Resultats de la cerca

Debutà professionalment a quinze anys, i el 1956 entrà a l’orquestra de Dizzy Gillespie Precoçment madur, en aquesta època Morgan començà a enregistrar com a líder, o collaborant amb diversos músics El 1958 entrà a The Jazz Messengers d’Art Blakey, on romangué fins el 1961 Després tocà un quant temps a Filadèlfia, i tornà amb Blakey en 1964-65 Més tard treballà sol i amb els seus propis grups, realitzant molts enregistraments, entre els quals destaquen The Sidewinder 1963 i Delightfulee 1966 Morí pel tret d’una amant mentre tocava al club Slugs de Nova York Inicialment influït…

Passà la infantesa a Cuba, on s’inicià professionalment en diverses orquestres, entre les quals el Sexteto Nacional El 1937 es traslladà a Nova York, on actuà amb Xavier Cugat, i el 1940 formà la seva orquestra, amb l’ajut del trompetista Mario Bauzá Aquesta formació, d’arranjaments molt elaborats i l’estil de la qual s’anomenà Afro-cuban jazz , fou fonamental en el desenvolupament de la música cubana a Nova York Les gravacions de música de ball s’alternaven amb d’altres on es presentaven solistes de jazz com Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Cannonball Adderley i altres L’…

Nascut en una família dedicada a la música, aprengué a tocar diversos instruments L’any 1943 entrà com a contrabaixista en l’orquestra de Charlie Barnet Després formà part, amb Dizzy Gillespie, d’un dels grups pioners del be-bop Gravà amb Coleman Hawkins, i causà impressió amb el seu solo en The Man I Love 1943, on mostrà la influència rebuda de Jimmy Blanton i el fraseig proper al dels instruments de vent Treballà en diferents orquestres, inclosa la de Duke Ellington Tocà també el violoncel, afinat com el contrabaix -per quartes- i amb pizzicato Els anys cinquanta organitzà…

Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt versàtil i…

Començà treballant com a pianista a diversos grups Molt aviat escriví composicions i arranjaments, com ara els que realitzà al final dels anys quaranta, a Nova York, per a Sarah Vaughan i Dizzy Gillespie, entre d’altres També formà grups propis que, malgrat la manca de continuïtat, incorporaven músics de la qualitat de Fats Navarro, Clifford Brown i Philly Joe Jones Per problemes de salut no pogué produir més treballs durant la segona part dels anys cinquanta El 1961 dirigí una big band , que enregistrà composicions pròpies, i escriví arranjaments per a Milt Jackson, Sonny Stitt…

Tocà professionalment des dels setze anys, i a partir del 1930 ho feu a Nova York, on formà part de les orquestres de Teddy Hill i Fletcher Henderson, entre d’altres El 1936, a Chicago, fundà la seva pròpia banda destaca el solo que enregistrà de la interpretació d' After You’ve Gone L’any 1941 entrà a l’orquestra de Gene Krupa, fet que el convertí en un dels primers negres que entraren en un grup musical de blancs Eldridge fou el trompetista més innovador de l’anomenat "període swing " Considerat el pas estilístic següent a L Armstrong, s’inspirà també en els saxofonistes Benny Carter i…

Rebé les primeres lliçons del seu pare, saxofonista i afeccionat al jazz A dotze anys entrà al Conservatori de l’Havana, on estudià amb Chucho Valdés A partir dels catorze anys tocà professionalment i més tard entrà a l’Orquesta Cubana de Música Moderna Aquesta formació desembocà el 1973 en el grup Irakere, que obtingué un gran èxit arreu del món El 1980, durant una d’aquestes gires i mentre era a Catalunya, D’Rivera optà per abandonar aquesta formació i marxà a Nova York, on poc després actuà amb Alfred McCoy Tyner i sobretot amb Dizzy Gillespie, que fou el seu mentor als…

De manera recíproca a la influència que, en la música afroamericana, tingué la interpretació vocal sobre la instrumental, aquesta fou imitada per la veu, creant la tècnica scat Així doncs, el primer gran intèrpret de scat fou el trompetista i cantant Louis Armstrong, que l’emprà en la peça Heebie Jeebies el 1926, i l’any següent gravà el celebrat solo scat de Hotter than That L' scat ha estat present en els diversos estadis de desenvolupament del jazz i la música afroamericana Entre els cantants i instrumentistes que han destacat fent-ne ús hi ha Ella Fitzgerald, Eddie Jefferson, Betty…

Durant la seva infantesa estudià piano, clarinet i saxòfon A partir del 1953 treballà amb Tadd Dameron, Lionel Hampton i Earl Bostic, però la fama li arribà sobretot quan fou membre de la big band de Dizzy Gillespie dels anys 1956-57 Els anys 1958 i 1959 fou director musical del grup Art Blakey and the Jazz Messengers Després, i fins el 1962, dirigí el sextet The Jazztet Les dues dècades següents treballà component per al cinema i la televisió Els anys vuitanta refundà The Jazztet, i més endavant actuà sobretot amb el seu grup Root’s, septet amb quatre saxòfons, mentre dirigia…

Consisteix a obrir només parcialment una o més de les bombes, prement el pistó o clau corresponent a la meitat o dos terços del seu recorregut complet La columna d’aire queda així estrangulada, amb la qual cosa s’obté un so d’afinació poc determinada, de punyent timbre nasal El recurs s’acostuma a completar obrint gradualment la bomba o bombes fins al recorregut complet al mateix temps que s’ajusta l’acció a l’embocadura per arribar a una nota d’afinació determinada El primer a desenvolupar-lo plenament fou Rex Stewart, a partir del 1938, com mostren els seus solos gravats amb l’orquestra de…