Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
àcid carboxílic
Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom…
espina cervina
Botànica
Arbust espinós, de la família de les ramnàcies, dioic i caducifoli, de fulles ovals, mitjanes (2-3 cm), més o menys oposades, amb pecíol llarg, i flors groguenques i axil·lars.
Els fruits són negres i purgants Centreeuropea, es fa a la muntanya mitjana
morera de paper
Branca de morera de paper
Chiyako92 (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre caducifoli i dioic, de la família de les moràcies, de fulles ovades i serrades, de flors masculines en inflorescències amentiformes i flors femenines en glomèruls i d’infructescències vermelloses.
Arbre ornamental i d’ombra, és nadiu de l’Àsia oriental i de la Polinèsia, on l’escorça, un cop neta i batuda, és utilitzada com a tela
ginestó
Botànica
Arbust dioic, de la família de les santalàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tiges anguloses amb poques fulles linears, de flors trímeres groguenques i de fruits drupacis vermells.
Es fa a la terra baixa, en garrigues i alzinars
Les arecàcies
Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…
ginkgo
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli dioic, de la família de les ginkgoàcies, de fins a 40 m d’alçària, de fulles alternes flabel·lades, de flors masculines en aments i femenines biovulades i de fruits drupiformes.
És propi de la Xina oriental i és plantat en parcs i jardins
llorer
Llorer florit
© MC
Botànica
Arbre perennifoli dioic, de la família de les lauràcies, de 2 a 15 m d’alt, de fulles oblongues agudes i aromàtiques, de flors petites blanquinoses i de fruits bacciformes, ovoides i negres.
Es troba en barrancs humits, al costat de les masies, etc, plantat o naturalitzat És molt apreciat per les fulles, que són un condiment excellent Fulles i inflorescències del llorer © Fototecacat
púdol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les ramnàcies, dioic, d’1 a 3 m d’alt, de fulles alternes i ovals denticulades, de flors verdoses, reunides en fascicles, i de fruits en drupa.
Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes
papaier
Botànica
Agronomia
Petit arbre, de la família de les caricàcies, dioic, cauliflor, de tronc suculent, de fulles grosses, alternes, palmatipartides i llargament peciolades, de flors grogues, unisexuals, regulars i pentàmeres, i de fruits bacciformes, les papaies
.
És oriünd de l’Amèrica Central, però és comunament conreat en moltes altres zones tropicals
aladern
Aladern fructificat
© MC
Botànica
Arbre de la família de les ramnàcies, sovint en estat arbustiu, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l’any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells.
Comú al país de l’alzinar