Consulta i aprovació de la continuació de la catedral de Girona amb una nau única

En nom de la santa i indivídua Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant. Amén.*

Així com els fidels del Senyor erigeixen i construeixen habitatges i cases profanes destinades als usos mundanals, amb obra ornamentada, molt més els mateixos fidels que observen la fe ortodoxa haurien de fomentar amb més devoció tot el que fa referència a la construcció del temple del Senyor. De la mateixa manera que els antics pares fabricaren per a l’arca del Senyor un meravellós tabernacle d’obra daurada, avui els catòlics conserven l’arca veríssima i el santíssim mannà en el temple del Senyor. Tothom pot i ha de considerar digne, certament, i convenient que aquella casa que la Veritat va nomenar casa d’oració, en la qual també es guarda i serva aquella sagrada penyora donada als fidels de Crist, sigui construïda amb obra artística, de pedres polimentades. En aquesta casa, dedicada amb raó al veritabilíssim Pastor, el poble del Senyor i les ovelles de les seves pastures prenen l’aliment de la dolçor. Certament, en aquesta casa, les fonts sacrosantes destrueixen les faltes, esborren les culpes i les immundícies a tothom qui hi acudeix. Ai!, doncs, que n’és de trist alentir el sagrat temple del Senyor, l’església de la il·lustre seu de Girona, que té la seva obra inacabada!

[Convocatòria dels diversos mestres d’obres per part del bisbe i el capítol]

Per tant, sigui conegut de tothom que el reverend en Crist pare i senyor Dalmau, per la gràcia de Déu bisbe de Girona, aleshores bisbe electe de la mateixa església, i l’honorable capítol de l’esmentada església de Girona, presentades a la Divina Providència totes les coses precedents i considerant el molt llarg temps durant el qual havia cessat la construcció de l’esmentada seu per controvèrsia entre els diversos artífexs: alguns asseguraven que seria més congruent d’acabar l’obra de la dita construcció en una nau, afirmant que aquella seria més noble que si l’obra es continuava a la manera de tres naus. D’altres, per contra, asseguraven que l’obra s’havia de continuar amb tres naus, tot dient que seria més ferma i proporcional a la capçalera ja començada que no pas si es prosseguia la construcció en una nau, atès que la distància de les parets i també l’alçada del sostre converteixen en molt dèbil l’obra d’una nau i que es temia el terratrèmol, els trons i l’escomesa dels vents. I desitjant també resoldre-ho més destrament pel que fa a la direcció, per tal d’acabar la construcció de la dita obra i ésser informats verídicament per l’opinió dels predits, fins al punt que sortissin d’aquesta manera debats i opinions més esclaridors, convocaren artífexs peritíssims, pedrers de diverses parts del regne i també d’altres llocs en aquesta ciutat de Girona, els noms dels quals estan anotats més avall.

Per això, tingudes moltes reunions, tant davant del reverend pare i senyor bisbe esmentat, llavors electe, i l’honorable capítol de la dita església de Girona, com entre els mateixos artífexs, posada primer l’obra esmentada al davant dels ulls de cadascun d’ells, examinant l’obra que havia estat començada i decidint de quina manera caldria prosseguir-la; i essent redactats, sobre el prosseguiment de l’obra, els articles infrascrits:

[Enquesta als mestres d’obres]

“En nom de nostre Senyor Déu e de la Verge Madona Sancta Maria sobre los interrogatoris subseqüents deuen ésser interrogats los mestres e obrers appel·lats per la directió de la obra de la seu de Girona. Primo: si la obra de la dita seu pus altament a una nau antigament comensada se porà continuar ab intenció que fos ferma, quítia, e sens tota dubtansa. Item posat que la dita obra a una nau quitament e segura no·s posqués o no·s volgués continuar, si la obra derrerament de les tres naus continuada és còngrua e sufficient, e tal qui merescha ésser continuada o si mereix ésser cessada o mudada en altra forma; e al cas que·s haja mudar en altra forma, a quanta altura deu ésser cessada o mudada en altra forma; e al cas que·s haja mudar en altra forma, a quanta altura deu ésser pujada, specificant-ho per manera que no puixa desviar. Item qual forma o continuació de les dites obres seria pus competible e més proporcionable al cap de la dita seu ja comensat, fet e acabat. Sobre los quals articles sia entès que quesscun dels dits mestres e pedrers haja de deposar ab sagrament del vertader juy que haya en son cap de la continuació de la dira obra. Item que aprés que hagen deposat, lo senyor bisbe de Girona e son honorable capítol elegesquen dos dels dits mestres per fer e pintar un patró de la continuació de la dita obra migençant lo qual la dita obra sia prosseguida e tot açò sia concebut en carta pública e reduhit per lo notari del dit capítol.”

