Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Mošé Samir
Literatura
Escriptor i polític israelià.
En 1941-47 visqué en un kibbuts i de molt jove participà activament en el moviment sionista, militància que determinà la seva producció literària en Hubalaḥ ba-Sadot ‘Travessà els camps’, 1947, versió cinematogràfica de Y Millo, 1967 exalta la lluita dels jueus en la construcció del seu nou país Ha-Gěvul ‘La frontera’, 1966 és una descripció de la situació d’Israel poc abans de la guerra dels Sis Dies, i en Ḥayai im Ismael ‘La vida amb Ismael’, 1969 planteja la problemàtica de la convivència entre àrabs i jueus Escriví també algunes novelles de tema històric, com Melek Basar wa-Dam ‘Un rei de…
Bebo Valdés

Bebo Valdés
© LivePict
Música
Nom amb el qual és conegut el pianista i compositor de jazz i salsa cubà Dionisio Ramón Emilio Valdés Amaro.
Estudià al conservatori de l’Havana els anys quaranta tocà en diverses orquestres, entre les quals la del Club Tropicana, de la qual fou director musical uns anys, durant els quals fou també molt sollicitat com a pianista, arranjador i compositor, amb èxits com el mambo La rareza del siglo Aquests anys rebé i absorbí la influència del jazz , i el 1952 el productor Norman Granz organitzà amb ell un dels primers enregistraments de jazz afrocubà Disconforme amb la revolució i el règim que s’instaurà a Cuba, el 1960 s’exilià a Mèxic, on visqué fins el 1963, que es traslladà a Suècia…
Wilhelm von Humboldt
Lingüística i sociolingüística
Política
Polític, pedagog, filòsof i lingüista alemany.
Germà d' Alexander von Humboldt Acabats els estudis de dret 1790, exercí al Tribunal Suprem de Prússia Es relacionà amb la intellectualitat alemanya del seu temps JWGoethe, FAWolf, FSchiller, FHJacobi, etc Ambaixador a Roma 1802-08, el 1809 fou nomenat ministre d’educació, càrrec des del qual fundà la Universitat de Berlín i concebé un sistema educatiu que ha tingut una influència profunda en tot l’àmbit alemany, especialment la seva divisió de l’ensenyament en tres nivells, el paper de l’estat en les institucions educatives i la perspectiva humanista i universal Representà Prússia al…
Joan Carretero i Grau

Joan Carretero i Grau
© Reagrupament Internacional
Política
Polític i metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions crítiques amb el…
Daniel Cardona i Civit

Daniel Cardona
Política
Polític.
Un dels dirigents més actius de l’independentisme català i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari de Martí i Julià Collaborà a la fundació d’ Estat Català 1922 Publicà La Batalla 1923, sota el pseudònim de Vibrant , amb pròleg de Joan Salvat-Papasseit Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat S’exilià a França, on seguí cursos de formació militar Viatjà per diversos països, collaborà amb Francesc Macià , i participà en la creació de La Bandera Negra propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de Prats de…
Indro Montanelli
Literatura italiana
Periodista italià.
Es graduà en dret el 1930 i el 1932 en ciències polítiques per la Universitat de Florència i començà a exercir el periodisme la dècada de 1930 al diari feixista Il Selvaggio Després d’un any com a corresponsal de l’agència United Press a Nova York, el 1935 s’allistà voluntari a la campanya d’Etiòpia impulsada per Benito Mussolini, tot i que més tard criticà l’acció Corresponsal a la Guerra Civil Espanyola per Il Messagero , a partir del 1939 cobrí per al Corriere della Sera la guerra finosoviètica 1939-40 i posteriorment diversos fronts durant la Segona Guerra Mundial Després de la caiguda…
Rafael Farga i Pellicer

Rafael Farga i Pellicer
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent obrer.
Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación 1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera Internacional…
Joaquim Maldonado i Almenar
Política
Advocat i promotor cívic i cultural.
Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç Els anys trenta fou membre de la Dreta Regional Valenciana , però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil Espanyola juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el…
Joan Josep Nuet i i Pujals
Política
Polític
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, el 1986 ingressà a Comissions Obreres i al Partit dels Comunistes de Catalunya PCC D’aquesta organització, n’ocupà primer la secretaria general de les joventuts i, el 2010, del partit En 1991-2003 fou regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on, entre altres càrrecs, fou primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal i conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1992-99 Cofundador d’ Esquerra Unida i Alternativa 1998, en fou conseller nacional i els anys 2012-19 coordinador general El 2002 fou un dels…
Josep López de Lerma i López
Política
Polític i advocat.
Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a Convergència Democràtica de Catalunya 1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de la Federació de Girona 1985…