Resultats de la cerca

Estudià psicologia a la Universitat de Cornell, on es doctorà el 1933 Otto Kinkeldey, docent d’aquesta institució, fou qui desvetllà el seu interès per la musicologia Fou professor auxiliar de psicologia a la Universitat d’Illinois 1926-29, professor de musicologia a les universitats de Heidelberg 1928 i Munic 1929 i a l’Eastman School of Music de Rochester 1932 El seu treball s’orientà cap al terreny de la psicologia de la música i la musicologia, i s’especialitzà en la música del Renaixement També fou membre fundador de l’American Musicological Society, editor del "Journal of…

Estudià a Munic 1915-17 i Zuric 1917-20, i fou un dels fundadors de l’American Grand Opera Company de Chicago 1920 Dirigí el departament d’òpera a l’Eastman School of Music 1925-28, ensenyà filosofia a la Columbia University 1949-68, fou codirector de l’Electronic Music Center Columbia-Princeton 1959-80 i ensenyà composició a la Juilliard School 1971-73 Obtingué dues beques Guggenheim 1930-32, que li permeteren de dedicar-se a la composició de l’òpera Evangeline Entre les seves composicions cal destacar A Wisconsin Symphony , tres quartets de corda i un concertino per a flauta…

Estudià a l’Eastman School of Music amb Howard Hanson i Bernard Rogers Més tard amplià estudis a la Juilliard School i al Berkshire Music Center Fou professor al Queens College, a la Universitat de Columbia, a la Juilliard School of Music i a la Duke University En 1956-67 fou vicepresident executiu de Managing Editor of Galaxy Music Corporation i director editorial de Highgate Press Es retirà de totes les seves activitats públiques el 1987 Entre el 1955 i el 1993 escriví algunes òperes, la més important de les quals, i la que li donà més fama, és The Crucible 1961 El seu estil…

Estudià música i cant a l’Eastman School of Music de la seva ciutat natal i més tard amplià la seva formació com a cantant amb E Schumann El 1951 debutà com a Desdemona en Otello G Verdi a l’Òpera de Graz Quatre anys més tard fou contractada a Frankfurt, on tan sols en un any 1955 interpretà dotze papers en òperes de WA Mozart, R Wagner, G Verdi i PI Cajkovskij La temporada 1957-58 incorporà R Strauss al seu repertori i el 1958 debutà com a Mariscala El cavaller de la rosa al Covent Garden de Londres Dos anys més tard es presentà al Festival de Glyndebourne El 1958 actuà a l’…

Es formà amb F Reiner a l’Institut Curtis i entre el 1939 i el 1941 amplià els estudis musicals al Sarah Lawrence College de Nova York El 1945 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York i quatre anys més tard anà a Dallas, on estigué al capdavant de l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat Posteriorment dirigí les orquestres simfòniques de l’Air i de Chautauqua, aquesta darrera del 1953 al 1972, i en 1964-72 fou director de l’Escola de Música Eastman de Rochester També fou director associat de l'Orquestra Simfònica de Chicago 1958-64 A partir del 1976,…

Començà els estudis de violí amb el seu pare i els continuà amb Samuel Applebaum Fou deixeble d’Ivan Gallimian a la Juilliard School i durant tres anys es perfeccionà amb Yaša Heifetz L’any 1953 guanyà la Music Education League Competition i debutà amb la Little Orchestra Society a Nova York A partir d’aquell moment inicià la seva carrera com a solista i feu diverses gires, primer pels Estats Units i després per Europa, l’Amèrica del Sud i el Japó L’any 1956 es presentà al Carnegie Hall Fou professor de la universitat de yale i de l’Eastman School of Music de Rochester Amb Yaša…

Nascut a Suïssa de família italiana, començà la seva formació musical al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on estudià piano amb G Scuderi Prosseguí els estudis a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, activitat que compaginà amb les classes de perfeccionament amb Alfredo Casella a Siena i de Dinu Lipatti al Conservatori de Ginebra, on obtingué el premi de virtuosisme el 1945 Debutà a Itàlia el 1939, i el 1947 inicià una sèrie de gires pels Estats Units Enregistrà per primera vegada el Concert en mi ♭ WoO 4, conegut com el concert número 0, de L van Beethoven Després d’haver fet nombroses…

Estudià contrapunt, fuga i orquestració a la Universitat de Toronto 1934-37 Del 1937 al 1938 continuà la seva formació a l’Eastman School of Music de Rochester i fou aleshores que descobrí el serialisme És, de fet, el primer compositor canadenc que incorporà tècniques serials en les seves obres La seva primera composició serial fou Spasmodia 1938, per a piano El 1939 començà a fer classes de composició i orquestració al Conservatori de Toronto i des del 1952 fou professor a la universitat de la mateixa ciutat Fou cofundador de la Lliga Canadenca de Compositors, creada el 1951 El…

Inicià els estudis de violí, però els abandonà per dedicar-se a la flauta Estudià al Royal College of Music 1956-59 i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres Una beca li permeté completar la seva formació a París, amb Jean-Pierre Rampal i Marcel Moyse Inicià la seva carrera tocant en diverses orquestres angleses, com l’Orquestra del Covent Garden, l’Orquestra Simfònica de Londres, on ingressà el 1966, i la Royal Philarmonic Orchestra, on ingressà l’any següent Karajan el nomenà primer flauta solista de la Filharmònica de Berlín i restà amb ell sis anys 1969-75 A partir del 1976 es…

La subvaloració del cinema, mantinguda tant de temps, la negligència de molts professionals i les complicacions tècniques de muntatge d’aquests centres, especialment pel que fa a la conservació dels vells films de nitrat, han dificultat arreu la creació dels arxius de cinema Una temperatura constant i una revisió permanent i acurada condicionen la feina, que demana emplaçaments, edificis, laboratoris i tècnics especials Entre els de caràcter nacional o estatal destaquen la Cinémathèque Française de París, primera a aparèixer, fundada el 1936 per Georges Franju i Henri Langlois la Cinémathèque…