[Respostes dels mestres d’obres]

Successivament els artífexs i pedrers esmentats, un a un, declararen mitjançant jurament prestat de manera corporal i digueren la seva intenció en, de i sobre l’obra esmentada dins els dies, mesos i anys més avall designats i sota la forma següent:

Dijous vint-i-tres del mes de gener de l’any de la nativitat del Senyor mil CCCC setze, els mestres i pedrers següents juraren i declararen a la ciutat de Girona, en poder de Bernat de Soler, notari infrascrit, essent presents i interrogant-los els venerables barons senyors Arnau de Gurb i Joan de Pontós, canonges, i Pere de Bosc, prevere de capítol de Girona, diputats, sobre els articles anteriorment inserits en la forma que segueix:

Pascasi d’Eixulbi, pedrer i mestre de l’obra o fàbrica de l’església de la seu de Tortosa, sobre el primer dels articles que se li va llegir, interrogat mitjançant jurament digué: “Ésser veritat que segons lo juy e sciència e consciència d’ell deposat, la obra de una nau de la seu de Girona pus altament comensada és quítia e bona e ben ferma, e los respatllés de la obra antiga ja fets ab los altres sian axí fets són ben forts, ferms e bastants a tenir la volta de la ditta obra a una nau comensada.” Interrogat sobre el segon article, va dir: “Que posat que l’obra de la dita seu de Girona a una nau comensada no sia proseguida o no·s seguescha, està en veritat que la obra de tres naus comensada en la dita sgleya de Girona és bona e ferma. Al cas, emperò, que aquella obra de tres naus sia feta e seguida, dix que serà necessari que la volta devers l’altar de la dita seu de Girona feta damunt lo cor, sia desfeta e descuberta a fin que sia pujada uns VIII pams poch més o menys més en avant que ara és e que respongue a son terç per ses mesures.” Interrogat sobre el tercer article, va dir: “Que la obra de les dites tres naus és molt pus compatible e pus proporcionable al cap de dita sgleya ja fet que no seria la obra de una nau.” Interrogat sobre si “per los ensergements represa o capiltells qui·s han encastar o nodrir en lo pilar sobre la truna per respondre als altres pilar de cor, en cas que la obra de les tres naus se fahés, seria perill naffrar lo dit primer pilar o no: E dic que no és perill algun, ans se pot fer quítiament e salva”.

Joan d’Eixulbi, pedrer, fill de Pascasi d’Eixulbi, regint per son pare la construcció esmentada de la dita església de Tortosa, havent prestat semblant jurament de manera corporal i interrogat sobre els esmentats articles, declarà com segueix. Primerament, interrogat sobre el primer article, digué: “Que la obra de la sgleya de la seu de Girona pus altament a una nau comensada, se poria, es pot continuar e seria bona e ferma e sens tota dubtansa. Axí emperò que los croers fossen fets a terç punt, e que lo arch principal fos apuntat e que los dits primers reraspatllers de la primera obra ja fets a part de migjorn, són bons e ferms. E que aquells ab los altres qui fiossen axí mateix fets són bons e bastants a tenir la volta faedora a la dita obra de la nau.” Preguntat sobre el segon article, digué: “Que posat que la primera obra no vulla ésser continuada, que la obra de tres naus se pot continuar e seria pus bella e millor e pus forta obra. Axí emperò que aquella obra de tres naus se seguescha segons és ordonat lo cap de la seu, e aquesta obra seria pus bella e pus proffitosa. E més avant dix que la volta nova, ara contiga al cap, s·a tota a desfer per ço com és borda e no fa competibilitat ab lo cap.” Interrogat sobre el tercer article, digué: “Que la dita obra de tres naus faent e seguint-la en la forma e manera que el deposant, en lo prop dit capítol ha dit e deposat, és molt pus competible e pus proporcionable al cap de la ditta seu de Girona.” Interrogat si a causa del sarjament que s’ha d’encastar sobre el capitell del pilar que hi ha sobre la trona per l’altre pilar del cor, en cas que se seguís l’obra de tres naus, hi hauria perill de danyar el primer pilar o no, respongué: “E dix que no és perill algun, axí emperò que en aquell cas los archs fossen ben encindriats e ben pitjats en tal forma que no posquessen empènyer.”

