Resultats de la cerca

Presenten fulles alternes, usualment cordiformes, i sense estípules Les flors són axillars, solitàries o en inflorescències, hermafrodites, regulars o irregulars, i sense corolla posseeixen de sis a quaranta estams lliures, connats o fosos en una columna estilar ginostem L’ovari és ínfer, de tres a sis lòculs i estigmes El fruit és capsular i les llavors, petites però amb força endosperma La família es mostra molt ben adaptada a la pollinització entomòfila El gènere més important és Aristolochia A longa aristolòquia llarga, A pistolochia herba de la marfuga i A rotunda…

Presenten fulles enteres, generalment simples, alternades o oposades, amb o sense estípules Les flors són solitàries, usualment bisexuals, agrupades en inflorescències cimoses tenen cinc sèpals imbricats, i molts estams, perigins i sovint amb filaments connats l’ovari és de cinc estigmes, amb nombrosíssims òvuls El fruit és en càpsula, i la llavor posseeix un embrió llarg i corbat, envoltat d’endosperma farinós Tot el seguit de característiques pròpies de les aïzoàcies és el resultat de la seva adaptació a climes secs, de forta insolació i llargues sequeres Això les ha obligades…

La majoria tenen teixits resinífers, l’exsudat dels quals, de vegades, és irritant o verinós Presenten fulles alternes, usualment pinnaticompostes, o simples, sense estípules Les flors són petites, regulars, bisexuals, de calze i corolla pentàmeres, de cinc a deu o més estams, i disposades en panícules L’ovari és superior, d’un a cinc carpels, cadascun dels quals conté un òvul pendular El fruit és drupaci la llavor no té pràcticament endosperma, però sí dos cotilèdons brillants Les anacardàcies proporcionen tanins, fusta i sobretot fruites mango i nous anacard, festuc, etc…

Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló,…

Les fulles, palmades o pinnaticompostes, són oposades i estan mancades d’estípules Les flors són actinomorfes, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres o tetràmeres amb l’androceu diplostèmon i el ginoceu de dos carpels fosos Les flors són petites i verdoses i són agrupades en inflorescències raïmoses El fruit és esquizocàrpic i en disàmara Les llavors són solitàries i sense endosperma Força aceràcies auró , erable són conreades per llur interès ornamental i són molt apreciades pel fullatge especialment espectacular a la tardor Algunes espècies produeixen bona fusta,…

Presenten fulles més o menys linears que creixen des de la base Les flors, bisexuals, regulars i amb corolla, s’apleguen en inflorescències, de vegades, però, reduïdes a una única gran flor solitària L’ovari és ínfer, a la base d’un llarg estigma, característica que permet diferenciar-les artificiosament de les liliàcies i les iridiàcies, de tres carpels fosos i tres lòculs amb placentes axillars i molts òvuls anàtrops El fruit és en càpsula dehiscent o en baia Les llavors tenen un embrió petit i un endosperma polpós Força amarillidàcies s’usen en horticultura i sobretot en…

La boga Typha , els joncs i molts altres helòfits pertanyen a famílies de comellínides Montserrat Comelles Comprenen 16 famílies amb unes 15 000 espècies, gairebé les dues terceres parts de les quals pertanyen a una sola família, la de les gramínies o poàcies Els representants més primitius, aliens a la nostra flora, són principalment entomòfils, amb flors encara vistoses però la gran majoria de commelínides presenten diferents graus de reducció floral, associats a l’adaptació a l’anemofília Consten al registre fòssil des del Cretaci superior En general són herbes de fulles esparses, simples…

Tan bon punt el gra de pollen arriba a l’estigma o bé al primordi seminal, en les gimnospermes s’inicia un seguit d’esdeveniments que, centrats en el gineceu, comporten una reproducció sexual i culminen en la transformació dels primordis seminals en llavors Comentarem d’ací endavant les successives etapes d’aquest procés, sens dubte la conquesta evolutiva més notable dels espermatòfits Abans, però, ens caldrà explicar el seu cicle biològic, ara que ja coneixem els trets principals de l’estructura floral L’alternança de generacions en els espermatòfits Els espermatòfits tenen un cicle biològic…

És formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina L’estructura del gluten, que varia segons quina sigui la varietat de blat i les condicions de cultiu que hom consideri, és la responsable de les qualitats de panificació de la farina El gluten, un cop separat de la farina, és utilitzat per a reforçar en proteïna d’altres farines, per a obtenir pans glutinats o per aconseguir-ne hidrolitzats de proteïna d’ús alimentari En persones predisposades és la causa de la malaltia celíaca o celiaquia