Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
armament policial i de seguretat
Militar
Conjunt d’armes usades pels cossos policials o de seguretat la capacitat de foc i coacció de les quals és més limitada que la de les armes destinades a l’àmbit militar.
Els principals productes que entren dins d’aquesta categoria són armes de foc o de projecció de gas visors i mires artificis de fum i agents antidisturbis llançadors d’artificis antidisturbis bombes, granades i dispositius explosius, com també els seus llançadors vehicles blindats equipats amb protecció antibalística equips atordidors de llum i acústica pel control de disturbis dispositius limitadors del moviment equips portàtils i cinturons provocadors de descàrregues elèctriques, i vehicles equipats per al control antidisturbis
anguila elèctrica
Ictiologia
Peix de grans dimensions de l’ordre dels cipriniformes, d’aspecte semblant a l’anguila, allargat i mancat d’aletes dorsals i pelvianes; té aleta anal molt llarga.
Té òrgans elèctrics a la major part del cos, situats als flancs, a banda i banda de la columna vertebral Produeix voluntàriament descàrregues elèctriques molt potents, que l’ajuden en la captura de preses Té un poder de regeneració elevat, puix que bona part de la cua pot tornar a créixer si li és amputada Es nodreix de peixos, insectes, etc Habita les aigües tranquilles i poc corrents dels rius de l’Amèrica Central i meridional de clima tropical, especialment els del Brasil
mosca negra
Entomologia
Gènere de mosques, de la família dels simúlids, d’entre 3 i 6 mm de llarg, de color fosc, que ponen els ous en rius i torrents d’aigües oxigenades, on es desenvolupen les larves.
Els adults tenen activitat diürna i generalment només apareixen durant els mesos càlids de l’any Les femelles adultes, hematòfagues, poden atacar els humans i produir picades doloroses Algunes de les espècies més comunes i agressives a Catalunya són Sintermedium , Seritrocephalum i Sornatum La plaga de mosca negra iniciada al tram baix de l’Ebre el 2005 ha produït nombrosos casos d’hospitalització i ha portat a efectuar tractaments de lluita biològica contra les larves mitjançant descàrregues d’espores d’un bacteri Bacillus thuringuiensis
Aleksandr Stepanovič Popov
Física
Físic rus.
Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg
Arthur Jeffrey Dempster
Física
Físic nord-americà d’origen canadenc.
Es llicencià en física 1910 a la Universitat de Toronto Anà a Alemanya a continuar els estudis En esclatar la Primera Guerra Mundial es traslladà als EUA, on obtingué el doctorat a la Universitat de Chicago 1916, de la qual fou professor del 1919 al 1950 Pràcticament centrà totes les investigacions en el descobriment d’isòtops estables i la mesura de llur abundància relativa Investigà les descàrregues elèctriques al si d’una massa gasosa i dissenyà un espectrògraf de masses basat en les desviacions experimentades per un eix d’ions positius en ésser sotmesos a l’acció d’un camp magnètic Fou el…
Francis William Aston
Física
Físic anglès.
S'educà a Birmingham i a Cambridge, on treballà amb Joseph John Thomson sobre les descàrregues elèctriques en tubs a baixes pressions El 1920 fou fellow del Trinity College a Cambridge, el 1921 de la Royal Society, i el 1935 chairman de l’International Commitee on Atoms El 1919, dins les seves investigacions fonamentals sobre els isòtops , inventà l’espectrògraf de masses que porta el seu nom i que permet la separació dels isòtops i la determinació de llurs masses amb l’aproximació d’una millèsima Les seves publicacions més importants són The Isotopes 1922 i Mass-spectra and Isotopes 1933…
electroxoc
Medicina
Tractament mitjançant descàrregues elèctriques que provoquen en el pacient crisis convulsives epileptiformes.
Segons l’aparell utilitzat, canvien la intensitat, el voltatge i el temps de pas del corrent Els elèctrodes, banyats d’aigua salada, són collocats en les regions frontoparietals És indicat en estats depressius, quadres delirants, esquizofrènia i, excepcionalment, en els estats maníacs
llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima de segon L’…
descàrrega
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi, que pot ésser conductor (descàrrega conductiva), però, més correntment, es tracta d’un dielèctric (descàrrega disruptiva).
Un dels casos de descàrrega més importants és la descàrrega a través de gasos més o menys enrarits produïda entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial elevada, caracteritzada sovint per una emissió de llum Per a iniciar la descàrrega en un gas, cal una ionització prèvia, però un cop iniciada pot continuar indefinidament gràcies a un procés d’ionització per xoc aquest tipus de descàrrega és anomenat descàrrega automantinguda , com és el cas de l' arc , la guspira , el llamp , la descàrrega luminescent , etc Si la descàrrega no pot continuar sense la font d’ionització prèvia,…
bioelectricitat
Biologia
Electricitat generada en els éssers vius a causa de la desigual distribució dels ions en llur cos.
En tots els organismes, i en particular entre l’interior i l’exterior de les membranes cellulars, s’estableixen diferències de potencial, més remarcables en els teixits nerviós i muscular Des del punt de vista fisiològic, aquestes diferències de potencial tenen una importància extraordinària, puix que fan possible, per exemple, la transmissió de l’impuls nerviós o la contracció del múscul Ultra en l’aspecte fisiològic, la bioelectricitat arriba a tenir importància en els fenòmens de relació per exemple, alguns peixos aproximadament 250 espècies disposen d’òrgans electrògens especials capaços…