Pere de Vallfogona, pedrer i mestre de la fàbrica de l’església de Tarragona, interrogat mitjançant jurament prestat sobre dits articles, va declarar el següent. Interrogat sobre el primer article, va dir: “Que la obra de la dita seu de Girona pus altament a una nau comensada se pot ben continuar e fer e seria bona e ben quítia e ferma e sens tota dubtansa. E que los reaapatllers qui són fets de la dita obra antigua ab los altres qui fossen así fets, són bons e ben forts e ferms per sostenir la volta de que faedora per la obra de una nau ajustant en açò que los reraspatllers fets devers lo cloquer fossen refforçats e fets pus forts que aquells de part de migjorn tant com fer se pogués.” Interrogat sobre el segon article, va dir: “Que encara que la dita obra a una nau no sia continuada, la obra de tres naus és còngrua e tal que mereix ésser continuada axí, emperò que tota la volta segona que·s desfasa fins als capitells e ensergements inclusivement. Dix emperò star en veritat que si sobre l’arch principal era fet un sobrearch, no caldria moure ensergements ne capitells, e en aquesta manera poria pujar la croerada de aquesta volta tot son dret de la rahó que demanen los ensergements, e si poria fer una roda que hauria de tou XV o XVI palms, e axí seria notable obra. Item dix més que los ensergements qui són en los angles de parts de cerç e de migjorn són a desfer e tornar a raó segons la dita obra de les dites tres naus.” Interrogat sobre el tercer article, va dir: “Que sens tota comparació la obra de tres naus faedora en la manera que el deposant ha demunt dit e deposat, és pus compatible e pus proporcionable al cap ja fet e comensat, que no seria la obra de una nau. Interrogat si per l’ensergement qui·s ha encastar sobre lo capitell del pilar qui és sobre la truna per respondre a l’altre pilar del cor, en cas que la obra de les tres naus se seguescha, seria perill naffrar lo dit primer pilar o no. E dix que no és algun perill, ans se pot fer quítiament e segura e lo dit ensergement se pot ben fer.”

Més tard, el divendres vint-i-quatre del mateix mes i any, en mà i poder de l’esmentat Bernat de Soler, notari infrascrit, essent presents i interrogant els esmentats senyors Arnau de Gurb, Joan de Pontós i Pere de Bosc, els mestres i pedrers següents testimoniaren amb jurament com segueix:

Guillem de Mota, pedrer soci del mestre de l’obra de la fàbrica de l’església de Tarragona, interrogat sobre els esmentats articles, declarà mitjançant jurament tal com consta més amunt. Primerament interrogat sobre el primer article, va dir: “Que el deposant és de intenció que la obra de la seu de Girona, comensada a una nau, se poria bé fer e la croerada tendria bé, mas veu el deposant per les obres antigues, que les obres grosses, axí com seria la dita obra de una nau, per terratrèmol e gran fortuna de vent se asseuen e, axí mateix, ha el deposant en dubte que la dita obra de una nau, per terratrèmol o grans vents fos durable e sens perill.” Interrogat sobre el segons article, digué: “Que la obra de tres naus, en la dita seu de Girona continuada, és bona e còngrua, el tal que mereix ésser feta e continuada. Axí emperò que la segona croerada nova sia desfeta fins als ensergements. E los principals de aquella sien desfets fins als capitells, e aquí sien affegides filades de peu dret tantes entor que·s puixa fer una forma dalt dins XIIII en XV palms. Item dix que los ensergements de part de cerç e de migjorn s·an a desfer e tornar a rahó de la dita obra de les dites tres naus.” Interrogat sobre el tercer article, digué: “Que sens comparació la obra de tres naus és molt pus compatible e pus proporcionable al cap de la seu ja fet, que no seria la obra de una nau.” Interrogat si en fer els sarjaments hi hauria perill de danyar el pilar prop de la trona, respongué: “E dix que no és perill algun.”

Bartomeu Gual, pedrer i mestre de l’obra de la seu de Barcelona, interrogat sobre els esmentats articles, com més amut és dit, declarà per mitjà de jurament. Primerament interrogat sobre el primer article, digué: “Que los reraspatllers de la obra antigua, a una nau comensada, són prou forts, faent una paret sobre los capitells en mig dels reraspatllers qui pujàs tant que prengués qualque una cana de las finestras, e que de aquesta paret fos nodrida una volta qui strebàs a quescun reraspatller; e en aquesta forma los reraspatllers serien ben segurs més que jatsia en aquesta forma, los dits reraspatllers fossen ferms e segurs encara que el deposant fa gran dubte que la volta a una nau faedora fos segura e tingués, e açò per dubte de terratrèmols o de vents o altres casos que segueixen.” Interrogat sobre el segon article, digué: “Que la obra de tres naus continuada és bona e còngrua e tal que mereix ésser continuada. Emperò dix que la volta nova del segon croer derrerament feta, s·a a desfer fins als sarges e que pujàs en tal forma que y cabés una O de XIIII palms de tou, e en aquesta forma seria bella e notable obra, e no caldria de tot desfer los sarges.” Interrogat sobre el tercer article, digué: “Que la obra de tres naus és sens comparació molt pus proporcionable e pus compatible al cap de la seu ja fet, que no seria la obra de una nau.” Interrogat sobre si hi hauria perill de danyar els pilars pel fet de posar-hi sarjaments, respongué: “Que no és nagun perill, però que aconsella que, quan la dita volta sia desfeta, que sia mès lo peu dels ensergements en lo pilar qui serà naffrat per aquella abans que tornen fer la dita volta, per tant que lo pilar no tinga tan gran pes.”

Antoni Canet, pedrer i mestre i escultor d’imatges de la ciutat de Barcelona i mestre de la Seu d’Urgell, interrogat sobre els esmentats articles, tal com precedeixen, va declarar mitjançant dit jurament. Primerament interrogat sobre el primer article, digué: “Que segons jus e ciència e bona consciència de el deposant, la obra pus altament a una nau en la seu de Girona comensada, se pot continuar ab intenció que serà feta bona e ferma sens tota dubtansa. E los reraspatllers de la dita obra comensats e fets, són bons e ferms a sostenir la volta e tot ço que és mester a fer e continuar la dita obra de una nau.” Interrogat sobre el segon article, digué: “Que la obra de tres naus comensada és bona e covinent, mas no tant honorable com la primera de una nau; emperò que si la dita obra de tres naus se continua, és mester que la volta de la segona croerada de la nau del mig aprés del cap s·a a desfer fins als capitells, e que los capitells ne han a elevar e affegir fins los capitells de VIII en X filades, per ço que puig pus alt alsin que l’arch doble se puixe encastar en lo pilar primer fet en lo cap de la gran nau contigua al cap. E per ço que lo pilar no sia tan baix naffrat, e a ffi que lo peu de les sarges se puixe metre millor. És ver emperò, segons dix, que en aquesta forma lo andador se perde, mas encare val més perdre lo andador que la claror; e a ffín que puixa fer una rodona o una forma rodona en la dita gran nau. E axí mateix que si la segona nau se seguia com és comensada seria molt foscha. E per aquestes rahons dix que la dita obra de tres naus a ffer-la bella e sufficient és mester sia axí com el deposant ha dit continuada.” Interrogat sobre el tercer article, digué: “Que la obra de una nau seria molt pus compatible e pus proporcionable al cap ja fet e comensat e acabat que no seria la obra de tres naus. E per ço lo comensament del dit cap fou ja axí comensat baix; e que la obra de una nau seria feta amb molt meyns messió de un terç o de pus, que la obra de tres naus; e axí mateix, que si la obra de una nau era continuada, los andadors que són una molt bella cosa no·s perdrien e que si la obra de una nau era continuada, la seu sens comparació seria molt pus clara.”

Guillem Abiell, pedrer i mestre de les obres i fàbriques de les esglésies de Santa Maria del Pi, de Santa Maria del Mont Carmel, de Montsió i de Sant Jaume de Barcelona i de l’hospital de la Santa Creu de la mateixa ciutat, també interrogat sobre les esmentades coses, va declarar mitjançant el jurament esmentat. Primerament interrogat sobre el primer article, digué: “Que segons lo seu juy e sciència e bona consciència, la dita obra de una nau en la seu de Girona comensada, se pot fer e continuar e, si·s feia, que és bona e ferma e quítia e sens tota dubtansa e que reraspatllers de aquella ja fets ab los altres qui fossen fets semblants, són bons e ferms a sostenir la obra de la dita una nau e sens perill.” Interrogat sobre el segon article, digué: “Que la obra de tres naus de la seu de Girona comensada és bona e bella e pus segura que l’altra, e que mereix ésser continuada. Axí emperò que la volta de la segona croerada de la nau del mig sia desfeta fins als ensergements, e puys faria a pujar per son terç tant que hi cabés una bella forma o O, e que fos fet un sobre volt sobre lo principal, e que en aquesta manera la obra de tres naus seria molt bella e bona.” Interrogat sobre el tercer article, digué: “Que sens dubte la obra de tres naus és molt pus compatible e pus proporcionable al cap de la dita seu de Girona ja fet que no seria la obra de una nau; hauria tant gran stayada que retria gran difformitat al cap de la dita seu.”

