Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
fractura
Mineralogia i petrografia
Superfície per on es trenca un mineral.
Segons l’aspecte, és anomenada fractura estellosa , quan la superfície de trencament té sortints i entrants molt aguts i bruscs, com els d’una fusta estellada, fractura concoidal concoidal, fractura llisa , quan la superfície és plana o gairebé plana, fractura desigual , quan és irregular a causa de petites depressions i elevacions, fractura terrosa i fractura granular
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica
Francònia
Regió
Regió del nord de Baviera, Alemanya.
S'estén per la vall del Main fins als contraforts del massís de Bohèmia i arriba pel sud fins al Danubi És formada per una degradació de terrasses que alternen amb elevacions de terreny riques en boscs i pastures Té àrees menys fèrtils, com la depressió de Rednitz, on hi ha Nuremberg El clima és continental suau Manca de recursos miners, a excepció d’aigües mineromedicinals Té abundants conreus de cereals, fruiters, productes d’horta, llúpol i, als vessants de les valls, vinya La indústria es concentra a Fürth i a Nuremberg maquinària, joguines, colorants, llapis i cervesa…
Okrug dels Komis i dels Permians
Divisió administrativa
Okrug a l’oblast’ de Perm’, a Rússia, fins que el 2005 ambdós es fusionaren per crear el kraj de Perm’.
La capital fou Kudymkar És format per una plana ondulada amb lleugeres elevacions al N i al SW Les temperatures mitjanes de gener oscillen al voltant dels -15°C i les de juliol al voltant dels 16°C, amb precipitacions de prop dels 500-600 mm És drenat pel riu Kama i els seus afluents, el Vesl’ana, el Kosa, el Timser i l’In'va La principal activitat econòmica és l’explotació forestal, i també l’agricultura cereals i la ramaderia bovina Els productes d’elaboració industrial són derivats d’aquestes activitats La població és formada bàsicament per habitants dels grups komi i permià…
l’Horta de l’Oest

Comarca de l’Horta, situada a ponent de València, vigent fins l’1 de gener de 2023.
Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hi ha el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Estava formada pels municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i Xirivella, que el 2023…
Salvesines
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa aigua avall de la vall de la Bolzana, que rep aquí la petita vall afluent del torrent de Faussibre i que es troba encerclada per una sèrie d’elevacions pic d’Estable, 1495 m a ponent puig de los Escaravatets, 1342 m a llevant, cobertes en una bona part de bosc boscos d’en Mala, de Faussibre Hi ha pedreres de feldespat, petites extensions de vinya i nombroses fonts, i a més hi té tradició l’apicultura El poble 500 m d’altitud es troba a l’esquerra de la Bolzana, al voltant de l’església parroquial, dels segles XVII-XVIII, amb un campanar d’espadanya Al veïnat de lo Conilh…
Teresa de Begís
Teresa de Begís, a l’Alt Palància
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins la zona de parla castellana del País Valencià.
La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1 000 m, i el sector nord-oest, més baix, s’obre directament en direcció a la vall del Palància, que drena les aigües del terme El 64% de la seva superfície 1 225 ha és de muntanya poc productiva El secà ocupa 500 ha, dedicades, sobretot, a vinya i olivera Ja dins la vall, hi ha 125 ha de regadiu, amb hortalisses i importants plantacions d’arbres fruiters El 72% de la població activa treballa en el sector primari El poble 316 h 2006 636 m alt és situat a l’esquerra del Palància, i és de forma allargada…
desert d’Atacama

Salar de Atacama
NovoaR (CC BY-SA 2.0)
Desert
Regió àrida de Xile, situada al llarg de la costa entre els 20 i els 30° de latitud sud, que forma part de les regions d’Antofagasta i Atacama.
El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba…
Toràs
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble…