Resultats de la cerca

En foren successius ducs Jordi de Dinamarca 1689, marit de la reina Anna I, Guillem 1726, fill de Jordi II, Enric 1766, germà de Jordi III, i el fill d’aquest rei, Ernest August 1799, que després fou rei de Hannover i en la descendència del qual continuà el títol fins el 1917, que, en plena guerra, en fou privada per una llei del govern El comtat de Cumberland havia estat concedit el 1525 a lord Henry Clifford, la família del qual el detingué fins el 1643

Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església

Estudià economia a la Universitat de Los Andes Regidor 1970-74 i alcalde 1975-76 de la seva ciutat, en 1974-90 fou diputat al parlament, i el 1987, com a ministre del govern de Virgilio Barco, elaborà un projecte de reforma constitucional que féu aprovar el 1991, durant el curs del seu mandat presidencial 1990-94 Molt perjudicat pel creixement del narcotràfic i la guerrilla i per una interrupció del subministrament elèctric que paralitzà el país, abans d’acabar el mandat assumí la presidència de l’Organització dels Estats Americans, que detingué del 1994 al 2004 confirmat el 1999

Durant el regnat d’Enric IV de Castella fou arrendador major d’imposts Decidit partidari de la causa de la princesa Isabel, intervingué 1473 en la reconciliació d’aquesta amb el rei i l’ajudà en la presa de Segòvia 1374 Detingué durant molts anys el càrrec d’arrendador major dels imposts de la corona de Castella i finançà, juntament amb Iṣḥaq Abravanel, la guerra de Granada Fou batejat solemnement a Guadalupe amb diversos membres de la seva família i apadrinat pels reis Isabel i Ferran, dels quals rebé una hidalguía i un regiment a Segòvia

Fill i successor de Frederic Enric I de Nassau-Orange , acceptà la pau de Münster 1648 amb la monarquia hispànica, però aviat pretengué de continuar la guerra contra aquesta Intentà de declarar la guerra a Anglaterra, on Carles I , el seu sogre, havia estat destronat per Cromwell El 1650 els Estats d’Holanda se li oposaren i apellà als Estats Generals, que li concediren plens poders detingué els seus sis principals opositors i hom arribà a un acord Aquell mateix any signà una aliança ofensiva amb França, però morí sobtadament al cap d’unes quantes setmanes

Fill i successor de Felip I de França i Berta d’Holanda Cercà la consolidació del seu regne a l’illa de França, i combaté contra els petits senyors feudals, que finalment sotmeté, amb l’ajut de l’Església fou sempre aliat del papat i del poble Afavorí el moviment comunal i, mitjançant les cartes de repoblament, creà comunitats de camperols Fou derrotat per Enric I d’Anglaterra, duc de Normandia, a Brémule 1119, però, ajudat pels seus vassalls, detingué, a Reims, l’emperador Enric V 1124 Poc abans de morir casà el seu fill Lluís amb Elionor d’Aquitània i estengué fins als Pirineus…

Funcionari del Banc Central 1961, el 1969 es doctorà en ciències econòmiques i, afiliat al partit socialdemòcrata, l’any següent entrà al govern de Kreisky com a assessor econòmic En 1981-84 fou director de la confederació bancària regional, on destacà pel sanejament a què sotmeté el sector Ministre de finances en 1984-86, aquest últim any el canceller Fred Sinowatz el proposà com a successor, càrrec que detingué en 1987-97 al capdavant d’una coalició socialista democratacristiana El 1995 presidí l’ingrés d’Àustria a la UE President del Partit Socialista 1988-97, el 1997 fou…

Membre del PASOK des del 1974, tres anys més tard fou elegit, per primera vegada, diputat al Parlament En els períodes 1981-89 i 1993-96, en èpoques de governs d’Andreas Papandreu, fou subsecretari, vice primer ministre i, finalment, ministre d’Afers Estrangers Mentre detingué aquest càrrec, reforçà els lligams de Grècia amb el món àrab i treballà per l’adhesió de Xipre a la Unió Europea El febrer del 2005, i sota proposta del govern de centredreta de Konstandinos Karamanlís, fou escollit president del país, bé que el càrrec no té poder executiu Fou reelegit com a president el…

Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos…

Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…