Arnau de Valleres, pedrer i mestre de l’obra de la Seu de Manresa, interrogat sobre els dits articles, com els altres, va declarar mitjançant el jurament esmentat el que segueix. Primerament, sobre el primer article va dir: “Que la obra a una nau en la seu de Girona pus altament comensada se pot ben fe e continuar e seria bona e ferma e quítia e sens tota dubtansa. E les respatllés de la dita obra ja fets e los altres qui fossen axí fets, són bons e bastants a tenir la obra de una nau, e encara que los reraspatllers no fossen tant forts, serien ferms e bons e sens perill a tenir la obra de una nau. Afermant el deposant que ell fa la obra de la Seu de Manresa qui és pus alta que aquesta e no ha tant grans e forts reraspatllers com aquesta e no són de tant forta pedra. Mas és ver que la pedra de Manresa és pus leugera e pus amigable al morter que aquella de Girona, e que si ell havia a ffer la obra de Girona, que ell faria la volta d’altre pedra que fos pus leugera e pus amigable al morter. Mas que los croers e lo principal e reraspatllers e altra obra se porien fer de pedra de Girona.” Interrogat sobre el segon article, digué: “Que la obra de la dita seu de Girona comensada a tres naus és bona e còngrua e tal que mereix ésser continuada. Axí emperò que la volta del segon croer de la nau del mig se a desfer fins als sarges, e axí mateix los sarges són a desfer per spiguar la obra e pujar tant ses mesures que sobre lo principal de la primera croera se puixa fer una finestra rodona de XX palms de tou, e axí la obra seria molt bella e no desfiguraria.” Interrogat sobre el tercer article, digué: “Que la obra de tres naus si era feta en la forma per el deposant prop dita, seria sens comparació pus competible e proporcionable al cap de la dita seu ja fet e comensat; més que no seria la obra de una nau, car la obra de una nau mostraria lo cap tant petit e tant disforme que totstemps cridaria que lo cap li fes alçar o exequar.” També interrogat sobre si hi havia perill de danyar els pilars pel fet de posar-hi sarjaments, digué: “Que no és algun perill, ans que si el deposant ho havia a ffer, comensaria primerament a naffrar los pilars per nodrir-hi los ensergements perquè d’aquí avant no·s posqués tornar atràs que axí no·s seguís com sàviament se puixa fer e sens tota dubitació. E que si en res serà dubtat en ço que ell diu, és prest de venir-hi e de fer e continuar axí la dita obra, obtenguda licència de la ciutat de Manresa ab la qual és obligat fer dita lur obra.”

Antoni Antigó, mestre major de l’obra de l’església de la vila de Castelló d’Empúries, interrogat sobre les dites coses, declarà mitjançant el jurament esmentat, i interrogat sobre el primer article digué: “Que la obra pus altament a una nau comensada se pot, ab bona e ferma intenció continuar e, que si·s fa, sera quítia sens tota dubtansa e que los reraspatllers qui ja són fets, segons la dita obra de una nau, e los altres seguint-los de semblant obra, són bastants amb tota fermetat a tenir e sostenir la obra de una nau.” Interrogat sobre si “la dita obra de una nau, al cas que fos feta, seria perill que·s rompés per fortuna de vents o de terratrèmol e dix que no ne y cal dubtar”. Interrogat sobre el segon article, digué: “Que la obra continuada derrerament de tres naus no és còngrua ne en tal manera que ja may se puixa fer, ne seguir-la destinament per tal com en naguna manera no·s segueix, ne·s pot fer per ses mesures; bé és ver que qui desfeya la volta de la croerada derrerament obrada fins als sarges e puis la alçava de XIII e XV palms per ses mides que en aquesta manera la obra de tres naus seria pus tolerable, mas en ninguna manera la dita obra de tres naus no sera ja may dita ni degudament feta.” Interrogat sobre el tercer article, digué: “Que no és nagun dupte que sens naguna comparació la obra de una nau tostemps serà pus bella e pus compatible e proporcionable al cap de la dita seu ja fet, que no la obra de tres naus qui tostemps serà pus bella e pus compatible e proporcionable al cap de la dita seu ja fet, que no la obra de tres naus qui tostemps se mostrarà no degudament feta.” Interrogat respecte si hi hauria perill de danyar els pilars posant-hi sarjaments, en cas de fer l’obra de tres naus, respongué: “Que los pilars per nodrir-hi ensergements se poden naffrar, mas que no·s por fer sens perill.”

