Resultats de la cerca
Es mostren 239 resultats
ronyar
Raspar la superfície (d’un os) per desprendre’n, generalment, el periosti.
RJR Nabisco es desprèn dels seus negocis tabaquers
El consorci nord-americà RJR Nabisco Holdings, una de les principals companyies alimentàries i tabaqueres dels Estats Units, acorda desprendre’s de la seva divisió tabaquera i canviar el seu nom per Nabisco Group Holdings Nabisco va ser adquirida el 1985 per la companyia tabaquera RJ Reynolds productora de les marques Winston i Camel, i el 1998 va aconseguir la majoria d’accions de la societat La companyia continuarà mantenint la tabaquera RJ Reynolds, però aquesta romandrà totalment independent dels negocis alimentaris L’11 de maig es confirma la compra de RJ Reynolds…
La Xina llança el primer satèl·lit quàntic
Des del Centre de Llançament de Satèllits de Jiuquan, al desert de Gobi, la Xina llança un coet que transporta el primer satèllit quàntic de la història, el quantum science satellite QUESS, que, en desprendre’s de la nau, orbitarà al voltant de la Terra El QUESS és un satèllit experimental, destinat al desenvolupament de sistemes de comunicació basats en la física quàntica En cas d’èxit, permetria dissenyar comunicacions invulnerables als atacs i les interferències La idea original del satèllit va ser del físic austríac Anton Zeilinger, de la Universitat de Viena, que el 2001 va…
retracte
Dret civil
Dret d’adquisició preferent que correspon a una persona sobre una cosa venuda, en les mateixes condicions (preu, terminis, etc) del contracte de compravenda efectuat.
Únicament pot ésser exercit en el cas que el propietari hagi decidit de desprendre-se'n a títol de venda, permuta, etc, però no pas en cas de donació Entre les seves múltiples varietats, les més importants són el retracte convencional , quan el venedor es reserva el dret de recuperar la cosa venuda amb l’obligació de complir certes condicions, i el retracte legal , quan procedeix directament de la llei Per la seva natura jurídica pot ésser personal , sense dret a reclamació sobre la cosa que ha passat a mans d’un tercer, i real , quan el dret és inherent a la mateixa cosa Ho és de dret…
atxa
Militar
Arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb l’instrument dit destral, del qual prengué l’origen.
Aparegué a Catalunya, en frescs i murals del segle XIV, i és tinguda en consideració, com a imprescindible en l’armament del cavaller, per Pere March i per Francesc Eiximenis Fou molt usada als segles XV i XVI tant en guerra com en batalles singulars, i n'hi ha una bella representació en el més famós Sant Jordi de Jaume Huguet A la part superior té tres elements destral, o fulla perpendicular al mànec martell, a l’extrem oposat, de vegades en forma de “bec de falcó” i daga que cal no confondre amb l’arma del mateix nom, que és el dard punxegut que ve a continuació del mànec…
fixar
Clavar, enganxar, etc (una cosa) de manera que no pugui moure’s o desprendre’s.
jute
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil obtinguda del jute.
Hom talla les tiges quan tenen una altura d’uns 3 m, abans d’una excessiva lignificació, i les amara, lligades en feixos, en aigua embassada Després hom n'arrenca tires d’escorça que són batudes, rentades, reforçades per desprendre'n la part llenyosa i ensimades amb emulsions aquoses d’olis minerals per disminuir-ne la rigidesa Els fils obtinguts són basts i gruixuts, i hom els empra per a fer sacs, embalatges i soles d’espardenya i com a trama en teixits de tapisseria i catifes Tot i una davallada als anys setanta, la producció mundial es recuperà, puix que el jute resisteix més…
saltar
Desprendre’s una cosa, especialment amb una certa violència, d’on estava unida, fixada, encastada, etc.
vivípar | vivípara
Botànica
Dit de les plantes les llavors de les quals comencen a germinar abans de desprendre’s.
esquadra
Militar
A partir del s XVI, unitat naval permanent composta de dos vaixells homogenis o més (normalment galeres) amb finalitat bàsicament defensiva, posada sota el comandament d’un capità general.
En cas necessari, una part de les galeres podien desprendre-se'n i constituir unitats tàctiques temporals que, també amb el nom d’esquadra, eren incorporades a l’armada L' esquadra de galeres d’Espanya, constituïda el 1530 com a nucli de les forces navals de la monarquia hispànica a la Mediterrània, constava de 8 a 15 galeres al s XVII arribà a superar les 50 unitats, i fou dividida en dues esquadres independents galeres de Castella i galeres del regne d’Aragó L' esquadra de galeres de Nàpols, creada el 1535 de 9 a 50 galeres, i l' esquadra de galeres de Sicília , organitzada ja…