Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
embalsamar
Medicina
Evitar la putrefacció dels cadàvers injectant en llurs vasos diferents líquids conservadors i omplint alhora llurs cavitats amb substàncies oloroses i balsàmiques.
Aquesta conservació dels morts d’una manera artificial ja era practicada a l’antic Egipte buidant les vísceres i omplint-les amb substàncies poc conegudes bàlsams, resines, etc Actualment hom intentà d’evitar la multiplicació de microbis destruint primerament tots els que hi ha en el cadàver, i impedint-ne una posterior contaminació Cal aturar també els processos d’autòlisi dels sistemes enzimàtics del cadàver, per la qual cosa hom empra substàncies coaguladores de les proteïnes El mètode d’embalsamament habitual consisteix a injectar per l’artèria caròtide uns quatre litres de…
aigua de barita
Química
Suspensió de l’hidròxid de bari en aigua destil·lada.
És un reactiu molt eficaç per a demostrar la presència de diòxid de carboni
aigua de canyella
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de l’escorça de canyella.
Té una lleugera acció estimulant de les funcions digestives
aigua-ros
Perfumeria
aigua aromàtica destil·lada
obtinguda a partir de roses fresques.
És obtinguda en general al mateix temps que l’oli essencial de roses, del qual se separa amb un vas florentí La destillació és feta cobrint les roses totalment d’aigua 1 kg de flors dóna 1 kg d’aigua-ros És un producte típic de Bulgària i encara que conegut des de molt antic, continua essent utilitzat en perfumeria i cosmètica El seu principal constituent actiu és l’alcohol feniletílic
pirogen
Farmàcia
Producte d’origen microbià que, si és contingut en els injectables, dóna lloc a una reacció febril.
Els pirògens passen pels filtres corrents i àdhuc pels de cellulosa microporosa, però són retinguts, limitadament, pels filtres d’amiant No es destrueixen per la calor inferior als 130ºC, però sí a més de 180ºC Químicament hom suposa que són polisacàrids que poden ésser destru|ts també pels àcids i àlcalis forts Foren descoberts per Hort i Penfold l’any 1911 La comprovació d’absència de pirògens en els injectables obligatòria segons totes les farmacopees en els injectables intravenosos, especialment els de gran volum —sèrums artificials— és feta en conills mesurant l’augment de temperatura…
bedoll
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…
aigua d’hamamelis
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua destil·lada aromàtica, obtinguda de l’escorça de l’hamamelis.
És utilitzada com a hemostàtic i astringent És anomenada també hacelina
aigua de llorer-cirer
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.
Els seus principis actius són l’àcid cianhídric i l’aldehid benzoic És metzinosa i sol ésser emprada a petites dosis com a calmant de la tos
xarop de poncem
Farmàcia
Preparat, fet en fred, amb aigua destil·lada de l’escorça del poncem.
Ordinàriament , però, hom el prepara afegint un 10% de la tintura del poncem al xarop simple És emprat com a correctiu
aiguardent
Begudes destil·lades
Beguda obtinguda per destil·lació de líquids procedents de la fermentació alcohòlica de diverses matèries hidrocarbonades naturals.
D’entre aquestes matèries cal esmentar la canya de sucre rom, les cireres Kirsch, les prunes sliwowitz, les peres williams i perry , malta i ordi whisky, pomes calvados, vi brandi i conyac, brisa grappa, oruxo, marc de xampany, etc, arròs àrac i atzavara tequila Cada cultura agrària ha desenvolupat històricament el destillat corresponent a la font fermentable de què disposa La destillació, tradicionalment discontínua, pot fer-se avui per procediments continus, i s’obté en general un destillat de 65°-70° alcohòlics, conegut també com a ‘holandès’ La selecció de la primera matèria i el procés…