Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
congruència
Matemàtiques
En un anell, relació d’equivalència compatible amb l’estructura, definida per aRb
si i només si a
i b
són congrus mòdul un element de l’anell: aRb
⇔ a
≡ b
(mod m
) ( congru
).
Aplicada, en particular, a l’anell dels enters
polimorfisme
Electrònica i informàtica
Característica d’alguns llenguatges de programació que permet fer declaracions i definicions on, en el lloc de l’especificació d’un tipus, s’hi pugui fer aparèixer l’especificació d’un conjunt de tipus.
El polimorfisme es pot veure com un cas de generalització propietats o operacions similars sobre tipus diferents són en el fons la mateixa propietat o operació aplicada sobre diferents tipus Per exemple, en un llenguatge no polimorf, si es té una pila d’enters i una de cadenes, caldrà tenir una funció d’empilar enters diferent de la d’empilar cadenes en un llenguatge amb polimorfisme n'hi haurà prou d’especificar una sola funció d’empilar, capaç de rebre tant un enter com una cadena El polimorfisme, juntament amb l’herència, la sobrecàrrega i l’encapsulació, és una…
àlgebra
Matemàtiques
Anell B que esdevé un A-mòdul a causa d’un homomorfisme entre un anell A i B.
Tot anell és sempre una ℤ-àlgebra, en què ℤ denota l’anell dels nombres enters
funció doblement periòdica
Matemàtiques
Funció f:ℂ→ℂtal que existeixen dos complexos no nuls, z1 i z2, anomenats períodes, que satisfan z1≠az2 per a tot a∈, i tals que f(z+n1z1 +n2z2 )=f(z).
per a tot parell d’enters n 1 i n 2 i per a tot complex z
arquimedià | arquimediana
Matemàtiques
Dit de les estructures matemàtiques (grups, semigrups, cossos, etc.) en què hi ha una operació commutativa +, un ordre total ≥ i un element distingit 0 tals, que per a tot element x > 0 i tot element a ≥ 0 existeix un nombre natural n tal que x + … + x > a.
El grup dels nombres enters ℤ, + i els cossos dels racionals ℚ, +, i dels reals ℝ, + són arquimedians
anell principal
Matemàtiques
Anell en el qual tots els ideals són principals.
L’anell ℤ dels enters és principal, així com R x , l’anell dels polinomis d’una variable amb coeficients reals
anell factorial
Matemàtiques
Anell d’integritat en el qual tot element diferent de zero és invertible o bé es pot descompondre de manera única, llevat d’elements invertibles, com a producte d’elements primers.
L’anell dels nombres enters ℤ i l’anell R x 1 ,…, x n dels polinomis amb coeficients reals són anells factorials
enter
Matemàtiques
Classe d’equivalència que la relació (a,b)R(c,d), si, i només si, a+d = b+c, indueix en el conjunt producte ℕ × ℕ (ℕ essent el conjunt dels nombres naturals).
El conjunt d’aquestes classes d’equivalència conjunt quocient és el conjunt dels nombres enters ℤ = {0, ±1, ±2, ±3, } Hom anomena representant canònic d’un enter a,b aquell en què o a o b és 0 Si l’esmentat representant canònic és de la forma m, 0, aquest és un enter positiu , representat també per + m si és la forma 0, m , es tracta d’un enter negatiu , habitualment representat per - m i si és 0,0, és l' enter nul , o sigui 0 En el conjunt ℤ hom defineix dues operacions la suma és definida per a, b + c, d = a + c , b + d , i el producte , per a, b c, d = ac + bd…
simetrització
Matemàtiques
Mètode algèbric mitjançant el qual tot semigrup commutatiu (A, +) amb un element neutre e i una llei simplificativa (a + b = a + c implica b = c) admet una extensió en un grup commutatiu G, que és donat per G = (A × A)/R,.
essent R la relació d’equivalència a,b R c,d si a + d = b + c en A Així, el conjunt de nombres enters ℤés el resultat de la simetrització dels nombres naturals ℕ
lleis ponderals de la química
Química
Conjunt de lleis que constitueixen el fonament de l’estequiometria.
La formulació de les lleis ponderals arrenca, històricament, del principi de la conservació de la matèria d’AL Lavoisier, d’acord amb el qual, en una reacció química la massa de les substàncies reaccionants és igual a la massa dels productes de reacció Les lleis ponderals pròpiament dites són la llei de les proporcions recíproques de JB Richter 1792, d’acord amb la qual els pesos de dos elements o bé múltiples simples d’aquests pesos que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells la llei de les proporcions definides o constants , de JL Proust 1801,…