Resultats de la cerca

Format a l’escola imperial de Moscou, ingressà en els Ballets Russes de Diaghilev 1913, on creà diferents coreografies Més tard treballà a La Scala, de Milà, amb Ida Rubinstein, i el 1917 actuà a Barcelona Fou coreògraf dels Ballets de Montecarlo 1932-37 El 1949 s’installà als EUA, on fundà la seva pròpia companyia, la Highlights Ballet

Alumne de l’escola imperial de Peterburg El 1908 fundà amb Anna Pavlova una companyia que actuà en diverses capitals europees Del 1909 al 1914 fou primer ballarí dels Ballets Russes de Diaghilev El 1916 s’installà als EUA i muntà ballets per a l’òpera de Chicago, l’òpera de San Francisco i el teatre Colón de Buenos Aires Signà la coreografia de diversos films

El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc

Antic oficial d’una divisió cosaca, participà en la creació de l’òpera russa de París 1925-30 El 1932 formà la companyia dels Ballets Russes de Montecarlo, juntament amb René Blum El 1936 abandonà Montecarlo, i la seva companyia prengué el nom de Ballets Russes du Colonel de Basil 1936-39 i el d’Original Ballet Russe 1940-47 Organitzador enèrgic i d’una gran persuasió, continuà l’obra de Diaghilev

Després d’obtenir grans èxits a Europa i a Amèrica, es traslladà a Peterburg, on ensenyà a l’Escola de Dansa imperial 1892-1902 El 1905 obrí una escola en la qual es formaren les grans estrelles del ballet rus Tamara Karsavina, Bronislava Nižinska, Anna Pavlova A partir del 1910 Serge de Diaghilev li encarregà la formació dels ballarins de la companyia dels Ballets Russes Fou professor de la Scala de Milà 1925-28

El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©

Fou professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg i posteriorment també exercí la docència a Kíev i al Conservatori de Música de Moscou Dirigí el Teatre Imperial de Sant Petersburg 1895-1911 i també els Ballets Russos de Serge de Diaghilev, a París Guanyà fama arreu d’Europa com a director i com a pianista La seva obra compositiva, però, no té el mateix interès, i només són dignes de menció algunes de les seves cançons i obres per a piano

Estudià a l’escola imperial de ballet del teatre Mariinskij, on fou contractat com a primer ballarí 1898 sense els anys previs habituals al cos de ball Presentat a Diaghilev per ABenois, fou primer ballarí i coreògraf dels Ballets Russos 1909-14 Abandonà Rússia durant la revolució 1918 i s’establí als EUA, on continuà la seva tasca de coreògraf i de professor Les seves coreografies de Petruška 1911, Les sílfides 1908, La valse, L’espectre de la rosa 1911, etc, són creacions encara emprades universalment

Després de cursar estudis a Peterburg, es perfeccionà amb FBusoni a Berlín El 1924 conegué Diaghilev, que produí el seu primer ballet, Ode 1928 El 1939 emigrà als EUA, on ensenyà en diverses universitats És autor d’òperes Rasputin's End , 1958 Love's Labour Lost , 1970, ballets Union Pacific , 1933 The Last Flower , 1941 The Wanderer , 1966 i de diverses composicions per a orquestra i corals El tret característic de les seves obres és l’empremta de la tradició russa que totes elles palesen

Exercí una influència notable com a membre del grup editor de la revista d’art Mir Iskustva  1898-1904 i com a collaborador en la decoració i el vestuari d’òperes i ballets a Peterburg, Moscou i diverses ciutats europees, especialment per a Diaghilev Fou conservador del museu de L’Ermitage i publicà Els tresors de l’art rus 1901-02, Història de l’art rus del segle XIX 1902 i Història de la pintura 1912-17 Després de la Revolució Russa s’installà a França