Resultats de la cerca

És un líquid inflamable, dólor d’amoníac i reacció fortament alcalina, que bull a 16,6°C Hom l’obté per reacció de l’etanol amb amoníac És emprada com a estabilitzador de gomes elàstiques i com a intermediari en la fabricació de colorants i medicines i en síntesi orgànica

La substància pot presentar zones de característiques elàstiques i d’altres de plàstiques, o bé pot combinar-les globalment Es presenta, generalment, en cossos elàstics sotmesos a una tensió superior a l’establerta pel seu límit elàstic, i en què la deformació no s’anulla en desaparèixer la tensió aplicada

Considera que són formats per partícules diminutes molècules, independents, perfectament elàstiques, dotades de moviment continuat i que xoquen entre elles i amb les parets del recinte que les conté A cadascuna d’aquestes hom pot aplicar les lleis de la mecànica clàssica i obtenir, així, expressions macroscòpiques que permeten de determinar la pressió, l’energia interna i les calors específiques dels gasos

A més dels seus estudis sobre hidrodinàmica equació de Navier-Stokes , concebé la primera teoria general de l’elasticitat dels cossos sòlids, exposada a l’obra Lois de l’équilibre et du mouvement des corps solides élastiques 1821, que oferia una explicació general de la composició molecular de la matèria Juntament amb Cauchy, enuncià les regles fonamentals del càlcul tensorial

Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686

És un component important del collagen de la pell i dels ossos dels mamífers És coneguda, impròpiament, com a cola de peix Hom l’obté a partir d’ossos o de rebuigs de pells És molt emprada en la indústria alimentària per la seva capacitat de formar gels liòfils i com a estabilitzador d’emulsions És emprada també en la preparació de pellícules fotogràfiques, en la indústria farmacèutica, per a la fabricació de càpsules dures o elàstiques i per a recobrir píndoles o pastilles, i en bacteriologia, per a preparar brous de cultiu

Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…

Viu i treballa a Rio de Janeiro Estudià a l’Escola d’Arts Visuals Pargua Lage i al Museo d’Arte Moderna de Rio de Janeiro Artista antiforma, prengué part del moviment neoconcret, aparegut entre el 1950 i el 1960 al Brasil i en què per primer cop es collocà l’espectador al centre de l’acció creativa Treballa escultures de textura tova, lycra translúcida, de formes elàstiques i materials modestos on les sensacions de lleugeresa i de pes s’equilibren Juga amb els materials de l’interior de les seves creacions per a estimular sentits com l’olfacte o el tacte L’obra va estretament…

De les arrels rebroten noves tiges i, si el clima és favorable, hom pot obtenir-ne diverses collites un mateix any Les plantacions de rami poden durar una vintena d’anys Les tiges, verdes o seques, són decorticades, a mà o mecànicament, i les tires d’escorça obtingudes són sotmeses a un raspat, manual o mecànic, per a separar-ne la part llenyosa la fibra bruta així obtinguda és sotmesa a banys calents dèbilment alcalins o àcids o a solucions sabonoses per tal que resti neta Les fibres elementals tenen de 60 a 260 mm de longitud i un diàmetre de 40 a 80 μ Són blanques, lluents i sedoses, amb…

Són designades amb dues xifres, la primera indicant la llargada en metres i la segona l’amplada en centímetres Les benes més generalitzades són les benes de gasa , que són anomenades benes voretades quan tenen les vores teixides per a evitar que s’esfilagarsin El tipus anomenat bena de cambrai és de gasa molt consistent, de manera que permet el rentatge i l’ús ulterior Les benes elàstiques són constituïdes per un teixit especial benes de crepè , per exemple que els dóna elasticitat i els permet d’adaptar-se millor i estrènyer més el membre embenat algunes són impregnades d’una…