Resultats de la cerca

Graduat l’any 1961 a la Willamette University de Salem, Oregon, i doctorat a la Carnegie Mellon University de Pennsilvània 1967,desenvolupà la carrera acadèmica principalment a la Northwestern University d’Illinois des del 1965, i fou professor visitant en diverses institucions docents, entre les quals destaca la Universitat d’Aarhus El seu camp de recerca se centra en les distorsions en el mercat de treball provocades per l’atur, del qual n'ha analitzat les variables per a aprofundir en el concepte d' atur friccional Autor de nombrosos llibres i articles sobre aquest tema, ha rebut el premi…

Estudià a la Universitat de Cambridge i al Saint Bartholomew's Hospital de Londres Dirigí els Wellcome Physiological Research Laboratories 1904-14, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre la composició i els efectes del sègol banyut i sobre l’acció de la histamina en el xoc quirúrgic i en l’anafilaxi El 1914 fou nomenat cap del departament de bioquímica i farmacologia del Medical Research Council i, posteriorment, director del National Institute for Medical Research 1928-42 El 1936 rebé, juntament amb Otto Loewi, el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs sobre la…

Pivot, després de dues temporades al Fórum de Valladolid 1983-85, en les quals fou el màxim rebotador de la Lliga ACB, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1985-92 La primera temporada, en no tenir encara la nacionalitat espanyola, inicialment només jugà la competició europea, però finalment va disputar els últims partits de l’ACB i el play-off pel títol Amb el Barça aconseguí la Recopa d’Europa 1986, la Copa Korac 1987, quatre Lligues 1987-90, tres Copes del Rei 1987, 1988, 1991 i la Copa Príncep d’Astúries 1988 Com a entrenador del FC Barcelona fou entrenador ajudant d’Aíto García Reneses en el…

Continuant els treballs de Loewi i de Dale que fonamentaren la teoria de la transmissió química de l’impuls nerviós, ha investigat la presència i els canvis de l’acetilcolina a les sinapsis ganglionars i postganglionars, a la placa motriu i —l’aportació més important— al sistema nerviós central L’any 1970 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb Von Euler i Axelrod

Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rock and roll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament

Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972

Graduat en matemàtiques per la Universitat de Yale 1960 i doctorat en econòmiques pel Massachusetts Institute of Technology MIT, fou professor assistent i professor assistent associat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1963-65 L’any següent passà al MIT, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica com a professor associat 1966-70, i professor des del 1970, i cap del departament de ciències econòmiques 1985-86 La seva recerca s’ha centrat en els camps de les finances públiques, l’optimització de recursos, la distribució del risc, la taxació i la seguretat social, sobre els quals…