Resultats de la cerca

Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1979-83 Soci del Club Natació Barcelona, entrà a la junta directiva 1978 i n’esdevingué president 1996-11 després d’ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident Durant el seu mandat construí una piscina olímpica, que fou escenari dels Campionats del Món de natació 2003 organitzats a Barcelona Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 2002, la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2002 i la Creu de Sant Jordi 2011 Fou nomenat millor dirigent de l’esport de Catalunya 2004

Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció 1931 Fou un dels reorganitzadors del partit comunista 1930-31, redactor de Nuestra Palabra 1931-36 i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE 1935-36 Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març del 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT Fou afusellat

Fou vocal de la junta directiva del Club Tennis Sabadell 1963-75 i president de la comissió esportiva del club i capità dels seus equips 1964-75 El 1967 hi creà l’Escola de Tennis També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Tennis 1965-75, on fou nomenat vicepresident el 1975 El 1977 entrà a formar part a la Junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis, de la qual fou tresorer 1977-81, cap del Comitè esportiu 1981-84 i des del 1985, vocal Li donaren la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991, rebé el premi Dirigent de…

Paraire d’ofici, havia estat síndic del seu gremi Implicat en una conspiració, fou empresonat amb uns altres menestrals Alliberat, però, a conseqüència d’una revolta popular el 8 de febrer de 1521, fou designat instador del poble Havia d’ésser assessorat per un consell de vint-i-sis persones, anomenades electes del poble , una per a cada gremi En contacte amb el dirigent agermanat valencià Guillem Sorolla, introduí a Mallorca l’organització valenciana el consell assessor fou substituït per la Junta dels Tretze De posició acomodada, representà la fracció moderada dels revoltats…

Capdavanter de l’associació de filadors de Barcelona, prengué part en la direcció de la primera vaga general de la darreria de març del 1854 i en l’anomenat conflicte de les selfactines de l’estiu de l’any següent En ésser restablerta la milícia nacional, en fou elegit capità Arribà a ésser el dirigent obrer més popular i més influent de Catalunya Per l’abril del 1855, en prendre el càrrec de capità general del Principat Juan Zapatero, fou detingut amb el pretext d’una suposada participació en el crim del mas de Sant Jaume d’Olesa de Montserrat, i fou injustament condemnat a mort…

Practicà el waterpolo Vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona, en representació del qual assumí la presidència de la Federació Catalana de Natació Amateur 1923-27, càrrec que ocupà de nou entre el 1933 i el 1939 També ocupà la vicepresidència del CN Barcelona 1924-25 i la presidència del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació 1925-26 Fou president de la Federació Espanyola de Natació 1937-39 El collegi d’àrbitres de waterpolo el nomenà membre d’honor Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit futbolístic  Josep Rosich Rubiera

Fill del també ciclista i dirigent Llorenç Cabrol i Nadal, començà a competir el 1935 i es mantingué en actiu fins el 1943 El 1942 fou integrant del RCE de la Corunya i participà en el Campionat d’Espanya de ciclocròs Collaborador habitual de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, fou president de l’entitat 1985-89

El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England Club 1979 i…

Guanyà nombrosos Campionats de Catalunya de dobles 1970, 1971, 1972, 1976, 1979, 1982, 1985, un amateur 1981 i un gran premi hexagonal 1986 En competicions estatals i internacionals guanyà nombrosos campionats individuals i de dobles 1969, 1970, 1975, 1979, i un Campionat del Món 1966 Com a dirigent esportiva, ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Golf, entre els quals destaquen el de vicepresidenta 1982-85 i el de vocal 1981 i 1986-94

Començà a practicar el rugbi als anys trenta amb el Barcelona Universitari Club BUC, entitat de la qual també fou dirigent Practicà també l’atletisme, el tennis, la boxa i el rem El 1935 fou nomenat seleccionador nacional de Catalunya en un moment que la federació catalana era reconeguda per la Federació Internacional de Rugbi Amateur FIRA Als anys quaranta fou internacional espanyol de tennis i collaborà en Mundo Deportivo Fou directiu del Reial Club de Tennis Barcelona i president de la Penya Motorista Barcelona Sota el seu mandat es posaren en marxa les 24 Hores…