Guillem Sagrera, mestre de l’obra de Sant Joan de Perpinyà, interrogat com més amunt, declarà per mitjà del jurament esmentat. Primerament interrogat sobre el primer article, digué: “Que la obra de la seu de Girona pus altament a una nau comensada se pot continuar ab intenció que quant sia feta serà bona e ben ferma e quítia e sens dubtansa. E que los reraespatllers ja fets ab los altres qui·s seguissen de semblant obra són bons e bastants a tenir la dita obra de una nau.” Interrogat sobre si hi hauria perill que es destruís l’obra d’una nau, en cas que se seguís terratrèmol o fortuna de vent, digué: “Que per semblants terratrèmols que ell ha vist ne per los vents qui naturalment regnan, no és dubte que la dita obra de una nau se rompés ne vengués a menys.” Interrogat sobre el segon article, va dir: “Que la obra de tres naus continuada no és còngrua, ne tal que merescha ésser continuada, ans deu ésser cessada per tal com, al cas que la dita obra de tres naus sia continuada, primerament la volta de la segona croerada se a desfer a les sarges fins als capitells, e axí mateix dels altres pilars fets e puys que pujassen de peu dret entorn XV palms. E encara tot açò no seria consonant que fos obra ledesmament feta, ans seria obra de flix e miserable. E lo corredor qui seria perdut, que no y poria ésser. E més que entre las capellas pus altas qui són procehides per una nau, no porien haver finestratges deguts, tal com pertanyent en la obra, e la empenta de les sarges qui serien devers lo corredor responents als pilars nous de vers lo cor e vendria al buyt del corredor perquè la obra no hauria aquella fermetat que mereixeria haver. E per aquestes rahons e altres, el deposant conclou que la dita obra de tres naus no seria bona ne profitosa.” Interrogat sobre el tercer article, digué: “Que sens comparació la obra de una nau seria pus compatible e pus proporcionable al cap de la seu ja fet e comensat e acabat, que no seria la obra de tres naus. E dix el deposant ésser veritat que lo dit cap fou fet e acabat ab intenció que la obra, si fahés, es seguís a una nau.”

Joan de Guingamps, pedrer habitant de la ciutat de Narbona, interrogat sobre els dits articles, com els altres esmentats, mitjançant jurament, declarà com segueix. Primerament interrogat sobre el primer article, digué: “Que la obra pus altament a una nau comensada se pot ben fer e continuar, e quant fos feta seria ben bona e ben ferma e quítia e sens tota dubtansa. E que los reraspatllés qui són ja fets de la dita obra antigua, ab los altres qui·s seguissen de semblant, són bons e ab tota fermetat bastants a tenir la obra de una nau.” Interrogat sobre el segon article, digué: “Que la obra derrerament de tres naus continuada no és còngrua ne sufficient, ne per naguna forma no·s pot fer ne continuar en manera que ja may haja alguna conformitat rahonable ab lo cap, ne que puixe venir a nenguna rahó de conformitat.” Interrogat sobre el tercer article, digué: “Que sens comparació la obra de una nau és pus compatible, e pus proporcionable ab lo cap de la dita seu que no seria la obra de tres naus, per moltes rahons. La primera, que el deposant coneix que la obra de una nau, ab lo cap, serà pus rahonable e pus resplendent e de millor rahó e menys messió. E més, car si la obra era continuada a una nau no y ha naguna difformitat o differència que contrastàs que la obra no haja la rahó que deu. E posat que alguns puixen dir que la obra ésser de una nau lo cap se mostrarà baix e petit, per ço no·s segueix difformitat alguna, ans serà bellesa; e la rahó és aquesta, que en lo spay qui serà del cap en alt fins a la sumitat de la volta major, haurà gran spay que·y pioran ésser fetes tres rosas, una principal al mig e una petita a cascun costat, e aquestas tres rosas tollen tota difformitat e donarien gran respelendor a la dita seu, e retrien la obra ab gran perfecció, e molt honorable.” Interrogat sobre si hi hauria perill de danyar els pilars pel fet de posar-hi els sarjaments corresponents, en cas que es continués l’obra de tres naus, digué: “Que ell no·u faria ne·y consentiria per res, car seria gran perill e gran pecat e gran dampnatge, car en nagum cap la obra no poria venir alguna perfecció bona; e lo dit nafframent no·s poria fer sens gran perill.”

