Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Gary Hill
Art
Artista nord-americà.
Durant els anys setanta realitzà performances multimèdia en les quals treballava amb música, dansa i vídeo La seva obra neix de la confluència de dos àmbits les arts plàstiques i els texts literaris i filosòfics Inicialment manipulava materials i sons L’any 1993 presentà una gran exposició retrospectiva de la seva obra al Centre Georges Pompidou de París, en la qual es mostraven les seves installacions, les bandes de vídeo i els texts que formen part del seu treball, que es projecta als murs de la sala que envolta l’espectador, o bé a través de projectors que mediatitzen la recepció de l’obra…
Sant Esteve de Vilarasa (Talamanca)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa La funció de l’església no degué passar de sufragània El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca L’església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario , que és l’actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s’aixeca l’església El 1030 l’església es documenta com a Sant Esteve de Vilarasa i el…
Sant Tiberi o Sant Macari del Pla (Rubió)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Sempre fou una petita capella rural d’un sector del terme i no sembla que mai hagués arribat a tenir la consideració de sufragània El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069, que Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona uns béns situats a Sant Pere de Vim, els quals afrontaven amb el castell de Rubió L’església es documenta l’any 1198, data en què Pere Bertran de Rubió i la seva muller Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa, en…
Giovanni Bona
Literatura
Cristianisme
Cistercenc, cardenal (1660) i escriptor liturgista.
Entre les seves obres destaquen Psallentis Ecclesiae harmoniae tractatus historicus symbolicus asceticus de divina psalmodia eiusque causis mysteriis et disciplina 1653, Rerum liturgicarum libri duo 1671 i Principia et documenta vitae christianae 1673
Santa Maria de les Dosaigües (Nonasp)
Art romànic
Aquest santuari és situat a llevant de la vila de Nonasp, a la confluència dels rius Algars i Matarranya L’edifici actual és del segle XVIII, però se’n documenta l’existència des del segle XIII
Casa de l’Ametlla
Masia
Mas del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Cabó, aigua amunt del Pujal de Cabó.
L’any 1006 es documenta la villa Amindula , i el 1519 s’esmenta en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò Del lloc sembla que només ha quedat el mas, que ja constava en el cens de 1860
Domus del Soler de Nuc (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Aquesta fortificació es documenta a partir del 1176, essent residència de la família dels Soler Actualment es conserva el mas Soler de Nuc al terme de la sufragània de Sant Andreu de Llanars amb restes d’època gòtica
Domus de Montalegre (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Art romànic
Aquesta casa forta es documenta a partir del 1247 Hi residiren durant els segles XIII i XIV els cavallers anomenats Montalegre que pertanyien a la petita noblesa comarcal Avui resten alguns elements medievals en dependències properes al mas Bosc
Joan Vich i Salom
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Arxiver episcopal, collaborà en Lluch i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana És autor d' Alfonso V y el estamento noble en Mallorca, So'n Torrella de Santa Maria 1958 i els reculls documentals Miscelánea tridentina maioricense 1946 i Documenta regni Majoricarum 1945
Roca del Purpiol (Tavèrnoles)
Art romànic
Croquis dels vestigis que encara quedaren a començament de segle de la Roca del Purpiol Tavèrnoles, segons un dibuix de JM Pericas cedit per A Pladevall Aquesta fortalesa es documenta el 1098 Actualment no resten sinó uns encaixos de murs en una penya sobre el mas Pujol