Resultats de la cerca

Expert muntador, els seus primers films com a director constituïren brillants exercicis dins les limitacions de la sèrie B Invasion of the Body Snatchers 1956, Flaming Star 1960 i The Killers 1964 Posteriorment conreà un efectiu cinema d’acció amb Dirty Harry 1971, Charley Varrick 1972, The Shootist 1976, Escape from Alcatraz 1979, i Jinxed 1981, entre d’altres

Considerat un dels màxims representants de l’anomenat minimalisme americà, fou, tanmateix, un dels primers detractors d’aquest concepte Molt radical en la seva obra i en els seus escrits, les seves escultures pretenen crear objectes reals, no representacions de la realitat Utilitzà unitats modulars, creant figures geomètriques essencials en les quals no hi ha cap empremta del treball de l’artista L’any 1965 escriví l’assaig Specific Objects , una aportació teòrica fonamental a la teoria de l’art Visqué i treballà a Marfa Texas i a Nova York

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980, de R Redford…

Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Fou primer violí de la Santa Barbara Symphony 1955-1961, de la Seattle Symphony 1966-1968 i de la Pittsburgh Symphony 1972-1973 Dedicat a la docència des del 1966, del 1985 fins al 2019 fou professor de viola a la Universitat del Sud de Califòrnia Impartí classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Alternà la seva intensa activitat…

Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1954, fou pilot de la US Navy 1954-57 Membre de la Cambra de Representants pel Partit Republicà 1962-69, del 1969 al 1973 fou director de programes de promoció econòmica del govern i ambaixador a l’OTAN 1974-75 Secretari de defensa de Gerald Ford 1975-77, durant el mandat del demòcrata J Carter, fou executiu en empreses privades Assessor en armament i sobre el Pròxim Orient de l’administració Reagan, el 2001 George W Bush el nomenà secretari de defensa Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, fou un dels artífexs de l’…

Inicià la seva formació musical de molt petit i fou alumne dels compositors Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry Més tard ingressà a Oxford, on el 1898 es graduà al Balliol College La seva reputació com a compositor i intèrpret començà a créixer en el període del canvi de segle i el 1914 obtingué la Càtedra Reid de Música de la Universitat d’Edimburg Tres anys després fundà l’Orquestra Reid, formació que dirigí i amb la qual oferí uns programes amb intencions pedagògiques per al públic Per a aquests concerts, ell mateix escrivia unes ressenyes sobre la programació presentada, en què…

Llicenciat en dret per la Universitat de Glasgow, en 1966-70 fou diputat laborista Novament diputat el 1978, el 1979 encapçalà amb John Smith la campanya a favor del sí en el referèndum sobre l’autonomia per a Escòcia, en què guanyà l’opció del no En assolir el poder 1997, Tony Blair el nomenà secretari d’estat per a Escòcia, càrrec des del qual impulsà el govern autònom escocès, aprovat en referèndum al setembre L’1 de juliol de 1999 prengué possesió com a primer cap de govern d’Escòcia