[Primera deliberació del bisbe i el capítol]

Posteriorment, el dilluns vint-i-vuit del mes de setembre, de l’any esmentat de la nativitat del Senyor mil CCCC setze, a instàncies de l’esmentat senyor Pere de Bosc, obrer llavors de l’església de Girona sobre el mateix regiment de l’obra, juntament amb l’honorable senyor Francesc Sacalm, canonge de la dita església de Girona, escollits diputats, en les cases de la tresoreria de la dita església de Girona, en presència del reverend en Crist pare i senyor en Dalmau, per la gràcia de Déu bisbe de Girona, i de l’honorable capítol de la dita església de Girona, convocats i congregats allí pel toc de campana segons costum, on foren presents el dit reverend senyor Dalmau, bisbe, i els honorables barons Dalmau de Raset, doctor en drets, ardiaca de la Selva en la dita església de Girona, Arnau de Gurb, Joan de Pontós, Guillem de Brugueroles, sagristà segon, Joan de Bosc, tresorer, Joan Gabriel de Pavia, Pere de Bosc esmentat, Guillem Mariner, Pere Sala, Francesc Mateu i Bartomeu Vives, preveres capitulars i del capítol anteriorment esmentat, constituint, representant i celebrant, segons costum, el capítol de la dita església de Girona, foren llegits els dits articles i les dites declaracions i paraules dels dits artífexs sobre aquestes, redactats per escrit i continuats, en el dit capítol, públicament, en veu alta i intel·ligible, per mi, Bernat de Soler, notari sobre i infrascrit. I havent-los-els llegit i allí mateix publicat, el reverend senyor bisbe i l’honorable capítol, per tal de concloure i determinar la manera millor i més bella i eficaç de prosseguir i consumar l’obra de l’esmentada església de Girona, en una o tres naus d’acord amb les opinions, declaracions i paraules dels dits artífexs, es mantingueren en deliberació i per aquesta raó foren presents i cridats com a testimonis el discret baró Francesc Taverner i Pere Puig, preveres beneficiats en l’església de Girona.

[Declaració de Guillem Bofill, mestre major de la catedral]

Després, el dilluns vuit del mes de març de l’any de la nativitat del senyor Mil CCCC disset, un altre artífex pedrer infrascrit va jurar i declarar, en la dita ciutat de Girona en poder de mi, Bernat de Soler, notari damunt infrascrit, essent presents i interrogant els venerables barons senyors Arnau de Gurb, canonge, i Guillem Mariner, prevere de capítol de dita església de Girona, per això especialment diputats pel reverend senyor Dalmau, bisbe, i l’honorable capítol de Girona, sobre els articles anteriorment inserits, tal com segueix.

Guillem Bofill, mestre de l’obra de la seu de la dita església de Girona, amb semblant jurament prestat de manera corporal, interrogat sobre el primer dels articles, digué i declarà: “Que la obra de la seu de Girona pus altament a una nau comensada, se pot ben fer e continuar. E que si·s continua serà bona et quítia e sens tota dubtansa. E que los reraspatllés fets ab los altres qui sien fets aytals mateys, són bons e ferms a tenir la dita obra de una nau. E que los dits reraspallés han un terç més de lur dret. E que per ço són pus forts e sens perill.” Interrogat sobre el segon article, digué: “Que la obra de tres naus de la dita seu de Girona no mereix ésser continuada en sguart de la obra de una nau, com de la obra de tres naus se seguirien moltes difficultats e grans messions e null temps seria tant bella com la obra de una nau.” Interrogat sobre el tercer article, digué també: “Que sens comparació la obra de una nau és pus competible al cap de la dita seu ja fet e comensat, més que no seria la obra de tres naus. E que si la obra de una nau és continuada haurà grans finestratges e grans clarós que serà fort bella cosa e notable.”

