Resultats de la cerca

Deixeble de P Mascagni al Liceu Musical Rossini de Pesaro, fou organista en diverses esglésies, professor de música a Carrara 1909-13 i Rímini 1914-29 i director del Conservatori de Música de Parma 1929-55 El seu llenguatge musical és tradicional i poètic, amb una línia melòdica clara La majoria de les seves obres estan pensades per als infants, als quals dedicà des d’òperes fins a peces de piano i obres corals Les composicions que obtingueren un major èxit foren les òperes Ciottolino Roma 1922, Ghirlino Milà 1940, L’orso re Milà 1950 i La capanna dello zio Tom Parma 1953 També…

El 1922 els enginyers alemanys Walter Banesfeld i Franz Dischinger en feren, a Jena, els primers experiments, construïren tot seguit nombrosos exemples i en formularen la teoria, el 1927 Els arquitectes i els enginyers que han sobresortit en la creació d’aquest tipus constructiu són Bernard Lafaille el primer que aconseguí gruixos de 6cm cobrint grans llums Eugène Freyssinet mercat de Reims, 1928-29, Eduardo Torroja paravent de la tribuna de l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, 1935, Félix Candela restaurant Los Manantiales, a Xochimilco, Mèxic, 1958, Pier Luigi Nervi Palazzetto dello…

Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria…

S'interessà des de jove per l’art coreogràfic, sobre el qual escriví als diaris L’Opinió , La Rambla , La Publicitat , La Vanguardia , Tele-exprés , etc , a les revistes L’Instant , Destino , Liceo , etc , i a revistes estrangeres Promogué espectacles de ballet —com els del debut i primeres actuacions de Joan Magriñà—, fou collaborador de l' Enciclopedia dello Spettacolo italiana 1955-65 i de l' Enciclopedia Salvat de la Música , de Barcelona 1967, i publicà obres com Ballet y baile español 1943, Guía Técnica y análisis contemporáneo del ballet español 1944 i El arte del baile…

Abandonà els estudis de medecina pel periodisme i el 1949 començà a exercir a '“La Sicília” El 1955 s’incorporà com a corresponsal a La Gazzetta dello Sport , un dels primers diaris esportius d’Itàlia i d’Europa, que dirigí del 1983 al 2002 Fou guardonat amb la medalla de l’Orde Olímpic 1996, el premi Ischia Internacional de periodisme 1998 i el premi Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu 2008 pel seu compromís ètic i solidari en aquesta activitat Publicà també novelles i reportatges d’un clar compromís social, com ara Una vita in rosa 2002, Libertà dietro le sbarre 2004, E…

Especialitzat en futbol internacional, ha treballat en premsa, ràdio i televisió Fou redactor en cap d’ El Periódico de Catalunya 1978-91 i des del 1991 és subdirector de Mundo Deportivo Fou també corresponsal d’ Il Corriere dello Sport i del diari esportiu francès Sport Ha informat de la Copa del Món des del 1982, de les fases finals de l’Eurocopa des del 1984 i de la Copa d’Europa des del 1987 Treballà com a collaborador i tertulià en diversos programes de ràdio i televisió, i copresentà al costat de Joan Valls el programa esportiu Futbolint del Canal 33 de Televisió de Catalunya És autor…

Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914, Lineamenti di…

Llicenciat en dret Començà a exercir la crítica el 1936 en “Información Cinematográfica” Redactor de l' Enciclopedia dello Spettacolo Ha tingut una intensa activitat dins el cineclub, i propulsà els primers cinefòrums catalans, els anys quaranta Ha exercit la crítica cinematogràfica en la premsa i la televisió Ha realitzat films, com Linterna mágica premiat a la UNICA, Si la Rambla pudiese hablar 1954 i la sèrie sobre artistes Josep M de Sucre 1964, premiat a Salerno, El mundo de Fructuoso Gelabert 1968, premiat a Bilbao, la versió catalana del qual rebé el Premi de…

El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna…

Deixeble de la Juilliard School, on estudià amb Josef i Rhosina Lhévinne, formà duo amb el també pianista Robert Fizdale Debutaren a la New School for Social Research el 1944 amb un programa de música contemporània El duo Fizdale-Gold començà, així, una carrera internacional que els feu cèlebres Nombrosos compositors d’aquells anys els dedicaren obres, entre ells S Barber, N Dello Joio, D Milhaud Carnaval à la Nouvelle Orléans , 1947 Suite , opus 300, 1950 Concertino d’automne , 1951, G Auric Partita , 1953-55, F Poulenc Sonata per a dos pianos , 1952-53, G Tailleferre, H…