Resultats de la cerca

Pot ésser detectat amb una ecografia Al cap d’uns dies, però, és capaç de recuperar la contractilitat

Pot presentar-se en qualsevol òrgan, però el ronyó és el més freqüent S'arriba al diagnòstic mitjançant proves d’imatge com el TAC i l’ecografia Quan assoleixen dimensions importants presenten el perill d’hemorràgia, provocada per qualsevol traumatisme mínim, i se n'aconsella l’extirpació

Per tal de confirmar la diagnosi de les malalties i els trastorns de l’aparell digestiu hom sol realitzar diverses proves complementàries Les més freqüents o importants són la manometria esofàgica, l’anàlisi de la secreció gàstrica, les exploracions radiològiques, les exploracions endoscòpiques, l’ecografia abdominal, la tomografia axial computada, la gammagrafia, l’examen de les matèries fecals, la paracentesi, la laparoscòpia, la laparotomia i les biòpsies

Es pot associar amb poliquistosi renal i amb quists del colèdoc A les dilatacions hi ha estasi biliar i tan sols apareixen símptomes com ara dolor còlic i febre en cas de formació de litiasi i sobreinfecció bacteriana En alguns casos es poden arribar a formar abscessos i colangitis greus Al diagnòstic de certesa s’hi arriba mitjançant ecografia o colangiografia retrògrada L’única opció terapèutica amb intenció curativa és la cirurgia es practica una hepatectomia parcial que inclou els segments hepàtics afectats En cas d’afectació difosa de tot el fetge i complicacions reiterades…

La placenta prèvia és una complicació de l’embaràs que consisteix en la inserció de la placenta a la part inferior de l’úter, obstruint totalment o parcialment el canal del part, que ocasiona hemorràgies durant el tercer trimestre de l’embaràs i dificulta el procés del part Si una dona pateix una hemorràgia vaginal durant el tercer trimestre de gestació és convenient que s’adreci de seguida que sigui possible a un centre sanitari, ja que és probable que presenti una placenta prèvia, que convé de diagnosticar i tractar adequadament per evitar que es plantegin complicacions greus tant per a la…

És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que, per les característiques microscòpiques que presenten, són pràcticament normals però que per raons desconegudes tendeixen a reproduir-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor La majoria dels tumors benignes de fetge són asimptomàtics i es diagnostiquen accidentalment quan per alguna raó hom sollicita una ecografia o un estudi radiològic de l’abdomen De vegades, per a confirmar la diagnosi, es realitza una laparoscòpia, incisió en la paret anterior de l’abdomen…

La realització de manera sistemàtica d’exploracions abdominals mitjançant tècniques d’imatge ecografia, TAC, ressonància magnètica nuclear per a l’estudi de diversos quadres clínics comporta la troballa casual de lesions suprarenals no sospitades El problema que es planteja és determinar la naturalesa d’aquestes lesions i la seva transcendència Prop del 90% dels incidentalomes són benignes i corresponen a adenomes suprarenals, mielolipomes, quists, etc que no necessiten cap tractament En qualsevol cas, la possibilitat de l’existència d’un carcinoma o de lesions benignes…

Generalment, els símptomes i els signes són prou clars, i la prova descrita confirma l’embaràs Això no obstant, pot succeir que durant les primeres setmanes aquests siguin poc evidents i que el resultat de la prova no sigui gaire clar En aquests casos, pot ésser útil de realitzar altres proves que en confirmin la diagnosi Per a diagnosticar l’embaràs es pot efectuar una anàlisi de laboratori , que permet de detectar l’HGC produïda per la placenta, d’una manera una mica més precisa que amb el mètode que s’ha descrit anteriorment Abans s’empraven preferentment mètodes biològics , però ara per…

La majoria es produeixen a la glàndula submaxiŀlar, en proporció menor a la glàndula paròtide i és excepcional el cas de la sublingual i glàndules accessòries El càlcul està format per una matriu orgànica composta per moc i un detrit divers amb cèllules mortes cèllules epitelials descamades i bacteris, i un precipitat principalment de fosfat càlcic És difícil precisar-ne l’etiologia, però en molts casos la formació del càlcul pot estar relacionada amb una estasi de la saliva La glàndula afectada s’inflama en no poder drenar bé la saliva i es pot originar un dolor intens durant la ingestió d’…

El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou Paul Langevin 1872 - 1946, que concebé un mètode que posteriorment donà lloc al sonar per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua Aquesta mateixa tècnica és la que empren certs animals per a orientar-se ratapinyades, balenes, dofins, etc El fet que els…