Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
Oroners

Conjunt medieval d’Oroners, situat en un relleix d’un espadat sobre l’embassament de Camarasa
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, davant Sant Oïsme de la Baronia.
De la seva església parroquial Sant Salvador depenien els llocs de Sant Just i de l’Ametlla de Montsec després Oroners passà a dependre de l’Ametlla
Marçanyac
Església
Antiga parròquia (Sant Miquel de Marçanyac) i església del municipi de Navès (Solsonès), situada als contraforts meridionals de la serra de Busa, a 1 070 m alt., entre Besora i la Selva.
Esmentada al s XI com a sufragània de Sant Martí de Tarascó, vers la fi del s XIV passà a dependre de la de Sant Climent de la Selva
Costoja
Priorat
Antic priorat de l’Hospital ( Santa Maria de Costoja
), a la vall de Castellbò (Alt Urgell), prop del poble de Vilamitjana, dins l’actual municipi de Montferrer i Castellbò; el 1220 era centre de la comanda de Costoja
, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga.
Passà a dependre dels comanadors de Susterris Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan s XIX
Sant Josep de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida…
casa de socors
Medicina
Institució d’assistència mèdica per a accidentats.
La primera fou fundada a Barcelona el 1872 per l’associació “Los Amics dels Pobres” que presidia el metge Jordi Gúdel El 1933 passaren a dependre dels ajuntaments amb el nom de dispensaris municipals
Barenys
Despoblat
Despoblat del municipi de Salou (Tarragonès), situat a la costa.
El terme fou donat a poblar per l’arquebisbe Bernat Tor el 1115 el 1550 l’església de Sant Bartomeu fou destruïda pels corsaris de Dragut Unit a Tarragona, el 1673 passà a dependre de Vila-seca
Sant Vicenç de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Església de l’antic terme de Talló que va dependre del monestir de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011 adreçada a aquest cenobi Desconeixem on era situada
Santa Maria de Collbàs (Carme)
Art romànic
Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Claramunt Inicialment fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt Després, sense deixar de ser sufragània, passà a dependre de la nova parròquia de Sant Martí de Carme Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, data en què el papa Benet VII dirigí una butlla al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat i les possessions, entre les quals hi havia el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt L’església es documenta a partir de l’any 1205, que en el seu…
Companyia dels Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoi i Iecla
Societat fundada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia de Jumella a Iecla inaugurada entre el 1884 i el 1911.
Explotà també, des del 1921, la línia de Jumella a Cieza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils del Sud d’Espanya Aquestes línies passaren a dependre, a partir del 1965, dels Ferrocarrils de Via Estreta , que les clausurà el 1969
Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona SA
Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Sant Feliu de Guíxols a Girona obtinguda el 1889 per Joan C. Arxer; fou inaugurada el 1892.
La prolongació fins al port de Sant Feliu de Guíxols, d’ús exclusiu per a mercaderies, entrà en servei el 1924 El 1963 passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta La línia, considerada poc rendible, fou clausurada el 1970