Resultats de la cerca
Es mostren 970 resultats
aviació
Militar
Transports
Dotació d’avions, instal·lacions complementàries, etc, d’un estat, companyia, etc.
Hom distingeix l’aviació civil, dedicada principalment al transport de persones i mercaderies i secundàriament a usos topogràfics, agrícoles, esportius, etc, de l’aviació militar, dedicada a missions de caràcter bèllic L’aviació civil sol estar en mans de les companyies d’aviació Les relacions entre companyies d’aviació són regulades per mitjà de l'ICAO i de la IATA L’aviació militar, controlada pels governs, sol tenir encomanades les missions defensives i ofensives, tàctiques i estratègiques depèn, segons els casos, ultra de l’exèrcit de l’aire, dels exèrcits de terra i de mar
armador | armadora
Transports
Dret marítim
Persona o entitat que es dedica professionalment a l’explotació d’una nau.
L’armador, que pot no ésser propietari de la nau i que sovint és una societat anòmina, ha de tenir l’aptitud legal pròpia del comerciant i ha d’ésser inscrit al registre corresponent Pertoca a l’armador de contractar el capità i la dotació, equipar, avituallar i reparar la nau, i fer tot el que calgui per a la seva explotació És responsable civilment dels actes del capità i de la dotació, i de les obligacions contretes durant l’exercici de les seves atribucions El terme armador ha adquirit en la pràctica mercantil un ús preponderant respecte al de navilier
al·lotrasplantació
Biologia
Trasplantació entre dos individus de la mateixa espècie, però de dotació genètica diferent.
autopoliploïdia
Biologia
Poliploide estable produït per una multiplicació de la dotació cromosòmica d’una espècie determinada.
S'oposa a allopoliploide
Sant Ponç de Vall-llebrera (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta parròquia fou una possessió de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència sobre Vall-llebrera se situa entorn del 1010, quan fou dotada per primera vegada la canònica de Montmagastre per Ermengol I en realitat, el document on consta aquesta dotació —datat el 1010— fou redactat més tard d’aquesta data, segons P Sanahuja vers el 1019, atenint-nos als donants, els descendents d’Ermengol I i el comte de Barcelona Ramon Borrell En aquest document, tot i que no de manera explícita, s’incloïa la donació de l’església de…
autogàmia
Biologia
Forma de sexualitat pròpia d’alguns organismes unicel·lulars, entre els quals hi ha els paramecis, en què s’uneixen dos nuclis haploides d’una mateixa cèl·lula procedents d’un únic nucli primitiu que ha sofert successives divisions i reduccions cromosòmiques.
Finit el procés, l’organisme presenta una dotació genètica diferent i, per tant, de fet, és ‘un altre individu’
inactivació del cromosoma X
Biologia
Fenomen d’inactivació d’un dels dos cromosomes X en les cèl·lules somàtiques de les femelles dels mamífers.
És un mecanisme de compensació de dosi respecte a la dotació cromosòmica dels mascles En aquest procés intervenen modificacions epigenètiques
Sant Just de Lançac
El poble de Lançac és situat a la dreta de la ribera del Boissar o Rec Grand, sota el gran roc de Lançac La primera menció documental del lloc i de la seva església data de l’any 1017 en l’acta d’institució i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, creat a instàncies del comte Bernat I Tallaferro segons indica el mencionat document, una part de la dotació la formaven la villa Olonzach conjuntament amb l’ ecclesia Sancti Justi Poc temps després, en el testament del mencionat comte de Besalú, datat l’any 1020, s’indica que deixava “la seva filla Adelaida, amb l’alou de Lançac”, al monestir de…
xurma
Història
Gent de rem d’una galera, que comprenia generalment remers voluntaris, esclaus o forçats o galiots.
Constituïa la categoria més baixa de la dotació d’una galera, i representava més del 60% del total de la gent embarcada La seva feina, a mar, era de remar
Sant Sadurní del castell de Peralba (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell de Peralba, que era dependent de la de Santa Magdalena de Peralba, i vinculada al priorat de Santa Maria de Meià El lloc de Peralba es documenta a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company i Guilla feren al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els delmes de Peralba També l’església de Sant Sadurní, com la de Santa Magdalena, formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, fundat per Guillem de Meià abans de l’any 1040, si bé, com ja és sabut, la relació de les esglésies que formaren part de la…