Resultats de la cerca
Es mostren 733 resultats
monadnock
Geomorfologia
Relleu residual d’un peneplà.
Segons l’origen, pot ésser de dos tipus monadnock de resistència , pel fet d’ésser constituït per roques dures resistents a l’erosió, i monadnock de posició , a causa de la seva posició allargada respecte a les valls principals, situades en les línies de partició d’aigües
aigua dura
Farmàcia
Química
Denominació tècnica d’una aigua dolça quan conté en solució quantitats importants (per exemple, de l’ordre de 50 mg/l o més) d’ions Ca 2 +
o Mg g +
.
Qualsevol altre ió de metall pesant present contribueix també a la duresa Les aigües dures precipiten el sabó de les seves solucions i impedeixen la formació d’escuma La duresa d’una aigua es mesura pel mètode clàssic de la hidrotimetria, o, més modernament, per complexometria amb EDTA
trípol
Mineralogia i petrografia
Dipòsit silici pulverulent de color clar, de groc a vermellós, format per restes de diatomees i radiolaris.
Actualment es formen també uns sediments semblants a l’aigua dolça Hom el fa servir, gràcies a la seva porositat, en la fabricació de la dinamita i com a aïllant tèrmic també és emprat, per la seva duresa, per a polir el vidre, els metalls i les pedres dures
batalla d’Angora
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla de Cibuq Abad, prop d’Angora, al juliol del 1402 entre l’emir mongol Tamerlà i el soldà otomà Baiazet I; aquest darrer fou vençut, fet presoner i morí en la captivitat.
Aquesta derrota deturà durant uns quants anys l’expansió de l’Imperi Otomà Com a exemple del seu ressò, i conseqüent reacció a Occident, poden adduir-se unes cartes de Martí I de Catalunya a l’emperador Manuel II Paleòleg i a Tamerlà, que contenen dures expressions envers Baiazet
besuc
besuc
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, d’uns 35 cm, amb el cos ovalat i comprimit, de dors rosat i flancs de color blanc argentat, amb una taca marronosa entre l’opercle i l’inici de la línia lateral; els ulls, molt grossos, ocupen una gran part del cap.
Té les escates dures i brillants Abunda a les costes de la península Ibèrica, on viu en grans bancs sobre fons rocallosos i sorrencs, a gran profunditat 200-500 m hom el pesca amb palangres i arts d’arrossegament La carn, forta i de gust saborós, és molt apreciada i és consumida fresca
al-Aḫṭal
Literatura
Poeta àrab.
Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer
Ary Scheffer
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un pintor alemany establert a Holanda, fou deixeble de P-N Guérin a París 1911 Malgrat les dures crítiques que el seu Romanticisme eclèctic rebé —entre elles les de Baudelaire—, tingué una gran fama com a protegit de Lluís Felip El seu germà Henri Scheffer la Haia 1798 — París 1862 fou mestre de Puvis de Chavannes
Orfebreria microscòpica
En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures no és gratuïta…
os
Anatomia animal
Parts dures de certs animals, com la placa calcària que hi ha dins la sípia.
bentos d’aigua dolça
Ecologia
Bentos que es desenvolupa a les aigües continentals estancades o de circulació lenta, d’una complexitat menor que el bentos marí.
Comprèn diversos tipus de comunitats, com la d’organismes que es desplacen sobre el sediment mòbil del fons hèrpon , la d’organismes que habiten dins el sediment argilós del fons pèlon , la d’organismes que habiten entre els grans de sorra del fons psàmmon , la d’organismes fixats sobre superfícies dures submergides pècton i la de les plantes aquàtiques arrelades al fons rizòmenon , siguin emergents helostàdion o submergides hidrostàdion