Resultats de la cerca

La dansa de la Mort és una representació dins els actes de la processó tradicional de Dijous Sant a Verges / AJUNTAMENT DE VERGES

Oferia la informació dels frontons de Barcelona i mantingué corresponsalies a Madrid, Bilbao i Reus De caràcter satíric, tenia periodicitat setmanal i es publicava els dijous, però tingué una vida efímera

Pràctica nascuda a Itàlia segle XVI, sembla relacionada amb l’adoració al monument sepulcre el dijous i divendres sant Reglamentada per Carlo Borromeo 1565, fou difosa en tota l’Església Catòlica per Climent XII 1731 Fou molt popular als Països Catalans

Es llicencià en dret, i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán

Es llicencià en dret i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán

Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada

Al segle XIII la reprengué i estructurà sant Domènec afegint-li la contemplació dels misteris o episodis de la vida de Crist i de la Mare de Déu Així quedà la devoció dividida en tres parts, cadascuna d’elles amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s’iniciaven amb la contemplació d’un misteri de goig, de dolor o de glòria i un parenostre a cada dena i que acabaven amb un gloriapatri Hom l’acostumava a passar sencer el mes d’octubre, mes dedicat al rosari, i en les grans festes Els dies feiners se'n passava només una part o cinquanta avemaries, repartit així els diumenges,…

Tractava tots els esports De periodicitat setmanal, sortia cada dijous Se’n publicaren deu números El darrer número n’anuncià el canvi d’orientació Es pretenia editar una revista illustrada d’esports a l’estil de la revista francesa La Vie au Grand Air Absorbida per la revista El Cardo, de Madrid, esdevingué Arte y Sport

Pretenia fomentar la pràctica dels esports, especialment del futbol, entre els joves Combinava la informació tècnica amb les curiositats i anècdotes Hi dibuixava Albert Mestre, i dels reportatges gràfics en tenia cura Maymó De periodicitat setmanal, sortia els dijous Se’n publicaren com a mínim 12 números En cessar la revista, la mateixa editorial Millà publicà Mis deportes , de característiques similars

Volgué esdevenir la plataforma d’informació i opinió dels clubs modestos del Barcelonès i el Baix Llobregat Joan Solanas signà l’editorial en nom de la redacció La secció d’atletisme estigué a càrrec de Perramon i del mateix Solanas la de rugbi, de J Comas, i la de futbol, de Navales Cada número tenia 4 fulls i es publicava cada dijous Tingué una vida efímera