Resultats de la cerca

Bona oradora, s’inicià com a propagandista durant els anys de la Primera Guerra Mundial El 1918 passà a residir a Barcelona i foren molt notables les campanyes que féu en defensa dels sindicats únics en 1918-19 pel Principat i el País Valencià amb Eusebi CCarbó i el 1922 a Guadalajara i a Madrid amb JPeiró El 1922 s’uní amb Josep Viadiu i formà part del comitè propresos de la regional catalana Durant la Segona República actuà activament a favor de la FAI 1930-32 Pel juliol del 1936 anà amb la columna Durruti al front d’Aragó i posteriorment participà en l’agrupació Mujeres Libres

Ingressà a la CNT el 1928 i el 1932 participà en els fets insurreccionals de Terrassa, arran dels quals fou detingut Durant la Guerra Civil fou secretari de la federació local de Terrassa i de la comarcal del Vallès Occidental i collaborà a Vida Nova Després formà part de la Columna Durruti Acabada la guerra participà en la resistència francesa contra els nazis El 1946 entrà a l’Estat espanyol i, detingut el 1947, fou condemnat a 20 anys el 1952 fou deixat en llibertat, i empresonat de nou, per poc temps, el 1956 El 1976 fou elegit secretari general del Comitè Regional de la CNT…

Aquests s’agruparen des del començament per raons d’afinitat i no en funció de criteris geogràfics, de relació en el treball, etc Es reuniren sovint entorn de la publicació d’un periòdic, expressió pública de llur existència així el grup d’"El Productor”, 1887-93 o també el de “La Revista Blanca”, etc, però també hi hagué grups marcadament clandestins, especialment a partir del període del pistolerisme el més dinàmic i conegut fou el compost per Durruti, Ascaso, Jover, García Oliver, etc, que adoptà successivament les denominacions de Los Solidarios i Nosotros Altres grups…

Fou una derivació d’una vaga dels sectors tèxtil i del metall, estesa als minaires i convertida en general 18 i 19 de gener Els dies 20 i 21 grups d’obrers armats proclamaren el comunisme llibertari, ocuparen els ajuntaments i constituïren comitès revolucionaris la situació fou restablerta per l’exèrcit i la guàrdia civil el dia 23 El moviment, al Principat, fou la culminació de l’agitació social del començament de gener a tot l’Estat espanyol fets de Castilblanco, Zalamea, Épila, Puertollano, Arnedo, etc Les autoritats republicanes deportaren a Fernando Poo —i després a Bata— 108 anarquistes…

Fuster, s’uní en 1923-24 al grup de Los Solidarios i s’exilià pel juliol del 1924 a França, des d’on intervingué en l’organització del moviment de Bera de Bidasoa novembre del 1924 Després anà a Mèxic per acompanyar Durruti i Ascaso en l’anomenada expedició americana El 1927 fou detingut a París, juntament amb aquells, arran del fracassat atemptat contra Alfons XIII Tornà a Barcelona el 1931, formà part del grup Nosotros i tingué una especial actuació en el moviment insurreccional del gener del 1933 A partir del juliol del 1936 encapçalà la columna Ascaso, que atacà Osca, així…

Installat a Madrid el 1904, el seu primer encàrrec com a pintor fou per a l’asil de Santa Cristina de la Moncloa El 1912 es traslladà a París, d’on retornà a Madrid vers el 1914 Durant aquests primers anys pintà per encàrrec ventalls, miniatures i retrats per a la congregació de les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül Exposà individualment dues vegades a Barcelona 1920 També treballà i exposà a Amèrica, i el 1923 s’installà a Salamanca El 1928 de nou marxà a París, on passà llargues temporades Cultivador d’un academicisme simbolista, fou anomenat “el pintor de les bruixes” perquè…

En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril…

Redactor de Cahiers du Cinéma  1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996,  Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000,  Nos deux marseillaises 2001 i  Rêves de France à Marseille  2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà  Le bal d’Irène 1986,  Jeune…

Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i…

No es tracta d’un partit polític, sinó d’una organització que aplegava grups d’acció i grups d’afinitat ideològica, sovint amb posicions diferenciades En especial actuà a prop o dins de la CNT amb el propòsit d’esperonar-ne el caràcter revolucionari, garantir-ne la fidelitat a l’ideari anarquista i evitar la influència del reformisme, el comunisme o l’entesa amb els republicans Els grups d’acció sorgits entre el 1918 i el 1923, que sovint havien actuat amb autonomia de la CNT, han estat considerats precedents seus Entre el 1920 i el 1921 intentaren d’unificar-se, fins que es creà una Comisión…