Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
Fase de dilatació del part
La fase de dilatació és la primera del part, durant la qual es produeix l’obertura del coll uterí i es modifiquen d’altres estructures, fets imprescindibles perquè el fetus pugui sortir a l’exterior Es considera que aquesta fase s’inicia quan el diàmetre de l’orifici que comunica l’úter amb la vagina és de 3 cm i s’acaba quan ateny els 10 cm, diàmetre suficient per a permetre la sortida del fetus Així, doncs, en aquesta fase les contraccions uterines van produint una modificació progressiva del coll de l’úter, fins que permet la sortida del fetus El procés de dilatació…
megaurèter
Medicina
Dilatació crònica de l’urèter amb un diàmetre desmesurat respecte a l’habitual.
Qualsevol causa obstructiva pot provocar un megaurèter En cas de càlcul obstructiu, habitualment el quadre clínic motiva una acció terapèutica que soluciona el problema abans d’arribar a una dilatació ureteral important Però en el cas d’obstrucció per neoplàsies intrínseques a la via urinària o extrínseques que actuïn comprimint o infiltrant l’urèter, el procés és tan lent i progressiu que s’arriba a la situació de megaurèter de forma asimptomàtica Aquesta obstrucció crònica produeix una atròfia del ronyó corresponent
paradoxa dels bessons
Física
Efecte relativista derivat de la dilatació del temps relativitat).
Si dos bessons, situats inicialment en un mateix punt d’un sistema de referència inercial S, se separen, l’un d’ells romanent a S mentre que l’altre emprèn un viatge espacial a gran velocitat, aleshores la cinemàtica relativista prediu que, en tornar-se a trobar, el bessó que ha romàs a S ha envellit més que no ho ha fet el que ha viatjat Per al nostre sentit comú, aferrat a la idea d’un temps absolut, és difícil d’entendre que aquesta dilatació del temps dels rellotges mòbils no és una paradoxa sinó una conseqüència matemàtica de la teoria de la relativitat que ja ha estat…
bronquièctasi
Patologia humana
Dilatació crònica i irreversible d’un o més bronquis acompanyada d’infecció secundària que generalment afecta també la part corresponent del pulmó.
La dilatació pot afectar tot un bronqui o només un segment Les bronquièctasis poden ésser congènites o adquirides i poden localitzar-se en un pulmó o en tots dos les adquirides són secundàries a obstruccions o a infeccions com broncopneumònies, bronquitis crònica o tuberculosi La clínica es caracteritza per tos, dispnea, expectoració abundant matutina i variable amb els canvis de positura En casos de bronquièctasis limitades a zones concretes del pulmó, l’extirpació quirúrgica pot representar la terapèutica més recomanable
divulsió
Dilatació forçada.