Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
integració
Sociologia
Ajustament de les parts que componen un sistema social.
Suposa la identificació i la participació dels individus i els grups parcials en la societat global de què formen part La integració no és mai total, per raó de la diversa identificació i participació dels diferents elements que hi són vinculats, i d’ací els conflictes, factors de disgregació En una situació poc conflictiva, l’acceptació dels valors normatius de convivència i dels compromisos establerts entre els grups interessats garanteix la dinàmica integrativa altrament, la integració només pot ésser mantinguda forçadament, amb la consegüent supressió de la independència dels elements…
donatisme
Cristianisme
Heretgia estesa entre l’Església nord-africana durant el s IV.
Iniciada per Donat, bisbe cismàtic de Cartago, sostenia l’exclusió dels pecadors de l’Església i la invalidesa dels sagraments —especialment del baptisme i l’orde— administrats per ministres indignes, suspectes de traditio traïció a la fe durant la persecució de Dioclecià Arribà a posseir un gran nombre de seus episcopals, principalment a Numídia, i de seguidors L’afrontament amb els catòlics, agreujat per friccions polítiques, ètniques i socials, assolí una extrema violència Sofrí alternativament èpoques de repressió i de tolerància per part del poder polític, fins a la seva disgregació amb…
verisme
Literatura
Moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del sXIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès.
Contribuïren a determinar-ne els caràcters generals, d’una banda, la ideologia positivista, que oposava a l’element romanticopassional la descripció científica de la realitat, i, de l’altra, la urgència amb què s’imposava, a tot Europa, la qüestió social, tant en la lluita econòmica i política com en el terreny de la cultura La diferència del moviment italià respecte als seus equivalents europeus es basa, a nivell literari, en certs fenòmens de disgregació, de persistència de factors semifeudals que caracteritzen el procés de desenvolupament econòmic i social de la península recentment…
encefalina
Bioquímica
Pentapèptid opiaci natural, isolat d’extrets del cervell dels vertebrats, amb funció de neurotransmissor cerebral i amb propietats analgèsiques més potents que les de la morfina.
Hom en coneix dues variants la metionina-encefalina i la leucina-encefalina, i els atribueix una certa inhibició dels missatges nerviosos del dolor Actuen sobre els mateixos receptors que la morfina, als quals s’associen més fortament, i la seva acció és de curta durada perquè són ràpidament metabolitzades i no creen així addicció al mateix organisme Hom en troba en petites quantitats a la hipòfisi i dins les neurones, d’on són alliberades en circumstàncies molt determinades La seqüència d’aminoàcids de la metionina-encefalina es troba també formant part…
Massimiliano Fuksas
Arquitectura
Arquitecte italià.
Collabora habitualment amb l’arquitecta Anna Maria Sacconi La seva actitud irònica en el context europeu dóna com a resultat una obra que rebutja la monumentalitat, en la qual predomina la disgregació formal i el tractament cromàtic i textural divers Aquests trets destaquen en els diversos cementiris que ha realitzat, com el de Civitá Castellana, a Itàlia 1985-92, allegoria del viatge en tren el projecte de torre a Herouville 1987, que és la superposició literal dels projectes de Jean Nouvel, Otto Steidle, William Alsop i el seu propi la mediateca construïda a Rezé-les-Nantes 1987-91 i la…
Institut d’Estudis Occitans
Organisme cultural i científic, no oficial, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana.
Amb seu a Tolosa, fou fundat el 1945 per Robert Lafont, Max Roqueta i Juli Cubainas, entre altres amb uns plantejaments més dinàmics que no la Societat d'Estudis Occitans , el relleu de la qual assumia Privilegiant el camp científic en els seus inicis, especialment el lingüístic, la seva aportació ha estat, fins a l’esclat de les recents lluites polítiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora maldà per imposar la unificació lingüística dels parlars occitans consumada per Loïs Alibèrt Organitzat en seccions territorials, des dels anys vuitanta estigué sotmesa a crisis internes que n'…
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…
Wilfried Martens

Wilfried Martens
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Doctor en dret per la Universitat de Lovaina 1960, fou membre del Tribunal d’Apellacions Afiliat al Partit Socialcristià CVP, en 1972-79 en fou president Formà part de l’equip de Leo Tindemans per a les relacions amb la CEE 1968-71 i fou diputat en 1974-79 Fou primer ministre en els diversos governs de coalició encapçalats pels democratacristians entre el 1979 i el 1992, i senador des d’aquest any fins al 1994 Tot i que en la seva joventut organitzà manifestacions pels drets dels flamencs, com a cap de govern la seva política se centrà a evitar la disgregació de l’Estat, objectiu que…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…
sonda
Tecnologia
Instrument de perforació emprat per a obrir forats molt profunds en el sòl per tal de reconèixer el terreny, per a extreure’n minerals en estat líquid o gasós, per a injectar-hi ciment o salmorra per tal de consolidar-lo o congelar-lo, respectivament, etc.
Les sondes poden actuar per percussió o per rotació En la sonda de percussió o sonda de caiguda lliure , un cisell va enroscat a l’extrem d’una barra molt pesant penjada d’un cable que és fixat al motor de la sonda mitjançant un balancí, una lleva o un altre mecanisme que li confereix un moviment alternatiu, en elevar-la i deixar-la caure després bruscament sobre la roca, d’una cadència generalment compresa entre 20 i 150 cops per minut El mecanisme que manté el cable suspès imprimeix també al cisell un lleuger moviment de rotació, de manera que el seu tall ataqui la roca amb un angle cada…