Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
principi de legalitat
Dret
Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal.
Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu resta en una…
Lluís d’Averçó
Literatura catalana
Dret
Escriptor i home de lleis.
Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…
,
ressenya
Retòrica
Enumeració, elenc, acompanyat d’observacions i judicis, sobre els principals trets d’una persona, animal, etc.
punts suspensius
Gramàtica
Signe de puntuació (...) que indica que el sentit d’una frase resta suspès, que una enumeració és incompleta.
plec de descàrrec
Dret
Enumeració raonada i correlativa dels extrems que s’oposen als càrrecs que figuren en un plec de càrrecs.
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Desenvolupament enciclopèdic Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs,…
plazer
Literatura
Gènere de la poesia occitana medieval caracteritzat per l’enumeració, per part de l’autor, de coses que li plauen.
Insinuat en diverses poesies de Bertran de Born, fou conreat pel monjo de Montaudon, Jofre de Foixà, i també per Pere Marc Sovint, en una mateixa poesia, el plazer es barreja amb l'enueg
compte enrere
Enumeració del temps que resta per a començar una cosa programada comptant a l’inrevés fins a arribar a zero.
compte enrere
Astronàutica
Enumeració del temps que resta per l’hora T
en la qual s’ha programat el llançament d’un coet.
La interrupció temporal de l’operació de compte enrere comporta el corresponent ajornament de l’instant de llançament A cada temps del compte correspon la realització d’unes determinades operacions de comandament, control, etc La fase final del compte enrere es fa enumerant els segons deu, nou, vuit, etc, fins a zero, tècnica que fou emprada per primer cop en el film de ficció de F Lang Frau im Mond ‘Una dona a la Lluna’, 1928, possiblement degut a l’assessoria d’Oberth i Nebel
Pierre Vilar
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista, entesa com “…