Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
llosarda
Construcció i obres públiques
Llosa de llicorella que hom empra en cobertures.
laminador
Química
Tecnologia
Màquina emprada per a laminar.
El tren de laminatge més senzill el tren duo consisteix en dos cilindres d’eixos parallels i superfícies pròximes que giren en sentits contraris, entre els quals passa el material que hom lamina, que és deformat segons les superfícies dels cilindres i llur separació Els cilindres poden anar recolzats sobre coixinets per mitjà de monyons, o bé poden ésser suportats per uns altres cilindres, de manera que es reparteixin els esforços A vegades hom empra tres cilindres tren trio o bé quatre cilindres laminadors tren doble duo Per a l’obtenció de planxes o làmines hom empra…
desenvolupament en sèrie

Desenvolupament en sèrie de potències d’algunes funcions
©
Matemàtiques
Expressió d’una funció real, de variable real o complexa,
f(x) ∞
, en termes d’una sèrie de funcions
:
.
La legitimitat d’aquesta igualtat depèn de la convergència de la successió de sumes parcials, en el domini de definició de fx Hom empra, generalment, el desenvolupament en sèrie de potències o sèrie entera, que resulta del teorema de Taylor , i, en el cas de funcions periòdiques, hom empra el desenvolupament en sèrie de Fourier anàlisi de Fourier
floc
Transports
Nom genèric de totes les veles triangulars que hom fa fermes entre l’arbre de proa i el bauprès o els botalons.
Generalment hom empra només tres flocs, el floc gros , el floc segon i el floc petit o menjavents Circumstancialment hom hissa el floc volant , en temps de bonança, i el floc de capa , d’unes reduïdes dimensions i molt resistent, en cas de mal temps en les regates, hom empra el veló o espinàquer Hom ha emprat, a vegades, focs quadrilaterals, que no s’han generalitzat
desgasament
Química
Acció de desgasar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o destinada a processos químics.
Hom empra dues menes de desgasament el procediment físic, portat a terme mitjançant un desgasador, aprofita la disminució de solubilitat dels gasos en augmentar la temperatura del dissolvent en el procediment químic hom empra un reactiu que, combinat amb l’oxigen, doni un producte inert El reactiu més emprat és la hidrazina, que reacciona amb l’oxigen donant nitrogen gas inert i aigua que s’incorpora al dissolvent
embut

Diferents models d’embuts
© Bürkle
Tecnologia
Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex.
Hom l’empra posant-lo al forat o coll d’una bota, ampolla, etc, per abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc En la tècnica de laboratori hom l’empra també per a filtrar líquids N’hi ha de dues menes els de forma alemanya , d’una conicitat de 60° i acabats en forma de bec de flauta, i els de forma francesa , d’una conicitat de 45° i bec tallat perpendicularment a l’eix
visió binocular
Física
Visió en la qual hom empra tots dos ulls.
La sensació de relleu, especialment en objectes pròxims, es deu al fet que les imatges que es formen en els ulls són lleugerament diferents perquè provenen de punts de vista una mica separats
sesqui-
Música
Forma prefixada de l’adverbi llatí sesqui, que significa una vegada i mitja.
En música s’empra en alguns termes que designen certes proporcions, sigui entre longituds de cordes intervals o entre valors ritmicomètrics Així, el terme sesquiàltera s’aplica a la proporció que caracteritza l’interval de quinta justa 32 o 1,51 o a l’hemiòlia En la teoria de l’Edat Mitjana i el Renaixement s’emprà per a designar qualsevol proporció en què una part fos una unitat més gran que l’altra 32, proportio sesquialtera proportio 43, proportio sesquitertia 54, proportio sesquiquarta , etc
criteris de puressa
Química
Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.
En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular activitat òptica També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica