Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Eclesiàstic
Llibre deuterocanònic conegut també amb el nom de Saviesa de Ben Sira.
Segons les dades de la versió grega, l’autor “Jesús, fill de Sira”, havia estat un escriba que cap a 190-175 aC escriví l’obra en hebreu un net seu la traduí al grec i hi afegí un pròleg Actualment hom disposa d’un text hebreu, desconegut fins ara, que abasta unes tres cinquenes parts de la versió grega, força corromput, però al qual hom presta com més va més atenció Tant pel contingut com per la forma externa, l’obra pertany a la literatura sapiencial Doctrinalment és un compendi de la doctrina religiosomoral del judaisme, dins una línia conservadora i amb un cert afany…
Josep de Volokolamsk
Religions orientals
Cristianisme
Monjo i teòleg rus.
De nom de família Joan Sanin, el 1479 fundà un monestir a Volokolamsk, prop de Moscou, que tingué una gran influència en el monaquisme i en la renovació de la pietat russa Enfront del corrent contemporani de Nil de Sora , defensà la possessió de béns dels monestirs, per tal de fomentar la cultura, mentre que la pobresa havia d’ésser només individual Doctrinalment es mostrà intransigent amb els corrents no estrictament ortodoxos, sobretot en la seva obra Prosvetitel ' ‘L’illuminador’ Defensà l’origen diví del poder civil i propugnà una Església poderosa i aliada amb el tsar Les…
Iṣḥaq ben Šéšet Perfet
Literatura
Judaisme
Rabí, talmudista i poeta jueu.
Format a les escoles de Barcelona, en especial sota el rabí Nissim ben Reuben Gerundí, es dedicà als estudis i als negocis i ocupà càrrecs menors de la comunitat El 1367 fou empresonat per una falsa acusació de crim ritual El 1373 fou nomenat rabí de Saragossa, i quan el 1385 es traslladà a València ja era la principal autoritat rabínica del seu temps El dia 11 de juliol de 1391, constret, rebé el baptisme i prengué el nom de Jaume de València Al cap de pocs mesos emigrà al nord d’Àfrica, a Miliana i Alger, on continuà exercint de rabí i esdevingué el cap espiritual del judaisme sefardita S'…
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al…
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del 1935, a Madrid…
Bernat de Claravall
Cristianisme
Abat i reformador cistercenc.
El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti Theodorici…
dissident
Que s’ha separat doctrinalment d’una comunitat, d’una escola filosòfica, artística, d’un partit, etc.
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
Organització sindical, proclamada anarcocol·lectivista, que substituí, a partir del 1881, la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Sorgí dels esforços del grup anarcosindicalista català —en especial de Farga i Pellicer—, partidari de posar fi a la clandestinitat, en contra del parer de García Viñas, Trinidad Soriano, Anselmo Lorenzo, etc El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre del 1881, i aviat assolí un nombre d’afiliats semblants als de la Regional del 1870-73 al congrés de Sevilla, pel setembre del 1882, hi hagué representats 57 934 obrers 38 349 dels quals d’Andalusia, 13 201 de Catalunya i 2 355 del País Valencià De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna, per tal com la…
Partit Republicà Progressista
Política
Grup polític republicà sorgit a partir de l’entesa entre Salmerón i Ruiz Zorrilla a l’exili per l’abril del 1880.
L’acord es produí després que Ruiz Zorrilla fes pública professió de fe republicana per l’agost del 1876 Aportà al nou grup inicialment la major part dels progressistes democràtics de Martos, així com una empenta reorganitzadora del republicanisme Salmerón, per la seva banda, els antics republicans del centre Doctrinalment, hom pretengué combinar un cert unitarisme —que no rebutjava totalment alguna forma d’autonomia regional—, el republicanisme i el reformisme social radical del 1872 Però el revolucionarisme conspiratori —especialment adreçat als militars— de Ruiz Zorrilla i la…
religions tibetanes
Religió
Religions implantades al Tibet.
La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama…