Resultats de la cerca

Hom l’obté per reducció electrolítica de la glucosa En solució alcohòlica forma cristalls ortoròmbics que es fonen a 166-168°C És emprat en la fabricació de condensadors electrolítics, en farmàcia, com a excipient i diluent, i en medicina, com a diürètic

És obtingut per reducció del p- nitrofenol o per reducció electrolítica del nitrobenzè en medi sulfúric És emprat per a tenyir pells i cuirs, com a intermediari en la síntesi de colorants i, en forma de clorhidrat, com a revelador fotogràfic Pot ocasionar dermatitis

És obtingut per l’acció del NaOH sobre l’àcid monocloroacètic, o per reducció electrolítica de l’àcid oxàlic És molt emprat en la indústria tèxtil i en l’obtenció d’adhesius Té una forta acció irritant sobre la pell i les membranes mucoses

És un líquid incolor, amb olor de pebre, que bull a 106°C És soluble en l’aigua, en l’alcohol i en l’èter i té caràcter fortament bàsic Hom l’obté per reducció electrolítica de la piridina És emprat com a dissolvent bàsic, intermediari sintètic, catalitzador de reaccions de condensació i ingredient d’olis i fuels

reacció de l’àcid adípic amb amoníac per damunt de 300°C, amb fosfat de bor o àcid silicofosfòric com a catalitzador Un tercer mètode possible és la dimerització i reducció electrolítica de l’acrilonitril La fabricació a partir del furfural fou practicada industrialment, però sembla haver estat abandonada L’adiponitril és utilitzada per a preparar l’hexametilendiamina, primera matèria del niló 66 i del niló 610

Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920

Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física

Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…

Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els metalls i en els…

Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über Naturphilosophie ‘…