Resultats de la cerca

La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès

Fundà la cristallografia i formulà la llei que duu el seu nom Autor de diversos treballs sobre piroelectricitat, escriví també Essai d’une théorie sur la structure des cristaux appliquée à plusieurs genres de substances cristallisées 1784, Traité de Minéralogie , en cinc volums 1801 i Traité de cristallographie , en tres volums 1822

Fou professor a la Universitat de Cambridge des del 1832 Féu estudis importants sobre cristallografia i hi introduí l’ús dels símbols cristallogràfics, ideats per WWavell, que desenvolupà i adaptà i que són coneguts actualment com a índexs de Miller Publicà, entre altres obres, Treatise on Cristallography 1839, An Elementary Introduction to Mineralogy 1852 i A Tract on Cristallography 1863

Fou professor a l’Institut Escola i a l’Institut Ausiàs Marc, de Barcelona, vocal de la Junta de Ciències Naturals i secretari de la Institució Catalana d’Història Natural, de Barcelona Exiliat el 1939, fou després del seu retorn catedràtic de cristallografia i mineralogia a les universitats de Salamanca i La Laguna, i de geoquímica a la de Barcelona

Redescobrí les lleis de Mendel sobre l’herència 1900, creà diverses varietats d’híbrids i elaborà la teoria de la criptomeria El seu germà, Armin Tschermak von Seysenegg Viena 1870 — 1952, fisiòleg, féu recerques sobre el sistema nerviós i l’herència El pare d’ambdós, Gustav Tschermak von Seysenegg Littau 1836 — Viena 1927, mineralogista, féu recerques en petrografia, cristallografia, paleontologia i també sobre els meteorits

Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls

Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X

Doctorat a l’escola militar d’Engring 1872, fou professor a l’institut agrícola de Moscou 1895 i a Peterburg 1905 Les seves investigacions se centraren sobre geometria, petrografia, mineralogia i, especialment, cristallografia, on utilitzà mètodes nous per a estudiar l’estructura dels cristalls, la classificació dels grups de simetria espacial i l’anàlisi química dels cristalls Féu un estudi geològic del nord dels Urals Escriví Russkoje telenidiskoje obščestvo 1885, Kurs kristallografii 1901, Das Kristallreich 1920, etc

Valentine Rose Neuruppin 1736 — Berlín 1771, químic i farmacèutic, ideà un aliatge de plom, zinc i bismut El seu fill, Valentine Rose Berlín 1762 — 1807, anomenat el Jove , fou també farmacèutic descobrí el bicarbonat sòdic i la insulina i investigà els efectes de l’arsènic Un fill d’aquest, Heinrich Rose Berlín 1795 — 1864, químic, collaborà amb Berzelius i desenvolupà mètodes d’anàlisi qualitiva L’altre fill, Gustav Rose Berlín 1798 — 1973, mineralogista, estudià la cristallografia i el quars i classificà les roques

Doctor en ciències 1846 i en farmàcia 1846 Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial, que fundà 1850 i de la qual fou director Gràcies a les seves observacions meteorològiques realitzades durant una quarantena d’anys, hom coneix les variacions del clima de Barcelona des del començament del s XX Introduí la cristallografia geomètrica als Països Catalans Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona És considerat un dels científics catalans més notables del vuit-cents