[Decisió final]

Després de totes les coses esmentades, d’aquesta manera tingudes i seguides, el dilluns intitulat quinze del mes de març de l’any de la nativitat del Senyor mil CCCC disset, al matí, això és, després de la missa en honor de Santa Maria Verge gloriosa celebrada solemnement en la dita església de Girona pel reverend en Crist pare i senyor en Dalmau, per la gràcia de Déu bisbe, i els honorables barons del capítol de la dita església, per aquesta raó fet el toc de la campana com és costum, per manament del dit senyor bisbe, en les esmentades cases de la tresoreria de la dita església de Girona, ensems convocats i congregats, on es reuniren i foren presents el reverend senyor Dalmau i els honorables barons Dalmau de Raset, doctor en lleis, ardiaca de la Selva, Arnau de Gurb, Joan de Pontós, canonges, Guillem de Brugueroles, sagristà segon, Joan de Bosc, tresorer, Joan Gabriel de Pavia, Pere de Bosc, Guillem Mariner, Pere Sala, batxiller en decrets, Francesc Mateu i Bartomeu Vives, llicenciat en decrets, preveres capitulars i del capítol abans esmentat, el mateix reverend senyor bisbe i els honorables barons i capítol esmentat, tal com és establert, congregats en capítol i constituint i representant i, segons costum, celebrant el capítol de la dita església; vist i examinat per ells el que digueren els predits artífexs i pedrers en les declaracions abans esmentades, decidiren prosseguir en una nau la gran obra antiga de l’esmentada església de Girona, per les raons que se segueixen: perquè, segons els abans esmentats artífexs, és clar que, si es continua l’església en tres naus, cal que l’obra ja feta sobre el cor sigui destruïda del tot fins als capitells, per la seva deformitat, i sigui reformada d’acord amb les mesures de la capçalera començada. Perquè, com consta clarament per les paraules de tots ells, llevat d’un, l’obra gran d’una nau ja començada és ferma i estable, i segura, si es prossegueix en la manera i ordre com és començada i que no s’ha de témer ni un terratrèmol, ni els trons, ni la turbulència del vent. Perquè, segons opinió de molts dels artífexs esmentats, l’obra d’una nau seria més solemne, més notable i més proporcional a la capçalera de la dita església ja començada, que no pas l’obra de tres naus. També, perquè brillaria una major claredat que la faria més alegre i agradable. Perquè s’evitarien les despeses de la prossecució de l’altra obra esmentada que es proposa. L’obra d’una nau es podria concloure a un preu molt inferior que l’obra de tres naus, i en un temps més breu. I així, amb coneixement de les esmentades raons, el dit reverend senyor bisbe de Girona i l’honorable capítol volgueren, desitjaren i proposaren, com s’ha dit, prosseguir i conduir a bon terme la gran obra d’una nau esmentada, que amb l’ajut de Déu podran continuar i portar a bon terme.

I tals foren les intencions del reverend senyor bisbe i capítol, essent-hi present jo, Bernat de Soler, notari damunt i infrascrit, i presents els venerables barons Antoni Quintada, sagristà, Bernat Guixar i Guillem de Santafè, canonges de l’església secular i col·legiata de Sant Feliu de Girona i beneficiats en la seu de Girona, i també els discrets barons Pere d’Olivera, clavari de l’església de Girona, Francesc de Cors, Guillem de Costa, Dalmau Riba, Guillem Capella, Joan Sala, Ponç Requesens i Bernat Busquets, beneficiats en la dita església de Girona. I en el mateix acte, els esmentats reverend senyor bisbe i capítol demanaren i requeriren per a ells que fossin fets i entregats, de totes i cadascuna de les esmentades coses, un i diversos instruments, per mi, el notari damunt i infrascrit. Que totes i cadascuna de les coses damunt dites foren successivament fetes a Girona, en els anys, dies, hores, mesos i llocs esmentats, essent presents jo, Bernat de Soler, notari damunt i infrascrit, i les persones i testimonis abans dits, cridats i convocats de manera especial per a les coses esmentades.

SIG+NE de Joan Escuder, notari públic per autoritat reial, substitut de Bernat de Campllong, notari públic de la ciutat, batllia i vegueria de Girona i de les seves pertinences, que vaig fer escriure i cloure aquestes coses, de les notes rebudes en poder de Bernat de Soler, connotari meu, ara retingut per malaltia, amb les lletres raspades en les línies XVI “seria”, XLV “per proporcionable”, XLVII “pus”, LI “comensada”, i XC “praedictorum”.

* El document original és en llatí i en català. Hem traduït les parts llatines al català modern i hem transcrit les parts que són en català, que apareixen entre cometes.

O: Arxiu Capitular de Girona, Pergamins del segle XV, en procés de catalogació.

Traducció i transcripció: Gabriel Roura i Güibes