Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
sesqui-
Música
Forma prefixada de l’adverbi llatí sesqui, que significa una vegada i mitja.
En música s’empra en alguns termes que designen certes proporcions, sigui entre longituds de cordes intervals o entre valors ritmicomètrics Així, el terme sesquiàltera s’aplica a la proporció que caracteritza l’interval de quinta justa 32 o 1,51 o a l’hemiòlia En la teoria de l’Edat Mitjana i el Renaixement s’emprà per a designar qualsevol proporció en què una part fos una unitat més gran que l’altra 32, proportio sesquialtera proportio 43, proportio sesquitertia 54, proportio sesquiquarta , etc
homònim
Botànica
Zoologia
Cadascun dels noms, iguals entre ells, que designen tàxons diferents.
Les lleis de nomenclatura prohibeixen l’ús dels homònims posteriors
Bruce Naumann
Art
Artista nord-americà.
Des del començament dels anys seixanta treballa amb gran varietat de mitjans d’expressió, com el vídeo, la performance , el dibuix o l’escultura Ja en els seus primers treballs utilitza el cos com a punt de partida, en les funcions més quotidianes i bàsiques, com seure, escoltar A partir de l’equivalència entre les coses i els mots que les designen, fa fotografies i quadres paròdics Des dels anys setanta investiga la relació amb l’espai, la confrontació entre l’espectador i l’entorn, tot fent arquitectures ambigües, i des del final dels anys vuitanta treballa en carrusels d’…
camp semàntic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de mots, en general no emparentats etimològicament, que recobreix de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, sigui tradicionalment sigui científicament, per l’experiència humana.
Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua
Betlem
Betlem
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Palestina, a la Cisjordània ocupada per Israel, 8 km al S de Jerusalem.
Els recursos econòmics són l’agricultura, l’artesania i el turisme Segons el llibre de Samuel, fou la vila natal de David Els evangelis de Mateu, Lluc i Joan la designen com el lloc on nasqué Jesús Constantí I hi féu construir la basílica de la Nativitat, que fou restaurada per Justinià i, més tard, dividida entre els armenis, els grecs i els llatins Conquerida 1099 per Godofred de Bouillon durant la primera croada, l’any 1110 esdevingué seu episcopal Reconquerida pels musulmans el 1187, el 1917 fou ocupada pels britànics Arran de l’armistici del 1948 passà a formar part de Jordània El 1967…
polisorbat
Farmàcia
Nom genèric dels tensoactius obtinguts per separació de dues molècules d’aigua de l’alcohol hexavalent sorbitol, esterificació del sorbità resultant amb un àcid gras i etoxilació subsegüent per a fer hidròfil el producte intermedi.
Els polisorbats són emulgents no iònics molt importants que han entrat en gairebé totes les farmacopees Comercialment són més coneguts amb el nom de Tweens abreujadament T Segons l’àcid esterificant, hom els distingeix amb un nombre l’àcid làuric dóna el Tween 20 el palmític, el T 40 l’esteàric, el T 60, i l’oleic, el T 80 Els nombres intermedis i les lletres designen modificacions així, el T 65 és el triesterat, el T 20 SD és un producte especial desodoritzat, etc Els polisorbats són emprats per a solubilitzar productes insolubles en l’aigua i per a preparar cremes i emulsions…
bisturí
Bisturí romà
© Fototeca.cat
Instrument tallant en forma de petit ganivet que consta de dues parts principals, el mànec i la fulla tallant, la qual pot ésser fixa o mòbil i àdhuc canviable, emprat per a la pràctica de les incisions quirúrgiques.
Hipòcrates i més posteriorment Cels descriuen instruments tallants, més o menys semblants als moderns bisturins la cirurgia aràbiga es caracteritza per la gran riquesa en instrumental quirúrgic, i són abundants els noms àrabs que designen les diverses varietats de bisturins Posteriorment han anat apareixent més tipus de bisturins, de formes diferents segons la natura de la intervenció a efectuar i l’òrgan intervingut Pot variar la forma del tall i de la punta i la longitud de la fulla tallant bisturins rectes o corbats, en forma de botó amb la punta arrodonida, amb fulla molt…
-ó
Física
Sufixoide que forma noms que designen partícules elementals, quasipartícules o quàntums.
filocodi
Biologia
Proposta formal alternativa al sistema tradicional de classificació taxonòmica linneà, que té la intenció de reemplaçar aquest últim per un sistema basat en principis cladístics.
En el filocodi s’eliminen els rangs, i els tàxons es defineixen filogenèticament mitjançant tres possibilitats La definició basada en nodes d’un cladograma considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de l’avantpassat comú de dues espècies determinades En una segona definició, basada en una branca de l’arbre filogenètic, un tàxon és un clade que consisteix en una espècie determinada i tots els organismes que comparteixen un avantpassat comú amb aquesta i no amb altres espècies La tercera definició, basada en apomorfies, considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de la…
amidina
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional —C(=NH)NH 2
.
Les amidines R—C=NHNH 2 es designen reemplaçant en el nom de l’àcid RCOOH el sufix -oic o -ic per la terminació -amidina , o la terminació -carboxílic per la terminació -carboxamidina Exemple hexanamidina C 5 H 1 1 C =NHNH 2 Les amidines són obtingudes per l’acció de l’amidur sòdic sobre els nitrils o per acció de l’amoníac sobre els clorhidrats d’iminoèters Tenen caràcter bàsic, donen clorhidrats ben cristallitzats i s’hidrolitzen fàcilment donant amides algunes tenen propietats farmacològiques interessants Les amidines N-substituïdes manifesten el fenomen de la prototropia…