Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Araós
Poble
Poble del municipi d’Alins, a la vall Ferrera (Pallars Sobirà), a 913 m alt., a la dreta de la Noguera de Vallferrera.
És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera pertangué des de mitjan segle XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan La seva església parroquial de Sant Esteve, preromànica, és esmentada ja el 839 Fins al segle XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors la força, emmurallada enderrocada pels gascons el 1513, i la vila, foramurs
Tudela de Segre
Tudela de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble (449 m alt.) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), situat als vessants d’un turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al s. XII.
La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet
Campeche
Ciutat
Capital de l’estat homònim, Mèxic, vora la badia de Campeche.
És el centre d’una àrea agrícola que proporciona la base de la indústria refineries de sucre, destilleries, tabac Port comercial Fou fundada el 1540 per Francisco de Montejo, en el lloc de l’antiga població maia Saquejada pels anglesos 1659 i pels bucaners 1678 i 1685, durant el s XVII fou emmurallada per tal de protegir el tràfic de la fusta de campetx palo de Campeche i les drassanes
Casa de Foixà (Maçanet de la Selva)
Art romànic
La casa coneguda avui dia com a Palau de Foixà és molt a prop del nucli urbà de Maçanet, a l’altra banda de la carretera comarcal 251, en el seu pas per aquesta població Aquesta casa, emmurallada fins a la nova construcció de la carretera, ha estat restaurada i des del 1969 funciona com a restaurant Se n’han conservat una gran quantitat d’elements gòtics Cal destacar el tipus d’aparell que hi ha al cantó de tramuntana, força característic, fet amb pedres regulars disposades en filades horitzontals i relligades amb abundant morter de calç
Persèpolis
Ciutat
Antiga ciutat de Pèrsia, capital de l’imperi aquemènida, fundada per Darios I (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I.
Situada vora el riu Pohar, al NE de Shirāz, es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qual hom té accés per unes escalinates dobles Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron apadāna , la de les cent columnes —de vint metres d’alt—, els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials, tot recobert de baixos relleus que figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de súbdits que porten llur tribut Destruïda i incendiada per Alexandre el Gran 331 aC, les imposants ruïnes foren excavades per EHerzfeld i EFSchmidt Oriental…
Riad
Ciutat
Capital de l’Aràbia Saudita i de l’emirat homònim.
Situada en un fèrtil oasi en el Najd, era originàriament una compacta ciutat emmurallada que, a partir del 1946, fou engrandida i modernitzada Unida per ferrocarril a Al-Dammām, al golf Pèrsic, és el principal centre comercial dels deserts d’Aràbia A la funció política i administrativa s’uneix l’activitat industrial indústria alimentària, refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Islàmica de Imam Muḥammad ibn Sa'ūd, fundada el 1953 i Universitat del rei Sa'ūd, el 1957 Centre del wahhabisme, la ciutat es desenvolupà al segle XIX i…
portalatge
Història del dret
Dret de portes, que hom pagava per entrar en una ciutat o vila emmurallada.
vila nova
Urbanisme
Història
A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’una ciutat o vila emmurallada; burg, raval.
burg
Història
A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’un castell o d’una ciutat emmurallada.
Bellmunt de Mesquí
Municipi
Municipi del Matarranya.
Situat en un terreny muntanyós, accidentat per la serra de Cirerals 929 m, és solcat per una sèrie de petits barrancs que formen la capçalera del riu de Mesquí Hi ha unes 2000 ha de pinedes, alzinars i pastures, explotades en règim comunitari amb el municipi de la Canyada de Beric L’agricultura és de secà, amb predomini d’oliveres i vinya hom conrea també cereals, patates i hortalisses Predomina l’explotació directa 63% de les terres conreades i la parceria 11% Hi ha jaciments d’argila refractària La ramaderia fou important actualment és gairebé inexistent La població ha minvat un 65% entre…