Resultats de la cerca

Hom creu que el seu contingut d’or fou inferior al de la dobra peterra dobla de Ferran I, d’un pes mitjà de 5,13 g, encunyada probablement al començament del regnat El pes del gentil posà de manifest grans variacions entre els 2,98 g i els 4 g degudes, segurament, a emissions diferents

El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808

Encunyada per Gunther Schuller al final dels anys cinquanta, l’interès per amalgamar elements de jazz i música clàssica ja es mostrà en obres com Dance of the Octopus 1933, de Red Norvo, Summer Sequence 1946, de Ralph Burns, i The Bloos 1946, de George Handy Entre els compositors i intèrprets associats amb aquest corrent destaquen JJ Johnson Poem for Brass , 1956, Gunther Schuller Concertino for Jazz Quartet and Orchestra , 1960, Don Ellis Improvisational Suite no1 , 1960 i Larry Austin Improvisations for Orchestra and Jazz Soloists , 1967

La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del segle XI, però la moneda fou encunyada des del segle IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la

La relativa trivialitat d’aquests delictes s’explica tant en termes de la naturalesa de l’ofensa com pel nombre de persones implicades L’expressió fou encunyada per SCohen l’any 1972 A la Gran Bretanya, per exemple, alguns actes de vandalisme de certs joves foren magnificats i considerats sovint com a característics de la ‘joventut violenta’ i viscuts com una amenaça per a l’ordre moral de la societat La reacció de la policia i els dirigents locals davant aquests actes vandàlics fou molt acusada i provocà la petició de penes molt severes contra els delictes i de sistemes…

Actualment, el gran increment de la producció d’informació científica, tècnica, divulgativa, etc, ha donat origen a nous recursos i tècniques documentals, com ara les bases de dades o les xarxes documentals , i nous suports de dades fotogràfics fotografia, fotocòpia, telecòpia, microformes microfilm, microfitxa, magnètics cintes magnetofòniques, de vídeo, discs magnètics i òptics disc òptic El tractament de la informació i el servei a l’usuari és assumit per persones especialitzades documentalista La paraula fou encunyada per Paul Otlet i Henri Lafontaine a la desena conferència…

Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions…

No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la revaloració de…

Tanmateix, s’inspirà en el ralet barceloní, i fou encunyada a Barcelona, del 1707 al 1714, pel rei arxiduc Carles III, destinada a l’equipament de l’exèrcit i altres despeses de la guerra contra Felip V de Castella Contenia part de l’argent procedent de la gran massa de moneda anglesa, italiana i, sobretot, portuguesa, procedent del pagament de les tropes dels aliats Aquesta emissió feta des de Barcelona, però dins la tradició monetària castellana, confirma la pretensió de Carles III sobre el conjunt dels estats hispànics i l’extensió a tots ells del sistema de doble moneda,…