Resultats de la cerca

Estudià literatura a Harvard i es graduà en medicina a la Universitat de Columbia Des del 1970 feu recerca al departament de microbiologia de la Universitat de Califòrnia, on se centrà en l’estudi de la reproducció de les cèllules tumorals i explicà l’origen tumoral dels oncogens, motiu pel qual el 1989 rebé el premi Nobel de medicina amb J M Bishop

Llicenciat en economia i història per la Universitat de St Andrews, en 1978-80 fou economista assistent a la secció escocesa del departament d’agricultura i pesca del govern Posteriorment s’incorporà al Royal Bank of Scotland 1980-87, on exercí d’economista assistent fins el 1982, que fou designat economista per a la indústria petroliera, càrrec que compaginà des del 1984 amb el d’economista del banc Fou també professor visitant a la Universitat de Strathclyde Inicià la trajectòria política a la universitat, on el 1973 s’uní a la Federació d’Estudiants Nacionalistes del Partit…

El 1958 es graduà en dret Ingressà al Partit Liberal i fou diputat al parlament canadenc 1963-86 Sota el mandat de Pierre Elliot Trudeau 1968-84, presidí diversos ministeris, i en el referèndum del 1980 sobre la independència del Quebec destacà la seva campanya pel vot negatiu El 1984 disputà sense èxit el lideratge del partit a John Turner, càrrec que aconseguí el 1990, en què retornà novament al parlament Primer ministre 1993, revalidà el càrrec per majoria absoluta el 1997 i el 2000 El 2003 fou substituït, abans d’acabar-se la legislatura, pel ministre de finances Paul Martin

Lluità durant la invasió napoleònica en els dos setges de Saragossa, en la batalla de Tudela i en altres accions, i fou lloctinent i secretari del guerriller basc Gaspar Jáuregui Igualment participà, amb els absolutistes, en la guerra contra els liberals, els anys 1822 i 1823 El 1829 Ferran VII l’ascendí a coronel i l’envià de governador a Ferrol Destituït pel govern d’aquest comandament en circumstàncies no prou ben aclarides, es retirà a Pamplona Quan esclatà la primera guerra Carlina 1833 fou nomenat general en cap de l’exèrcit reial de Navarra Home molt actiu i amb una gran capacitat d’…

Estudià música a la Universitat de Harvard 1919-24 i a l’Escola Normal de Música de París 1924-26, amb P Dukas i N Boulanger Les primeres obres, com ara Tres peces per a flauta, clarinet i fagot 1925, mostren l’impacte que li causaren els seus mestres, però l’obra Sonata per a flauta 1930 ja evidencia un llenguatge molt més personal i el seu domini del sistema dodecatònic En tornar de França el 1926, començà a ensenyar a Harvard, on treballà fins a la seva jubilació, el 1960 Entre els seus deixebles destaquen Elliot Carter i Leonard Bernstein La seva producció consta de vuit…

Després d’estudiar a la Juilliard School entre el 1934 i 1938, es perfeccionà amb Moriz Rosenthal i posteriorment amb Hedwig Kanner Rosenthal Parallelament a la seva formació musical estudià filologia romànica i matemàtiques a la Universitat de Princeton Després d’una breu estada a París, el 1951 inicià la carrera com a solista de piano, amb gires per diversos països europeus i els Estats Units El seu repertori abraçava des de JS Bach fins a les últimes sonates de L van Beethoven, però també incloïa obres d’A Schönberg, A Webern i P Boulez, amb el darrer dels quals treballà molt sovint El…

Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza…

La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…

Alfred Cortot, que dirigí l’Escola fins a la seva mort, el 1962, s’envoltà de grans mestres, com Jacques Thibaud, Pau Casals, George Enescu, Nadia Boulanger, Wanda Landowska, Arthur Honegger o Pierre Bernac, que contribuïren al renom internacional d’aquesta institució, freqüentada per alumnes d’arreu del món, entre els quals cal citar Dinu Lipatti, Igor Markevitch, Elliot Carter, Samson François, Eric Heidsieck i, més tard, els catalans Joan Guinjoan, Antonio Ruiz-Pipó, Josep Colom, Jordi Camell i Vicens Prat, entre d’altres L’edifici de l’Escola Normal, un antic palau de mitjan…

De creació moderna 1852, és, des del punt de vista comercial i industrial, una de les primeres ciutats de la costa del Pacífic, situada en una regió important en riquesa forestal, mineral i amb recursos agrícoles Té refineria de petroli, construccions navals, aeronàutiques, indústries químiques, papereres i alimentàries La situació immillorable del seu port permet el comerç amb la Xina, el Japó i Alaska Centre d’ensenyament superior Seattle University fundada el 1891 Seattle Pacific University 1891, i University of Washington 1861