Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Dolça de Foix
Història
Comtessa d’Urgell, filla de Roger III, comte de Foix, i muller del comte Ermengol VII d’Urgell.
El 1167 fundà amb el seu marit el monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes
Dolça de Barcelona
Història
Reina de Portugal.
Filla de Ramon Berenguer IV i de Peronella d’Aragó, es casà amb Sanç I de Portugal Foren fills seus Alfons II de Portugal i l’infant Pere de Portugal, senyor de Mallorca
Dolça I de Provença
Història
Comtessa de Barcelona i de Provença, vescomtessa de Millau, Gavaldà i part de Carlat.
Filla de Gilbert, vescomte d’aquests darrers territoris, i de Gerberga, comtessa de Provença, fou tercera muller 1112 de Ramon Berenguer III de Barcelona Amb motiu del casament, Gerberga, vídua, li donà tots els dominis i heretats del seu marit, donació que estengué al seu gendre Un any més tard, ja morta Gerberga, Dolça féu donació de tot al seu marit
dolmen d’Aigua Dolça
Dolmen
Dolmen del terme municipal d’Artà (Mallorca).
És situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres de la mar Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor ha conservat les restes d’enterraments La cambra funerària 3,60 m x 2,90 m és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus i les ofrenes funeràries Les datacions amb radiocarboni situen l’ús del monument entre el 1750…
bentos d’aigua dolça
Ecologia
Bentos que es desenvolupa a les aigües continentals estancades o de circulació lenta, d’una complexitat menor que el bentos marí.
Comprèn diversos tipus de comunitats, com la d’organismes que es desplacen sobre el sediment mòbil del fons hèrpon , la d’organismes que habiten dins el sediment argilós del fons pèlon , la d’organismes que habiten entre els grans de sorra del fons psàmmon , la d’organismes fixats sobre superfícies dures submergides pècton i la de les plantes aquàtiques arrelades al fons rizòmenon , siguin emergents helostàdion o submergides hidrostàdion
punta de s’Alzina Dolça
Cap
Cap de la costa meridional de Menorca, dins el terme municipal de Ciutadella, 2,5 km a l’E del cap d’Artrutx.
Dolça I de Pallars Jussà
Història
Darrera comtessa de Pallars Jussà (d 1177-92).
Filla del comte Bernat Ramon I, esdevingué comtessa per mort successiva del seu cosí germà Arnau Mir I 1174, del fill d’aquest, Ramon V 1177, i de la filla d’aquest darrer, Valença Vídua, probablement d’un noble del llinatge dels So, féu donació del comtat a Alfons I de Catalunya-Aragó, la qual ratificà el 1192
sepulcre megalític de s’Aigo Dolça
Dolmen de petites dimensions a la colònia de Sant Pere d’Artà, al terme municipal d’Artà (Mallorca).
Datat al tercer millenni aC, estigué en ús durant bona part del millenni següent Fou descobert el 1995 i, l’any següent, fou excavat per un equip de la Universitat de les Illes Balears
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…