Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Luis Paret y Alcázar
Pintura
Pintor del cercle cortesà.
Treballà per a l’infant Lluís i, desterrat de la cort, no hi tornà fins el 1786 com a pintor de Carles III i posteriorment de Carles IV La seva trajectòria estilística parteix d’una tessitura rococó, en la qual, segons els encàrrecs, s’introdueixen referències de barroc tardà especialment en les peces religioses i també neoclàssiques i preromàntiques Obres seves segures i destacables són Ball de màscares 1767 i Les parelles reials 1771, ambdues al Museo del Prado, el conjunt de la capella de San Juan Bautista a l’església de Santa María la Blanca de Viana 1786-87, La jura del príncep Ferran…
Pere d’Artés
Història
Literatura
Mecenes de les lletres i cortesà.
Francesc Eiximenis li dedicà el Llibre dels àngels 1392 i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist Antoni Canals li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve 1406 Ocupà càrrecs de gran confiança d’armes, conseller, camarlenc i mestre racional a les corts de Joan I, com a infant i com a rei, i de Martí l’Humà Proporcionava a l’infant Joan instruments musicals i llibres i li serví d’ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar 1379 Tingué cura de les obres fetes al Real de València, on li fou reservada la cambra…
Enyego d’Àvalos
Literatura
Cortesà, militar i diplomàtic d’origen castellà.
Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça 1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué al seu…
partiment
Literatura
Forma de la poesia trobadoresca que constitueix un diàleg entre dos o més trobadors.
És conegut també amb el nom de joc partit El que pren la paraula planteja al seu adversari un problema que pot tenir dues solucions i es compromet a defensar sempre l’alternativa contrària a l’escollida pel seu interlocutor El plantejament respon a la fórmula emprada per Aimeric de Peghilhan per a desafiar Guillem de Berguedà Gènere apte per a exhibir l’enginy i l’agudesa, és també un joc eminentment cortesà que tracta de temes de casuística amorosa o cortesa, bé que, a vegades, mostra altres temes propis de l’art i del saber del trobador
Ǧarīr
Literatura
Poeta cortesà del governador dels omeies Haǧǧāǧ ibn Yūsuf.
Sostingué una rivalitat poètica molt dura amb al-Farazdaq , rivalitat que apassionà tota la nació àrab i que fou continuada pels filòlegs fins molts anys després de la mort de tots dos poetes
Gaspar de Centelles és cremat per luterà a València
El cortesà erasmista Gaspar de Centelles és cremat per luterà a València
estrambot
Música
Forma musical italiana popular, de la fi del s XV i el començament del XVI, en la qual la veu superior és acompanyada per les altres, pels instruments o alterna amb fragments instrumentals.
És un gènere entre popular i cortesà, generalment de contingut amorós Els primers estrambots foren publicats per Petrucci en les seves colleccions de frottole 1504, 1508
aede
Literatura
Poeta i cantor cortesà professional de l’època heroica grega.
Substituí el noble afeccionat a l’art de proclamar les lloances i d’estendre la fama d’herois i reis tot cantant els esdeveniments de la història i de la llegenda L’aede feia vida de cort i tenia una posició molt honorable, per més que fos considerat vassall i servidor del rei i rebés una recompensa pel seu treball Creador dels seus versos així com de les seves melodies, a diferència del rapsode, que es limitava a declamar el que havia heretat, cantava les seves cançons heroiques acompanyant-se amb un instrument de cordes, a la taula del rei davant un públic principesc i noble La seva poesia…
Luis Gálvez de Montalvo
Literatura
Escriptor castellà.
La seva novella pastoral El pastor de Fílida 1582, obra de gust cortesà, encarna en les figures de ficció personatges de la vida real Féu una traducció, inèdita, de la Gerusalemme liberata , de Tasso
Joost Susterman
Pintura
Pintor flamenc.
Conreà el retrat cortesà a la manera de J van Dyck, de qui rebé influència Fou pintor oficial dels Mèdici a Florència El seu art és una bona mostra de la simbiosi flamenca i italiana, que fou preludi de l’art retratista del segle XVIII