Resultats de la cerca
Es mostren 5379 resultats
velló d’or
Religions de Grècia i Roma
Velló del moltó alat que Zeus envià per salvar Frixos i Hel·le, que fugien de llur madrastra Ino, la qual volia sacrificar-los (segons una altra tradició, fou llur pròpia mare, Nèfele, qui trameté el moltó).
A cavall del moltó, Frixos aconseguí d’arribar a la Còlquida Helle, en canvi, caigué a l’Hellespont, on es negà i es presentà al rei Eetes, que l’acollí i li donà la mà de la seva filla Calcíope Frixos sacrificà el moltó a Zeus i n'oferí el velló d’or al rei, que el consagrà a Ares, el penjà dalt d’una alzina del bosc sagrat i hi posà un drac per a custodiar-lo Allí anaren a cercar-lo els argonauta amb Jàson Anomenat també toisó d’or del francès toison , ‘velló’, a l’edat mitjana donà nom a l’orde del Toisó d…
Horda d’Or
Història
Nom donat al kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Comprenia el país dels búlgars del Volga i el Kiptxak, amb capital a Sarai, prop del Volga anorreada per Tamerlà En temps del tercer kan, Börke 1257-66, els mongols de l’Horda d’Or foren islamitzats i s’expandiren per Coràsmia, Transoxiana i el Caucas Aliats amb els mamelucs, impediren l’avanç d’Hülegü a Egipte Els nombrosos i minúsculs principats russos foren tributaris de l’Horda d’Or a qui havien de sotmetre l’aprovació de la seva investidura fins que Ivan III de Moscou s’alliberà del seu domini i el kanat fou gradualment assimilat per Moscou L’últim reducte de l’Horda d’Or,…
escudat d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pere III de Catalunya-Aragó encunyada a Perpinyà (1349) a imitació dels escuts francesos.
Només n'hi ha referència documental 1349
alfonsí d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ducató d’or d’Alfons el Magnànim, encunyat a Gaeta i Nàpols durant la guerra contra els angevins.
També és anomenat alfonsí d’Aragó i alfonsí de Nàpols A partir del 1476 equivalia a 33 sous barcelonesos
Bossa d’Or
Història
Renda de 2.000 florins que proporcionaven tots els drets i regalies reials de la seca de Mallorca que Alfons el Magnànim atorgà el 1442 al mestre de la seca Pere Descatllar i de Santacoloma en canvi de diversos préstecs que aquest li feu.
Els drets es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX El darrer senyor de la Bossa d’Or fou Guillem Descatllar i d’Olesa, mort el 1801
coma d’Or
Coma de la capçalera de l’Arieja, dins el municipi de Portè (Alta Cerdanya), al vessant N del coll de Pimorent.
És centrada per l' estany de la coma d’Or , l’emissari del qual aflueix al seu collector al límit de l’Alta Cerdanya amb Andorra i el País de Foix
triclorur d’or
Química
Sòlid cristal·lí, vermell quan és anhidre i groc en forma hidratada, que es descompon a 254°C.
Hom l’obté per l’acció de l’aigua règia sobre l’or És emprat en la fabricació d’or finament dividit, preparació de la porpra de Cassi, com a colorant i en medicina
butlla d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Segell d’aquest metall usat en els documents més solemnes dels reis o els papes.
L’empremta era distinta de la de les butlles Fou emprada rarament per la cancelleria pontifícia dels ss XII al XV També usaren segells d’or els emperadors bizantins, els reis de Sicília, els de Castella i els de Catalunya-Aragó
denari d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’or, del mateix pes que el denari d’argent i amb valor de 10 d’aquests, equivalia a 1/2 aureus o al quinari.
Hom en troba a les sèries consulars i imperials
Section d’Or
Grup d’artistes cubistes format a París el 1912.
Rebutjaven la perspectiva clàssica a favor de morfologies cubogeomètriques planes per tal de fer una anàlisi geomètrica de la realitat En foren membres JMetzinger, AGleizes, RLa Fresnaye, FLéger, FPicabia, MDuchamp, FKupka i FVillon, els quals, en la transició del cubisme analític al sintètic, acceptaren influències del fauvisme i del futurisme, per tal de representar la vida en tota la seva riquesa de color i de dinamisme, abandonant els colors apagats del cubisme dels anys anteriors La Section d’Or tingué una vida curta, car la Primera Guerra Mundial dispersà el…