Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Philip John Currie
Paleontologia
Paleontòleg canadenc.
Les seves contribucions paleontològiques han estat destacades Doctorat per la McGill University de Mont-real 1981, entre el 1985 i el 2005 dirigí el programa de paleontologia de dinosaures al Royal Tyrrell Museum of Paleontology Drumheller, Alberta És professor al Departament de Biologia de la Universitat d’Alberta Ha fet la descripció de més de 25 espècies de dinosaures i altres rèptils a partir de fòssils procedents de quasi tots els continents ha promogut la protecció i la promoció del patrimoni paleontològic canadenc i ha desenvolupat una important recerca sobre…
Josep Vicenç Santafé i Llopis
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont , el 1974 obtingué plaça d’investigador a l’Institut de Paleontologia i el 1978 es doctorà a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els rinoceronts fòssils del Vallès-Penedès Bé que succeí Crusafont al capdavant de l’Institut a la seva mort 1983, dimití el càrrec per dedicar-se a la recerca Juntament amb la seva muller ML Casanovas , fou el primer que inicià l’estudi de les petjades fòssils icnites de dinosaures a la península Ibèrica, a la zona d’Arnedo la Rioja, i amb ella descobrí unes 30 espècies o gèneres, publicà uns 150 articles i una…
Robert Thomas Bakker
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Al final dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta, i amb el suport del seu mentor, John HOstrom, fou un dels impulsors més notables del “renaixement” dels dinosaures, fruit d’una sèrie de noves teories sobre la paleobiologia d’aquests animals Específicament, afirmà que els dinosaures eres animals endotèrmics, fet que suposà una nova visió d’aquests rèptils com a criatures intelligents, àgils i adaptables al medi Les seves idees revolucionàries han influït tota una nova generació de paleontòlegs La popularització dels dinosaures en la cultura…
plesiomorfia
Biologia
Caràcter homòleg primitiu.
En una sèrie de transformació de caràcters, l’ancestral a partir del qual evolucionen la resta de caràcters s’anomena plesiomorfia Les plesiomorfies compartides entre diversos organismes s’anomenen simplesiomorfies i no permeten discriminar clades Una apomorfia esdevé sinapomorfia o simplesiomorfia en funció del nivell taxonòmic d’interès Per exemple, la presència de fenestra antorbital en dinosaures i pterosaures és plesiomòrfica, ja que també es troba en grups més inclusius i no és un caràcter que permeti separar els pterosaures i els dinosaures dels altres animals…
Maria Lourdes Casanovas i Cladellas
Paleontologia
Paleontòloga.
Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona És especialista en mamífers del Terciari inferior Eocè i introduí a l’Estat espanyol l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils paleoicnologia Juntament amb altres investigadors ha portat a terme l’estudi dels dinosaures de la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y…
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental,…
Othniel Charles Marsh
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Enfrontat amb el seu collega EDCope, fou un dels paleontòlegs més eminents de l’Amèrica del Nord i descobrí i anomenà moltes espècies de vertebrats fòssils, especialment dinosaures procedents de les troballes de l’oest nord-americà Hom estima que entre Marsh i Cope descriviren prop de 120 espècies de dinosaures
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…
David Bruce Weishampel
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Pennsilvània 1981, treballa a la Johns Hopkins University School of Medicin Ha fet importants aportacions al coneixement de l’evolució i la morfologia funcional de dinosaures ornitòpodes vocalització en hadrosaures i biomecànica en l’alimentació d’ornitòpodes, així com nombrosos estudis sobre la fauna de dinosaures i paleobiogeografia europea de finals del Cretaci La seva publicació més destacada és The Dinosauria 2004
saurolofins
Paleontologia
Clade de dinosaures hadrosàurids.
Aquests animals es caracteritzen per presentar un gran desenvolupament de la cavitat nasal, en particular el fet que aquesta última es troba envoltada per una excavació depressió circumnarial que afecta principalment no exclusivament els ossos premaxillar i nasal Els saurolofins també es caracteritzen per no tenir cresta cranial o bé presentar una cresta cranial sòlida formada per contribucions variables dels ossos nasal i frontal Les restes d’aquests hadrosàrids es troben distribuïdes per Europa, Àsia, ambdues Amèriques, i possiblement l’Antàrtida El seu registre fòssil compren el Santonià…