Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
coral·linàcies
Botànica
Família d’algues vermelles, la més important de l’ordre de les criptonemials.
Comprèn espècies molt calcificades, de coloracions blanquinoses o rosades, que formen crostes vora el nivell on baten les ones Lithophyllum, Lithothamnium o bé frondes rectes amb moltes ramificacions dividides en articles corallines, Jania , etc Són pròpies de mars calentes o temperades
màquina de bombos
Indústria tèxtil
Assecador per a robes sortides de les operacions d’aprest o de tint, basat en la circulació de la roba envoltant uns bombos metàl·lics que són escalfats generalment amb vapor a pressió, i disposats en bateria horitzontal o vertical.
L’assecat resulta econòmic, però els teixits resten estirats i lluents Hom hi acobla actualment mecanismes compensadors de les tensions, per tal d’evitar aquests defectes A fi que els aprests no s’adhereixen ni formin crostes sobre els bombos, aquests són recoberts de tefló
laterita
Geologia
Tipus de sòl propi dels climes tropicals humits, originat a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lixiviació, no únicament de les sals solubles i carbonats, sinó també de la sílice col·loidal.
A causa d’aquest procés, les laterites són riques en hidròxids d’alumini i de ferro, i l’humus s’hi desintegra ràpidament Aquests sòls acostumen a tornar-se estèrils a causa de l’aparició de crostes ferruginoses i de l’empobriment en matèria orgànica i elements nutritius
lavendulana
Mineralogia i petrografia
Mineral cloroarsenat hidratat de calci, sodi i coure, NaCaCu5(AsO4)4Cl·5H2O.
Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda
wurtzita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de zinc, ZnS.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal és polimorf de l'esfalerita, que cristallitza en el sistema cúbic Es presenta en cristalls piramidals o tabulars, i també en fibres o crostes Té una duresa de 3,5 a 4 i una densitat de 4 És de color negre N'hi ha jaciments importants a Oruro Bolívia
clorargirita
Mineralogia i petrografia
Clorur d’argent, AgCl.
Mineral que cristallitza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera Blanca en estat fresc, és extremament sensible a la llum, que l’acoloreix de gris, violeta i negre Té duresa 2,5 i pes específic 5,55 Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d’argent
salnitre
Alimentació
Química
Nitrat de potassi natural, cristal·lí, de color blanc o grisenc, de sabor salat i fresc.
Ocorre en forma de crostes o agulles cristallines en cavernes calcàries o, associat amb el guano, com a eflorescències sobre el sòl en països càlids Té caràcter oxidant i gaudí antigament d’una gran importància econòmica i estratègica, en ésser emprat en la fabricació de la pólvora Pel seu caràcter antisèptic i, prèviament reduït a nitrit, estabilitzador del color, és emprat, juntament amb la sal, per a adobar derivats carnis
ozena
Patologia humana
Afecció de les fosses nasals caracteritzada per crostes i supuració fètida.
Hom l’anomena també rinitis atròfica
salnitre
Mineralogia i petrografia
Nitrat de potassi, KNO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic a la natura es presenta únicament en forma d’agregats aciculars, eflorescències i crostes Té una duresa de 2 i una densitat d’1,9 a 2,1 És de color blanc i fàcilment soluble en aigua Es forma a partir de residus d’animals i de microorganismes N'hi ha a moltes coves calcàries formant eflorescències Aquest mineral, anomenat també nitre , és utilitzat per a l’obtenció del nitrat potàssic, àcid nítric i àcid sulfúric Té una gran importància com a adob mineral A Catalunya n'hi ha a les anomenades coves del Salnitre de Montserrat Els…
l’Horta de l’Oest

Comarca de l’Horta, situada a ponent de València, vigent fins l’1 de gener de 2023.
Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hi ha el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Estava formada pels municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i Xirivella, que el 2023…