Resultats de la cerca

Clínicament s’expressa amb pèrdua de força muscular i miàlgies La ruptura de cèllules musculars provoca un vessament a la circulació sanguínia de substàncies intracellulars, com ara enzims, mioglobina i electròlits Algunes d’aquestes substàncies, sobretot la mioglobina, poden ocasionar lesions renals i hemòlisi intravascular a altes concentracions

Es presenta en forma de pólvores cristallines de color blanc que es fonen amb descomposició aproximadament a 220°C Inhibeix la reabsorció dels electròlits pels túbuls renals, fet que augmenta l’eliminació del sodi, del clor i de l’aigua En medicina és emprada com a diürètic i en el tractament de la hipertensió

De molt jove es dedicà a l’estudi de la termodinàmica dels processos irreversibles Catedràtic a la universitat nord-americana de Yale des del 1945, aprofundí i millorà les teories de Debye i Lorentz sobre els electròlits i els dielèctrics Hom li deu la formulació del quart principi de la termodinàmica El 1968 li fou atorgat el premi Nobel de química

Professor de física a la Universitat de Rennes i a la Sorbona Fonamentant els seus treballs en la teoria de Debye i Hückel sobre els electròlits, aconseguí d’explicar la variació de la viscositat de les solucions electrolítiques en funció de llur concentració També investigà la polarització rotatòria i la teoria general de les forces electromotrius El 1951 fou elegit membre de l’Académie des Sciences

És integrat per aigua 90%, proteïnes de 7 a8 g/l, glúcids, lípids, electròlits, urea, etc El residu líquid que resta després de coagular-se el plasma és anomenat serum El plasma compleix funcions de manteniment de les constants físicoquímiques de la sang viscositat, pH, pressió osmòtica, etc i actua com a mitjà de transport de substàncies nutritives i catabòliques, de la calor i de vitamines, hormones, anticossos i medicaments

Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les…

Per a dissoldre el greix mineral hom utilitza principalment dissolvents orgànics gasolina, benzè o dissolvents clorats el vapor del dissolvent es condensa sobre la superfície de les peces i n'arrossega el greix Amb el desgreixatge en calent hom elimina el greix vegetal o animal mitjançant la seva vaporització i emulsió amb lleixius alcalins Quan cal preparar superfícies metàlliques que han de rebre un recobriment electrolític hom empra l’anomenat desgreixatge electrolític , en el qual són emprats cianurs, hidròxids i carbonats alcalins com a electròlits

Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos favorables…

Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els metalls i en els…

Té com a objectius principals la reposició de les pèrdues diàries d’aigua i d’electròlits per la pell, els pulmons, l’aparell digestiu i l’orina la reposició de les pèrdues que pot haver sofert el pacient abans de l’inici de la fluïdoteràpia el nodriment adequat de l’organisme mitjançant el càlcul de les seves necessitats metabòliques i l’aportació de les quantitats adients d’hidrats de carboni, greixos, aminoàcids i vitamines La fluïdoteràpia és realitzada habitualment mitjançant la perfusió endovenosa lenta degotament de solucions que contenen els principis immediats necessaris…