Resultats de la cerca
Es mostren 418 resultats
purgatori
Cristianisme
Segons la teologia catòlica, lloc o estat d’expiació temporal, en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia, però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d’ésser admesos definitivament al cel.
Juntament amb el cel i l’infern, és un dels regnes de la ultratomba cristiana Les ànimes que s’hi troben poden ésser ajudades per les pregàries dels fidels i especialment pel sacrifici de la missa La creença en un lloc de purificació per a després de la mort es troba en gairebé totes les religions antigues, especialment en les indogermàniques El parsisme Iran afirma que els morts resten purificats després de romandre dotze hores en el corrent de foc Dinur Plató parla d’un lloc de purificació en el qual els morts fan penitència de llurs transgressions Fedó Virgili és el…
vampir | vampira
Religions de Grècia i Roma
Etnografia
Persona ja morta, però que és imaginada com a àvida i necessitada de xuclar la sang d’altres mentre dormen, amb la qual cosa manté una vida com mig d’ultratomba i guanya alhora per a aquesta els qui han estat víctimes seves.
Creença difosa arreu, sobretot entre els eslaus i a Transsilvània, testimoniada ja a l’antic Egipte i a Babilonia, hom creu que ho esdevenen els qui moren abans d’hora, de mort violenta o accidental i, per això, encara aferrats a la vida Sovint hom desenterrava el mort suspecte i li travessava el cor o el decapitava Sovint la creença assumeix el caràcter de pànic popular, com a l’Hongria del s XVIII El tema ha estat tractat per diversos poetes romàntics L’obra més cèlebre és El comte Dràcula 1897, de Bram Stoker, que ha fornit matèria a més d’una pellícula
abril
Al·legoria del mes d'abril en un relleu del portal de Santa Maria de Ripoll (s XII)
© Fototeca.cat
Cronologia
El quart mes de l’any.
Per als romans era el segon El seu nom no ve d' aperire , com havia estat dit, sinó probablement del senglar aper venerat pels romans, o bé té relació amb un mot vèdic àparas , és a dir, ‘següent’ al primer mes Fins a l’edat mitjana fou representat per la figura d’un jove amb flors a la mà Els tres primers dies d’abril, a Catalunya, són popularment coneguts com a dies emmanllevats , per tal com hom creu que, en realitat, pertanyen encara al mes de març Aquesta creença popular ha originat una sèrie de costums de caràcter festiu més o menys estesos arreu d’Europa D’altra banda,…
baltoeslau
Lingüística i sociolingüística
Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques
i la de les llengües eslaves
.
Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que…
superstició
Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora.
descreença
Manca de creença, especialment de fe religiosa, incredulitat.
ventríloc | ventriloqua
Arts de l'espectacle (altres)
Dit de la persona que sap modificar la veu d’una manera que sembla que vingui d’un altre.
El nom prové de l’antiga creença segons la qual la veu produïda així provenia del ventre
estel de l’advent
Folklore
Segons una tradició popular als Països Catalans, estel imaginari que apareix el primer dia d’advent i es fon la nit de Nadal.
La creença popular afirma que aquest estel anulla la influència màgica de la lluna durant tot el període