Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
càrrega de derivació
Tecnologia
Dispositiu elèctric que consumeix l’energia produïda en excés per un generador.
derivació sota el signe integral
Matemàtiques
Derivació d’una funció expressada mitjançant una expressió integral.
Així, si fx = ∫ b a F x,y dy, aleshores la seva derivada és donada per l’expressió integral f'x = ∫ b a ∂F x,y /∂ x dy Aquesta forma d’obtenir la derivada és anomenada regla de Leibniz
arbre de derivació d’una frase
©
Lingüística i sociolingüística
Diagrama en forma d’arbre dels constituents immediats de la frase.
el fet que Operant sobre la cadena terminal d’aquest gràfic, una transformació nominalitzadora obtindrà el suïcidi de la seva dona a partir de la frase dominada, i dues transformacions de supressió eliminaran BB i de la seva dona i finalment, les “regles d’ajustament” donaran la representació fonològica de la frase, d’on s’ha de derivar la fonètica La simple inspecció del diagrama revela un fet crucial que l’estructura profunda d’aquesta frase és molt més complexa que la de la frase En Pere ha dut la seva dona a la platja , molt semblant superficialment A la primera frase, en…
derivat
Lingüística i sociolingüística
Forma resultant del procés de la derivació.
El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’un verb…
joc
Folklore
Literatura
Representació teatral de caràcter popular, sobre un text humorístic, en vers, i de trama senzilla, sense decoracions però amb un cert utillatge escènic, que se solia celebrar en les festes de carrer o de poble al País Valencià, a la segona meitat del s XIX.
Era una derivació de les actuacions dels colloquiers colloquier
Almalafa
Sector del terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta) que duu el nom d’una antiga alqueria islàmica, situada a la plana regada entre la ciutat i la vila d’Almassora (dins el terme de la qual es troba també un sector d’aquest antic territori).
És regat, entre d’altres, per la séquia d’Almalafa , derivació de la séquia major de Castelló