Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Moab
Vista des de l'aire de la mina de Moab
Ciutat
Ciutat i capital del comtat de Grand, a l’estat d’Utah (EUA).
És un centre turístic per la proximitat als parcs nacional dels Arcs i de Terra de Canyons, caracteritzats per la formació d'arcs més de 2000 i l'erosió del terreny pels rius Colorado i Green, respectivament Uns 30 km a l'oest de la localitat hi ha la mina de Moab, on s'extreu potassa utilitzant un mètode que combina la dissolució de la mateixa en la mina i l'evaporació solar en uns llacs per tornar a cristallitzar el producte Aquests llacs es caracteritzen pels seus colors de tons blavosos i lilosos
glaç
Glaç
© C.I.C. Moià
Física
Geologia
Química
Aigua en estat sòlid.
El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre l’Antàrtida…
pragmatisme
Filosofia
Corrent de pensament molt estès en el món contemporani i especialment desenvolupat com a doctrina filosòfica als països anglosaxons, sobretot als EUA, que hom pot caracteritzar per un clar antiintel·lectualisme i per la primacia que hom dóna a les conseqüències pràctiques en el coneixement i la comprensió de les coses.
Com a doctrina fou iniciat per Ch S Peirce, membre, juntament amb W James, del Metaphysical Club de Boston 1872-74 La collaboració d’ambdós i de F C S Schiller en la revista Leonardo 1903-07 féu cristallitzar l’anomenat pragmatisme italià M Calderoni, el jove G Papini i G Vailatti Bé que Peirce intentà de distingir la seva doctrina pragmatisme lògic de les modalitats que aquesta adoptà en James pragmatisme ètic i religiós i Schiller pragmatisme anomenat humanista, amb importants dosis d’irracionalitat i voluntarisme, tanmateix les dues darreres variants no foren sinó aplicació de la primera…
aigües mares
Farmàcia
Química
Solució que resta en contacte amb els critalls en cristal·litzar una substància dissolta.
La cristallització dóna lloc, en general, a una segregació, almenys parcial, de les impureses, les quals es concentren en les aigües mares
àcid acrílic glacial
Química
Àcid acrílic de 97% o més de riquesa, capaç de cristal·litzar a temperatures hivernals.
poli(tereftalat d’etilè)
Química
Indústria tèxtil
Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat de dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalizada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.
El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene, les quals són…
cristal·lització
Química
Canvi d’estat d’una substància dissolta, fosa o en estat gasós, a estat sòlid cristal·lí.
La formació de cristalls a partir d’una solució és obtinguda per evaporació del solvent, sense atènyer el punt de saturació, i deixant-lo refredar tot seguit El procés comença tan bon punt es formen els primers nuclis de cristalls bé espontàniament, bé induïts per petites partícules estranyes a la solució pols, vidre, etc, per “sembrada” o encebament amb cristalls de la mateixa substància a cristallitzar o per fregament amb les parets del cristallitzador Un refredament lent de la solució saturada porta a la separació dels cristalls grossos i ben formats, bé que impurs Per obtenir cristalls…
diferenciació magmàtica
Mineralogia i petrografia
Procés per mitjà del qual, a partir d’un magma comú, s’originen diverses menes de roques ígnies, les quals poden formar part, o no, de la mateixa massa.
Quan el magma es refreda, comencen a cristallitzar els minerals que tenen el punt de fusió més alt La cristallització del magma és, doncs, fraccionada, i en qualsevol moment de la consolidació coexisteixen una fracció sòlida que conté els cristalls ja formats i una fracció líquida residual encara fosa ambdues fraccions tenen composicions diferents, bé que llur suma reprodueixi la composició inicial del magma Si per qualsevol mecanisme les fraccions sòlida i líquida se separen, cadascuna forma roques completament diferents entre elles i també del magma inicial La separació pot ésser produïda…
gebrar
Alimentació
Preparar (un licor) fent cristal·litzar sucre sobre una branqueta d’anís que hom hi ha introduït.
cristal·lografia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia la matèria cristal·lina.
Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi estructural…