllada dalt d’un turó des d’on es té una magnífica vista panoràmica dels voltants muntanyosos Mapa 34-13 329 Situació 31TCG656394 Per a arribar-hi, cal prendre des de Biosca una pista en direcció nord que condueix al poble de Lloberola, a 5,5 km Des d’allí cal continuar en direcció est uns 2,5 km i agafar un trencall a mà dreta que…

Equivalent a cinc rals de billó, a València era conegut també amb la denominació de peceta columnària de cinc quinzets

Situació Porta romànica de la façana nord, amb dues arquivoltes suportades per columnes I impostes ECSA - X Virella Aquesta capella és situada al veïnat de Bellver, al costat de cal Jan Pau Mapa 35-16 419 Situació 31TCF878836 Bellver és uns 800 m al nord del cap de municipi Hom hi arriba des de Vilafranca del Penedès per la carretera comarcal BV-2 127 CPO Història El primer esment documental d’aquesta església és de l’any 1421, encara que els seus orígens són molt més antics Fou molt modificada al segle XVIII i va tenir culte fins el 1936, en què fou profanada Ara és en desús CPO Capella L’…

Estudià a París i posteriorment a Roma amb Bernini Passà a Madrid i per consell de Raimon Capuz es traslladà a València El 1703 fou aprovat un projecte seu per a la construcció de la portada principal de la seu de València, que començà tot seguit sota la seva direcció i tenint per ajudants Francesc Vergara el Major i Francisco Stolfs Concebé en aquesta obra la primera façana espanyola amb superfícies convexes i còncaves en la intersecció un cos central convex amb tres pisos coronats per un frontó corb i flanquejat per columnes corínties anteposades al mur, i dues ales còncaves amb dos pisos…

D’una sola nau és coberta per una volta de canó de perfil fortament apuntat i reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada L’arc presbiterial que precedeix l’absis arrenca de dos relleus resolts com a capitells A la façana sud hi ha un ull de bou i s’obre la portada, l’element més destacat del conjunt La portalada, construïda al segle XIII, forma un cos que sobresurt del mur, definit per columnes ornamentals angulars i coronat per una cornisa sobre mènsules esculpides Consta d’un arc de mig punt de dovelles profusament…

En els països de tradició cristiana tenia en part caràcter litúrgic i era precedida per la consagració o unció Inspirada en la consagració de Saül i David, feta per Samuel, la coronació fou introduïda a la cort bizantina vers la segona meitat del segle V, i practicada després, seguint el seu exemple, a la cort visigòtica El primer dels carolingis, Pipí el Breu, fou ungit dues vegades 751 i 754, com si hom volgués contrarestar amb això el dret de sang dels merovingis Carlemany fou coronat emperador pel papa el dia de Nadal del 800, però ja abans 774 s’havia coronat rei dels…

El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una nova planta…

La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor el novenet , de valor de nou…

Situació Vista exterior de la capçalera, amb els tres absis poligonals F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Esteve, anomenada també de Sant Sernilh, nom manllevat de la veïna església anorreada, situada més avall del carrer, es troba entre dues places, a l’inici del carrer Major, pràcticament única via i eix vertebrador de la població Mapa 148M781 Situació 31TCH205298 El poble de Betren s’estén al ribatge esquerre de la Garona, a frec de la carretera del port de la Bonaigua C-142, cosa d’1500 m de Vielha, vers llevant FJM-AMB Església L’edifici és compost d’una nau única,…