Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
mélange
Geologia
Cos de roca cartografiable compost per fragments de roques de totes mides, nadius i exòtics, envoltats d’una matriu de gra fi, normalment pelítica.
És un terme purament descriptiu i no implica cap significat genètic Quan una mélange té origen sedimentari, formada per lliscament gravitatori, és anomenada olistostroma Hom creu que les mélanges d’origen tectònic es formen en zones de subducció, per la fragmentació i la mescla dels diferents tipus de roques que intervenen en aquest procés en són exemples la Franciscan Formation, al llarg de la costa californiana i la formació Argille Scagliose Itàlia
Bernardo de Balbuena
Literatura
Poeta castellà.
De molt jove se n'anà a Mèxic, on fou ordenat sacerdot, i el 1620 fou nomenat bisbe de Puerto Rico És autor d' El Bernardo o La Victoria de Roncesvalles 1624, poema èpic erudit escrit en la seva joventut a la manera d’Ariosto s’inspirà en la llegenda de Bernardo del Carpio, amb contínues digressions fantasticoallegòriques que el converteixen en exemple típic del barroc Escriví també Grandeza mexicana 1604, poema descriptiu, i El siglo de oro en las selvas de Erífile 1607, recull de 12 èglogues en vers i en prosa
Josep Galan i Castany
Literatura catalana
Narrador, lingüista i animador cultural.
Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003
Josep Ponç
Música
Compositor i organista.
Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical…
citació
Música
En una obra original, reproduir sense voluntat de plagi un fragment musical folklòric o d’un altre autor.
La inclusió d’una citació sovint respon a un sentiment d’homenatge, com la que es produeix al principi de Tristany i Isolda de R Wagner en la Suite Lírica d’A Berg VI Largo desolato , compàs 26, o a la necessitat d’introduir un element aclaridor en passatges de caràcter descriptiu en el cas de la tonada popular Altres vegades, però, també pot respondre a un sentit de sàtira o de burla, com la que feu B Bartók en l' Intermezzo interrotto del seu Concert per a orquestra d’un tema de la Simfonia Leningrad de D Šostakovič
Desiderio da Settignano
Escultura
Escultor italià, considerat el millor escultor florentí del primer Renaixement, després de Donatello i Luca Della Robbia.
Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina
Hugo Schuchardt
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat i aplicà mètodes varis descriptiu, històric, de la cultura material L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins ‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69 La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la…
teoria comunicativa de la terminologia
Lingüística i sociolingüística
Teoria proposada per M.Teresa Cabré l’any 1997 que presenta una concepció àmplia i real de l’ús de les unitats terminològiques.
Des d’aquesta teoria, la terminologia es concep com un camp interdisciplinari que rep aportacions de la teoria del coneixement, la teoria de la comunicació i la teoria lingüística L’objecte d’estudi són les unitats terminològiques, enteses com a part del llenguatge natural i de la gramàtica de cada llengua, és a dir, els termes són unitats lèxiques amb valor especialitzat quan s’utilitzen en textos també especialitzats Els conceptes que vehiculen aquestes unitats lèxiques mantenen diferents relacions entre si i la finalitat aplicada n'és la recopilació i anàlisi de les unitats de valor…
oceanologia
Geografia
Ciència que estudia els fenòmens biològics i geològics de les mars i els oceans, emprant les coneixences fisicoquímiques més adients.
Amb un sentit més ampli que l'oceanografia, hom tendeix a substituir-ne el nom, reservant l’oceanografia a l’estudi descriptiu de les mars i els oceans A pesar de les diferències etimològiques, el terme oceanografia i oceanologia s’utilitzen com a sinònims i en ambdós casos es refereixen a la ciència que estudia els fenòmens físics, químics, biològics i geològics relacionats amb els oceans i les interaccions que es produeixen entre aquests A la pràctica, l’ús del terme oceanologia o oceanografia depèn de la tradició Així, per exemple, als països de l’Europa occidental se sol…
Eduard Genovés i Olmos
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, assagista i bibliòfil.
Fou batxiller en ciències i lletres i doctor en teologia Publicà el Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14 i el treball Sobre l’expulsió dels moriscs del Vall de Guadalest , pel qual fou nomenat soci de mèrit de Lo Rat Penat La seva obra poètica, de rerefons religiós, està influïda per la literatura clàssica i el romanticisme francès i alemany Guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València i, el 1915, fou proclamat mestre en gai saber El mateix any publicà Poesies , una antologia que aplega…