Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
François Loyer
Art
Historiador de l’art francès.
Ha estat mestre de conferències a la Universitat de l’Haute-Bretagne i conservador de la secció del s XX del Musée d’Arts Décoratifs de París Crític d’arquitectura de la revista L’Oeil , és encarregat de curs de l’Escola de Belles Arts de la Sorbona Ha publicat Le Siècle de l’industrie 1983, Paul Hankar la Naissance de l’Art Nouveau 1986, Victor Horta Hotel Tassel 1893-1895 1986, amb Jean Delhaye, Henri Sauvage les immeubles à gradins 1987, amb Hélène Guéne, Paris XIXe siècle l’immeuble et la rue 1987, Réussir les épreuves du CAPES de documentation extreme, interne et spécifiques 1996, amb…
Raymond Aron
Filosofia
Literatura francesa
Sociologia
Escriptor, filòsof i sociòleg francès.
Estudià a l’École Normale Supérieure N'amplià estudis com a lector 1930-33 a les universitats alemanyes de Colònia i de Berlín Inicià la seva producció escrita amb Sociologie allemande contemporaine 1935, a la qual seguí la seva tesi doctoral Introduction à la philosophie de l’histoire 1938 Durant la Segona Guerra Mundial edità a Londres la revista “La France Libre” 1940-44 De retorn a França reprengué l’ensenyament Universitat de la Sorbona, 1955-68 Collège de France, 1970-83, i treballà de periodista “Combat” 1946, “Le Figaro” 1947-77 i “L’Express” 1977-83 Entre els seus…
Louis Blanc
Historiografia
Periodisme
Política
Historiador, periodista i polític socialista francès.
Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” 1839, i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail , ampliat el 1848 amb Le Droit au travail , en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats a cada u segons les seves necessitats” la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social mentrestant, la seva Histoire de dix ans 1841 actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip Membre del govern provisional el 1848, portà a terme el…
Jean-Louis Comolli
Cinematografia
Crític i realitzador cinematogràfic francès d’origen algerià.
Redactor de Cahiers du Cinéma 1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996, Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000, Nos deux marseillaises 2001 i Rêves de France à Marseille 2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà Le bal d’Irène 1986, Jeune fille au livre…
Cròniques de reis
Jaume I Llibre dels feits Illustració del Llibre dels feits , manuscrit de Poblet, 1343 BUB / RM Capítol 237 Campanya de València El rei acaba de descobrir que molts cavallers volen aprofitar un viatge cap al nord projectat pel monarca per tornarse’n a visitar les seves possesions, desemparant l’enclavament del Puig “Ab tant anam-nos gitar, e no volguem descobrir les paraules a null hom qui fos ab nós e, ja fos en temps de gener que fa gran fred, contornam-nos la nuit més de cent vegades al llit de la una part e de l’altra, e suàvem tan bé com si fóssem en un bany e, quan haguem molt pensat,…
Honorat Ciuró
Historiografia catalana
Historiador, literat i eclesiàstic rossellonès.
Vida i obra Beneficiat de l’església de Santa Magdalena de Tuïr, fou l’impulsor de la reconstrucció de l’ermita de Sant Martí de Cameles Com a prosista i poeta representà un dels puntals de la literatura religiosa de l’època barroca al Rosselló amb obres de gran interès per a la història de la mística i la prosa catalanes És autor d’una autobiografia, Llibre intitulat Camins traçats, per on podran los hereters de la casa principal de Ciuró de Camelas caminar sens perill , on dona moltes notícies sobre el seu entorn familiar, profundament devot i religiós, i el patrimoni de la casa els comptes…
Marguerite Duras
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Les seves novelles La vie tranquille 1944, Un barrage contre le Pacifique 1950, Le marin de Gibraltar 1952 i sobretot Moderato Cantabile 1958, tracten de copsar, al llarg d’unes anàlisis aparentment informals, però d’un rigor tot clàssic, l’excepcionalitat d’un moment, d’una situació, puix que res no ha de passar en un món totalment convencionalitzat Amb Hiroshima mon amour 1960, escrita de primer com un guió cinematogràfic, inicià una sèrie d’obres on barreja les tècniques del teatre, de la pantalla i de la novella Dix heures et demie du soir en été 1960, Le vice-consul 1966, L’…
Consulta i aprovació de la continuació de la catedral de Girona amb una nau única
Art gòtic
1416-1417 El bisbe i el capítol de Girona demanen a diversos mestres d’obres la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral Escoltats el seu parer i el del mestre major Guillem Bofill, decideixen prosseguir amb una única nau la catedral gòtica començada a l’inici del segle XIV En nom de la santa i indivídua Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant Amén* Així com els fidels del Senyor erigeixen i construeixen habitatges i cases profanes destinades als usos mundanals, amb obra ornamentada, molt més els mateixos fidels que observen la fe ortodoxa haurien de fomentar amb…
Josep Gallés i Salabert
Música
Organista i mestre de capella.
Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…
,
La cerimònia de córrer les armes en honor de la reialesa
Art gòtic
Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…