Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
Ferdinand Gotthold Max Eisenstein
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom
generació
Sociologia
Conjunt de població determinada per uns marges d’edat.
Aquest conjunt de població posseeix uns elements psicològics collectius que li fan adoptar conductes determinades, o diferenciadores de les altres generacions o bé oposades Bé que les determinants de classe social són més fortes que les diferències generacionals, aquestes representen una relativa diferenciació social
Herbert Western Turnbull
Matemàtiques
Matemàtic britànic.
Professor de diversos collegis i de les universitats de Liverpool 1910, de Hong Kong 1912 i d’Hostel 1913-1915, féu importants aportacions a l’estudi dels invariants i de les equacions quadràtiques Escriví The Theory of Determinants, Matrices and Invariants 1960, Introduction to the Theory of Canonical Matrices 1961, etc
Alexandre Vandermonde
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Estudià les equacions cúbiques i quadràtiques i d’altres, com la del tipus x n -1 = 0 per a tot n nombre primer Amb Lagrange elaborà mètodes per a resoldre equacions 1771, i són especialment importants els estudis sobre els determinants 1772 S'ocupà també de la mecànica i de l’acer
colza

Camp de colza
© C.I.C.-Moià
Botànica
Agronomia
Varietat de nap, de la família de les crucíferes, de les llavors de la qual hom extreu l’oli de colza, utilitzat com a condiment en l’Europa meridional.
L’oli de colza té també diferents usos industrials, per la qual cosa hom el sotmet a un procés de desnaturalització amb determinants productes químics que el converteixen en un producte molt tòxic i per tant incomestible la ingestió d’oli de colza desnaturalitzat pot provocar la mort síndrome de l’oli tòxic espanyol
Józef Marja Hoene Wroński
Matemàtiques
Matemàtic polonès.
S'establí a França a partir del 1801 Estudià les equacions algèbriques i diferencials i el desenvolupament en sèrie de funcions és notable l’estudi que féu dels determinants n'establí uns d’especials que duen el seu nom Estudià també la física i la mecànica celestes i establí unes hipòtesis filosoficoreligioses que aplicà a la matemàtica
Georges Tapinos
Economia
Demografia
Economista i demògraf francès.
Fou professor de l’Institut d’Études Politiques de París i director del departament de demografia econòmica de l’Institut National d’Études Démographiques INED Entre les seves publicacions més rellevants cal esmentar L’économie des migrations internationales 1974, Éléments de démographie analyse, déterminants socio-économiques et histoire des populations 1985 i La démographie population, économie et sociétés 1996
Karl Jacobi
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Amic de Gauss, fou professor a Königsberg Aportà noves idees a la teoria general dels determinants, mètodes originals per a integrar les equacions diferencials i un dels millors estudis sobre les funcions ellíptiques, Fundamenta nova theoriae functionum ellipticarum 1829 Els seus estudis de física matemàtica fructificaren en les importants Vorlesungen über Dynamik ‘Lliçons sobre dinàmica’, 1843
zonació
Geobotànica
Disposició de la vegetació o dels sòls en zones (geogràfiques) o bandes (locals) més o menys paral·leles entre elles.
Se sol produir quan un factor ambiental decisiu varia regularment en un sentit determinat Quan el paisatge és constituït per diverses comunitats d’organismes o per diverses menes de sòl, que es reparteixen el terreny d’una manera més o menys regular a claps, d’acord amb la distribució dels factors determinants, que varien d’una manera discontínua, hom parla de mosaic
univocitat
Filosofia
Caràcter universal d’un concepte, en virtut del qual aquest és susceptible d’ésser aplicat a diversos individus en un mateix i únic sentit.
La dificultat d’una predicació unívoca del concepte d’ésser per la qual resta suprimida la transcendència de Déu respecte al món i, alhora, la necessitat d’evitar l’equivocitat segons la qual l’aplicació a Déu d’un concepte equívoc d’ésser equival a la negació de tot coneixement del diví han estat, històricament, els factors determinants de l’afirmació tradicional de l’analogia de l'ens